El dilluns 6 de novembre passarà a la història com un dels més intensos d'aquest país. El dia després del sí d'ERC a la reedició del tripartit ha estat ple de reaccions més que per part dels representants polítics dels ciutadans, el poble -no m'agrada el terme societat civil-. Anant més enllà de les previsibles campanyes contra el Tripartit II engegades per CiU, hi ha un sector molt gran de població que està en estat de xoc després de la decisió d'Esquera de fer president Montilla. Militants i votants d'ERC en els quals pesa més el component nacionalista per sobre del progressista estan maleïnt de forma furibunda la decisíó de l'executiva republicana i a l'entorn convergent l'emprenyamenta és majúscula.
Posem-nos a la pell d'Artur Mas. Ha de ser molt dur haver guanyat per segon cop les eleccions al Parlament i encara de forma més clara que el 2003 i quedar com a cap de l'oposició. Artur Mas continua per ara al capdavant de CiU -hi ha qui recorda que Miterrand es va convertir en president de França al tercer intent- però hi ha alguna alternativa a l'actual líder? Dins de CiU s'ha d'obrir un debat sobre les raons que els han deixat en només 48 escons quan les previsions estaven per sobre dels 55.
Anem ara al nou govern tripartit, que ens volen fer-lo anomenar "d'entesa", perquè la seva formació està evolucionant de forma molt ràpida. Jo encara tenia ahir diumenge alguns dubtes sobre que aquest acord arribés a bon port. Ara no en tinc cap. Està dat i beneït. Esquerra ha fet una aposta estratègica per mantenir CiU a l'oposició per intentar guanyar terreny a la principal força nacionalista catalana amb l'excusa de no posar en perill la cohesió nacional amb "fronts" de cap mena i seguir deplegant polítiques socials. Aquest dilluns hi ha hagut protestes a la seva seu i els mitjans de comunicació van plens de missatges en contra del nou tripartit i en especial de la decisió d'ERC.
José Montilla serà el proper president de la Generalitat. Carisma en té poc. Diuen que el càrrec et dóna un plus de carisma. De Truman ningú en donava un duro (o centau) i va acabar tirant la bomba atòmica. Veurem com es desenvolupa Montilla en la presidència de la Generalitat. Maragall era un "outsider" del PSC, però Montilla controla l'aparell de Nicaragua i tindrà el partit cohesionat al seu darrera, però amb Ciutadans intentant esgarrapar-li més vots amb l'argument que governa amb independentistes que oprimeixen els que parlen en castellà. Iniciativa suma Interior a les seves competències. Tinc ganes de veure Joan Saura fent de Montserrat Tura! Una cosa és ser conseller de Relacions Institucionals i Participació i l'altra manar els Mossos d'Esquadra.
Ens queda saber la composició completa i definitiva del Tripartit II. Sabem el president i que només hi haurà un vicepresident, Carod-Rovira. Saura guanya Interior i també continua Baltasar. Puigcercós assumeix Governació i Bargalló -tot i que hi ha altres alternatives- apunta a Cultura. Carme Porta i Jordi Portabella podrien ser els altres consellers republicans. I els consellers socialistes? Continuaran Castells, Nadal i possiblement Geli. Que en faran de la Tura, que es queda sense Interior? A Justícia? El secretari general de l'UGT, Josep Maria Ávarez sona molt fort per a Indústria. A veure com acaba tot.
Posem-nos a la pell d'Artur Mas. Ha de ser molt dur haver guanyat per segon cop les eleccions al Parlament i encara de forma més clara que el 2003 i quedar com a cap de l'oposició. Artur Mas continua per ara al capdavant de CiU -hi ha qui recorda que Miterrand es va convertir en president de França al tercer intent- però hi ha alguna alternativa a l'actual líder? Dins de CiU s'ha d'obrir un debat sobre les raons que els han deixat en només 48 escons quan les previsions estaven per sobre dels 55.
Anem ara al nou govern tripartit, que ens volen fer-lo anomenar "d'entesa", perquè la seva formació està evolucionant de forma molt ràpida. Jo encara tenia ahir diumenge alguns dubtes sobre que aquest acord arribés a bon port. Ara no en tinc cap. Està dat i beneït. Esquerra ha fet una aposta estratègica per mantenir CiU a l'oposició per intentar guanyar terreny a la principal força nacionalista catalana amb l'excusa de no posar en perill la cohesió nacional amb "fronts" de cap mena i seguir deplegant polítiques socials. Aquest dilluns hi ha hagut protestes a la seva seu i els mitjans de comunicació van plens de missatges en contra del nou tripartit i en especial de la decisió d'ERC.
José Montilla serà el proper president de la Generalitat. Carisma en té poc. Diuen que el càrrec et dóna un plus de carisma. De Truman ningú en donava un duro (o centau) i va acabar tirant la bomba atòmica. Veurem com es desenvolupa Montilla en la presidència de la Generalitat. Maragall era un "outsider" del PSC, però Montilla controla l'aparell de Nicaragua i tindrà el partit cohesionat al seu darrera, però amb Ciutadans intentant esgarrapar-li més vots amb l'argument que governa amb independentistes que oprimeixen els que parlen en castellà. Iniciativa suma Interior a les seves competències. Tinc ganes de veure Joan Saura fent de Montserrat Tura! Una cosa és ser conseller de Relacions Institucionals i Participació i l'altra manar els Mossos d'Esquadra.
Ens queda saber la composició completa i definitiva del Tripartit II. Sabem el president i que només hi haurà un vicepresident, Carod-Rovira. Saura guanya Interior i també continua Baltasar. Puigcercós assumeix Governació i Bargalló -tot i que hi ha altres alternatives- apunta a Cultura. Carme Porta i Jordi Portabella podrien ser els altres consellers republicans. I els consellers socialistes? Continuaran Castells, Nadal i possiblement Geli. Que en faran de la Tura, que es queda sense Interior? A Justícia? El secretari general de l'UGT, Josep Maria Ávarez sona molt fort per a Indústria. A veure com acaba tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada