Aregio, el candidat treballador

Amb tota la parafernàlia de les grans ocasions, CiU va presentar aquest dimars el candidat a l'alcaldia de Tarragona. En un Teatre Metropol ple fins a la bandera, envoltat dels principals barons territorials però també de líder de la formació, Joan Aregio va ser presentat en societat com el successor de Joan Miquel Nadal, un alcalde que ha deixat petjada en la història recent de Tarragona. La precampanya convergent, plasmada en un díptic que jo li donaria un notable alt amb aspiracions a excel·lent, dibuixa un candidat que promet treball per mantenir el progrés de la ciutat des que CiU es va fer càrrec de l'alcaldia el 1989. El dibuixen amb un casc de "currante", amb imatges molt pròximes.
Aregio té una veu rocallosa, un posat tímid, però té fama de bon gestor, de treballador incansable, d'hàbil negociant. No és efectista com Nadal. No disposa d'aquest carisma innat, tampoc d'una maleducació recalcitrant. Aregio és aquell gendre que agrada a les sogres perquè diumenge porta el tortell. Enfront té un candidat socialista amb molts punts de contacte amb ell. També té posat de gendre complaent. L'alcaldable convergent no va defugir el cos a cos en lescenari del Metropol. Li va dir peix bullit a Ballesteros. Casi res! Tampoc no van tenir escrúpols ni ell ni Nadal d'apropiar-se dels èxits del Nàstic.
Queda un any per les eleccions i Aregio ha pujat a l'areana preelectoral amb totes les ganes i les forces per trencar una inèrcia socialista que vol accedir a l'alcaldia tarragonina només amparada pel postnadalisme. Ballesteros i els seus escuders socialistes s'hauran de posar el mono de treball si volen governar la ciutat. Aregio ja se l'ha posat. I diuen que qui pica primer...