Un referèndum enverinat

Queden quatre dies per una nova cita amb les urnes. En teoria les catalanes i els catalans hsm de votar a favor o en contra d'un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya. Ahir me'l vaig intentar llegir i m'avorria profundament. Em va fer una certa gràcia el preàmbul. Semblava una redacció de Batxillerat. L'articulat és espès a matar. Quanta gent deu haver fet l'esforç de llegir-se'l tot? Els que l'han redactat, algú de Madrid i catalans amb moltes ganes, paciència i poca feina.
Qui vagi a votar diumenge ho farà empès pels sentiments i no pel coneixement del text. Per la por, l'odi, la rebel·lia, la insatisfacció, l'admiració... I aquest text no el podrem tocar en 25 anys? Anem molt malament. El sí té guanyada la partida. Per pura lògica. CiU, PSC i ICV -extranya combinació- sumen més d'un 70% de l'electorat i molta gent d'ERC no té clar que ha de fer. Els missatges de la resta de forces polítiques, repetits fins a la sacietat els darrers dies, calen i canvien consciències. El PP, amb la seva campanya demolidora contra l'Estatut, també influirà en molts potencials votants del no. Les escridassades contra els populars són una conseqüència lògica de les bestieses que han arribat a dir els darrers mesos. Al final la gent se n'ha cansat. Tampoc no descarto que la campanya del PSC, fruit de la factoria Iceta-Zaragoza, hi hagi tingut alguna cosa a veure. La principal víctima de tota aquesta història veurem si és el PP, ERC o el no. O tots a la vegada.
La gran incògnita del 18-J és quin serà l'índex de participació. Se superarà el 50%? Es pot aspirar a un 55% o un 60%? Jo crec que sí. Però tampoc no és descartable que la gent, empatxada d'Estatut, es quedi a casa. L'altra interrogant és el percentatge del sí. Partim del 70% i anem amunt o avall. Aquí es medirà l'èxit del bloc del sí i el del no. Si hi ha èxit del vot negatiu sorgirà un problema? De qui és el mèrit, d'ERC o el PP? Conclusió: el referèndum el trobes a faltar quan no el tens i et sobra quan si que pots practicar-lo.