Adéu Jones

La majoria dels que entreu a aquest bloc no sabeu qui és, però una minoria l'hem conegut quan estudiàvem per ser periodistes. Daniel E. Jones (aquesta E. mai vam aclarir si era d'Eduardo, Evan...) el vaig tenir a primer de carrera a la Facultat de Ciències de la Comunicació de l'Autònoma. Si mal no recordo ens donava l'assignatura Estructura de la Comunicació de Masses I. Ens volia ensenyar que el món del periodisme no era maco com ens pensàvem amb 18 o 19 anys sinó que hi havia grans grups de comunicació que s'hi jugaven molts quartos i molts interessos. Ell era investigador de les grans indústries culturals de l'Estat espanyol, Portugal i l'Amèrica Llatina.

És d'aquells professors que sempre que ens trobem exalumnes d'aquella promoció o altres que l'han tingut el recordem. "Que quiere Polanco? Dineriiiito...", cridava passejant amunt i avall del passadís de l'aula amb aquell inconfusible accent "porteño", suat, mirant a través d'aquelles ulleres fosques i movent rítmicament els dits. Era tot un personatge. L'imitació de torn sempre cau per part d'algun exalumne. El vam tornar a disfrutar a quart. Ja sabíem una mica més de que anava aquest món, però encara ens podia ensenyr moltes coses. La veritat és que no era difícil aprovar amb ell i a les classes t'ho passaves prou bé comparat amb altres professors avorridíssims.

Doncs avui m'he assabentat a través de la web comunicacio21 que ha mort a causa de complicacions després d'una operació de peritonitis. Tenia 56 anys. El feia més gran quan el vam tenir de professor a mitjans dels 90. Jones era actualment professor titular de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i col•laborador de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Que aquestes línies serveixin d'homenatge.