Aquí podeu llegir i comentar reflexions, pensaments, crítiques que de tant en tant vaig penjant. Política, comunicació, llibres... i de la vida en general. Més o menys el que els qui en saben diuen que no ha de ser un blog
divendres, de novembre 10, 2006
Una trilogia imprescindible
Deixarem que els tres integrants del nou govern català s'acabin de posar d'acord en els "serrells" que queden per tancar i que la mala llet -més que comprensible- que hi ha a Convergència i Unió i alguns sectors propers a Esquerra vagi reduint-se. En quinze dies tindrem el Parlament constituït, Montilla investit i el govern constituït. Us recomanaria que aquests dies aprofiteu per llegir o rellegir la trilogia de Ferran Torrent que va començar amb Societat limitada, va continuar amb Espècies protegides i ha acabat fa unes setmanes amb Judici final.
Jo vaig acabar de llegir el darrer llibre de la trilogia no fa mases dies i em va quedar un molt bon regust de boca. Pels que encara veuen en la política grans dosis de noblesa la darrera obra de Torrent és ideal per acabar amb imatges distorsionades o antiquades. L'acord d'Esquerra per reeditar el tripartit amb un polític d'aura clarament espanyolista al capdavant és un joc de nens al costat dels ficticis moviments dels nacionalistes valencians en la política d'aquest país. En aquests llibres no només trobareu política, sinó també una aproximació al món del futbol i a les ambicions misèries humanes, que acaben movent el món. L'escriptor de Sedaví ha evolucionat molt des de No emprenyeu el comissari i cal fer una parada i fonda a Gràcies per la propina, passant abans per les novel·les protagonitzades per Héctor Barrera i Toni Butxana. Aquest darrer torna a fer de detectiu a Judici final.
El darrer llibre que he acabat és un altre, En el nombre del cerdo, de Pablo Tusset. Em va agradar molt la primera novela d'aquest autor, Lo mejor que le puede pasar a un cruasán, que vaig llegir en aquell trascendental agost de 2002 i tenia moltes esperances en aquesta nova obra. L'he trobat original, amb uns girs de la trama molt ben trobats i un final d'aquells que et deixa pensant durant uns minuts i repassant les 400 i escaig pàgines anteriors. El retrat que fa d'un poble aïllat a la muntanya com és el fictici San Juan de Horlá és genial i va aconseguir traslladar-m'hi i viure les aventures del protagonista com a pròpies. Són aquells moments irrepetibles que t'ofereix la lectura i em sap greu que molts s'ho perdin.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada