Falta un any

Encarem el darrer tram d'aquest convuls mandat i la majoria de partits i personatges polítics torrencs estan començant a prendre posicions de cara a les eleccions del 2007. Convergència i Unió és qui aparentement ho té més avançat. Disposen d'un mitjà de comunicació que s'ha convertit gairebé en un òrgan de partit que està llançant a la ciutadania un nou candidat a alcalde, Daniel Massagué, que fins ara era un gran desconegut per gairebé tothom, excepte els qui el coneixien per la seva activitat empresarial. Massagué s'està trobant amb altres partits polítics i entitats ciutadanes. El candidat que tothom pensava, beneït, a més per la direcció provincial de Convergència, Pere Font, va quedar descavalcat en una assemblea molt ajustada -12 vots a favor i 10 en contra- amb certs punts foscos.
Els qui millor ho tenen són, sens dubte, els socialistes. No els cal promocionar cap candidat desconegut, sinó que en tenen un que podríem dir es promociona sol: és l'actual alcalde. El PSC encara està lluny d'una hipotètica majoria absoluta però està en predisposició d'ocupar l'espai que era de CiU fins el 2003: el centre del mapa polític torrenc. Tot i que tenen algun punt dèbil, Manuel Jiménez i els seus poden obtenir fàcilment 6 o 7 regidors, jugant una mica bé les cartes i aprofitant les debilitats dels adversaris.
Els qui naveguen en un mar convuls des de fa mesos és Esquerra Republicana. Tot semblava indicar que Gerard Ciuró era l'aposta republicana per l'alcaldia de Tarragona, però els problemes interns han demorat excessivament el seu nomenament i ara alguns apunten que ERC podria tornar a jugar la carta Bargalló. Presentar a l'alcaldia un exconseller primer és un luxe que cap més municips es pot permetre, però cal tenir clar que una cosa és política municipal i l'altre política de país. Bargalló va quedar el 2003 molt lluny de les espectatives creades i un fracàs el 2007 seria molt dolent per la seva carrera política, que jo crec que continua estant a Barcelona. Esquerra ha d'apostar fort per Ciuró com a candidat i no buscar aventures estranyes.
Les darreres setmanes hem vist que els dos regidors de l'ADMC han deixat aquesta formació política i han passat al grup mixt. És curiós que dos regidors abandonin una formació independent que només té representació als consistoris de Calafell i Torredembarra per passar-se al grup dels no adscrits. Només se m'ocorre que busquin integrar-se a algun altre partit. Quin? El VUT és el que tindria més números. Entre els dos líders, Maria Dolors Toda i Octavi Solé, hi ha una bona entesa i el VUT sol ho té molt difícil per repetir representació i més si el PSC confirma aquesta pujada de vots que s'espera. Sumar sempre és una garantia davant la Llei d'Hondt.
El GIT podria culminar aquest 2007 un canvi històric si es confirma el relleu de Celestí Salort per Santiago Ardèvol com a cap de llista. Seria el més lògic després de veure com ha anat aquest darrer tram de mandat, amb Ardèvol com a segon tinent d'alcalde i Salort en un discret segon pla. Seria la manera de consolidar aquesta formació i demostrar que hi ha GIT després de Salort. El PP s'ha de plantejar el 2007 com l'assalt al segon regidor. Fa tres anys es va quedar molt a prop, però no el va aconseguir. L'etapa Ana Marín sembla acabar-se i José Oviedo, actual número dos, té molts números per ser el nou alcaldable. Però no n'hi ha prou, els cal una llista sòlida per aspirar a un segon representant.
Finalment l'Alternativa Baix Gaià té el repte de consolidar el regidor i demostrar que el que va passar el 2003 no va ser una casualitat. La pàtina independent ha deixat pas a una clara inclinació cap a Iniciativa per Catalunya, que busca continuar implantant-se al Baix Gaià amb aquesta nova marca. A un any de les eleccions detectem moltes incògnites i ja no queda massa temps per aclarir-les. Tampoc no es descartable l'aparició d'alguna candidatura més. A Torredembarra tenim tendència a crear noves llistes i rumors en corren molts. Recordem que totes les candidatures que s'han presentat des del 1979 fins ara han obtingut representació, però algun dia una excepció confirmarà aquesta regla i una segona excepció acabarà amb ella . No seria estrany, però, que algú tornés a provar l'aventura d'una nova llista.

Article publicat al número de maig de 2006 al Diari de la Torre