Fa pocs dies que he acabat de llegir Els Llops, el darrer llibre de Francesc Puigpelat. No m'estranya gens que hagi guanyat el Premi Carlemany. Han estat quinze dies de lectura àvida, d'immersió en la Terra Ferma i en diferents èpoques de la història recent. Puigpelat ha teixit un relat que qualificaria de gairebé rodó i que et fa pensar en moltes coses, sobretot en els sentiments humans i el primigeni estadi de l'evolució que ens trobem actualment. Combina a la perfecció el gènere policiac i la novel·la històrica.
El llibre m'ha servit per conèixer com va ser la construcció del Canal d'Urgell, la cruesa de la Guerra del Marroc i detalls sobre l'ocupació de Balaguer per les tropes franquistes. En aquest rerefons històries es desenvolupen les lluites entre diferents membres d'una família molt complicada en la seva estructura i en la seva forma d'actuar. El final també està molt ben aconseguit. No l'explicaré perquè des d'aquí animo a tothom a llegir-lo.
L'autor del llibre, un balaguerí nascut el 1959, és un dels escriptors catalans actuals amb una trajectòria ascendent més sòlida. El vaig descobrir amb la novel·la que va fer fa mitja dècada sobre Roger de Flor i també pel llibre de viatges sobre la ruta que van seguir els almogàvers en la seva campanya a l'Àsia Menor, un dels moments històrics que més m'ha fascinat des de petit. Per quan una pel·lícula?
Tornem a Els Llops. En les seves més de 450 pàgines Puigpelat dóna un salt més en la seva carrera literària i fa que molts estiguem ansiosos per saber quina serà la seva nova aventura i ens animem a repassar algunes de les seves obres anteriors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada