Alguna cosa haurem de dir de l'aprovació del nou Estatut de Catalunya en un referèndum en què el sí va derrotar amb claredat el no, però laparticipació no va arribar al 50%. La tertúlia de Tarragona Ràdio el matí de dilluns amb Joan Maria Piqué (Diari de Tarragona) i Òscar Messeguer (El Punt) i jo mateix va servir per fixar diverses conclusions. Convergència i Unió sembla el gran vencedor d'aquest referèndum. Ha guanyat l'opció que defensaven i el seu líder, Artur Mas, surt molt reforçat i van llançats cap a les eleccions de la tardor amb moltes garanties de recuperar terreny.
El PSC defensava el sí però no ha aconseguit mobilitzar prou el seu electorat natural, sobretot el de l'àrea metropolitana. Ni portant diverses vegades Zapatero a Catalunya. Iniciativa també està entre els guanyadors, però com bé comentava Piqué (Joan Maria no Josep) el seu líder, Joan Saura, és conseller de Relacions Institucionals i Participació. Molta gent no ha participat. Per tant, Saura no pot fer massa salts d'alegria.
El PP està fent un paper molt trist intentant apropiar-se de l'abstenció. Rajoy, Piqué i companyia defensaven el no durant la campanya i no l'abstenció. Se'ls ha de reconèixer que han sabut convèncer millor el seu electorat que Esquerra. L'electorat republicà, des del meu punt de vista, s'ha repartit en tres grups: els que han fet cas a la direcció del partit i han posat el no a l'urna; els que han optat pel sí i els que es van abstenir perquè no volien votar igual que el PP però tampoc sí.
L'Estatut s'ha aprovat. És ja una realitat. No tenim la sensació de moment històric i més quan ja tothom està amb la mirada posada en els comicis de la tardor. El PSC ha de decidir en pocs dies si opta per Maragall o per Montila com a candidat a la Generalitat. Esquerra té temptacions de revolució. Carod està cremat i comença a agafar cos la possibilitat de presentar Puigcercós com a candidat i no esperar al 2010 pel relleu. La posició d'ERC en aquest referèndum era molt difícil de defensar i potser no cal fer tan de rebombori i concentrar les forces en una contesa electoral molt complicada.
Mas, Saura i Piqué semblen tenir clar el número u de les seves formacions. El PP no té més emei que presentar Piqué, que comença a estar, però, molt desgastat. Veiem que ja només parlem d'eleccions i l'Estatut ha passat a la història. I hi ha molta feina a fer. S'ha de desplegar, començar a treure-li rendiment i rebatre o confirmar els arguments dels diferents partits. Hi haurà molts dies per parlar d'aquestes eleccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada