Companys de partit

Hi ha una frase que ha fet molta fortuna en els ambients polítics i que diu: "Hi ha amics, enemics i companys de partit". Quina gran realitat! Només cal observar una mica la política torrenca. Del passat i també del present. Començant per aquella batalla intestina de mitjan del 1985 entre Celestí Salort i Santiago Segalà dins de CiU, que ha marcat la política torrenca fins a l'actualitat, i acabant amb el maquiavelisme o florentinisme actual que regna en algunes formacions polítiques.
Esquerra Republicana de Torredembarra viu des de fa mesos una gran crisi interna, soterrada durant l'etapa de Josep Bargalló com a portaveu municipal -perquè aquestes crisis no surten de la nit al dia-, però que ha aflorat amb una força inusitada des de fa uns mesos. No és que hi hagi dos sectors sinó una colla de capelletes, algunes unipersonals, que entorpeixen el futur d'una formació que havia experimentat un gran creixement a Torredembarra fins el 2003 i ha il·lusionat a moltes persones i col·lectius del municipi.
Tota aquesta amalgama s'ha reduït a dues possibilitats de cap de llista: Josep Maria Cortés o Gerard Ciuró. L'elecció de la nova executiva ha afavorit el sector més afí a Ciuró, que compta amb més recolzaments per esdevenir cap de llista. Els republicans han de decidir com més aviat millor el candidat i començar a treballar en una candidatura que torni a redreçar la línia descendent iniciada el 2003. Fins ara ha perdut molt temps en estèrils lluites domèstiques. Ara cal que la formació republicana miri enfora i es pugui erigir en el contrapès dels socialistes, grans favorits a la victòria el 2007. Els comicis del 1999, quan van ser la gran sorpresa, són l'exemple a seguir.
CiU també ha viscut una batalla molt intensa que sembla haver deixat uns vencedors clars i, és clar, també derrotats. Un dels vencedors és molt visible, el nou cap de llista, Daniel Massagué, que recentment ha obtingut també el suport d'Unió. Haurem de veure com acaba de quedar la lista convergent per confirmar que la renovació no és només en el número u. Integrar el gran derrotat seria un punt important, però potser les ferides són massa profundes. L'etapa Lecha ja és història i ara haurem de veure si CiU remunta el vol o s'enfonsa com ha passat en poblacions semblants a Torredembarra com Cambrils o Altafulla.
Les darreres setmanes també hem viscut un sonat divorci. El dels dos regidors de l'ADMC, que ara ja no formen part d'aquesta formació i estan al grup mixt. Cadascú per la seva banda. Quin serà el futur polític de cada un. Es retiraran de la política o buscaran incorporar-se a una altra formació o muntar una altra candidatura? En tres anys han fet molt de soroll, sobretot Maria Dolors Toda, i m'estranyaria que se n'anés cap a casa de la mateixa manera que un dia va voler saltar a l'arena política amb tanta energia.
Són tres històries d'aquelles que allunyen molta gent de la política. S'hi barregen egos i odis, interessos personals i jugades d'estratègia política molt sibilina. Altres partits, com el PSC, Alternativa Baix Gaià PP , mantenen una imatge d'unitat, però ben segur que també hi ha alguna batalla. De menys intensitat, però recordem que a la vida hi ha amics, enemics i companys de partit.