La televisió autonòmica catalana va emetre aquest dissabte a través del seu segon canal, el 33, un reportatge que amb el títol "Terra lliure. Punt i final" analitzava la trajectòria d'aquesta organització armada a través de diversos testimonis i documents gràfics molt interessants. El reportatge, dirigit per David Bassa, crec que va aconseguir un notable alt. No es posicionava i donava veu a tots els actors, des d'exmilitants, l'expresident Jordi Pujol o el jutge Baltasar Garzón, impulsor d'una operació repressora sense precedents el 1992 i que ha acabat amb el Tribunal europeu donant la raó als detinguts, que van denunciar tortures per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Aquest capítol hauria de fer reflexionar a més d'un.
La conclusió que en vaig treure és que no ens trobem davant d'un cas de terrorisme. És veritat que Terra Lliure va cometre un parell de centenars d'actuacions terroristes i van causar un mort -només per això ja és condemnable la seva existència- però no van crear una atmòsfera de terror al nostre país. cosa que si va aconseguir ETA en alguns moments concrets. Vaig més enllà -i potser algú no hi estarà d'acord-. La imatge de Terra Lliure és per a molts la d'uns principiants, fins i tot uns mals imitadors d'ETA. A finals dels 70 alguns militants de Terra Lliure van ser entrenats per activistes d'ETA al País Basc francès. Les primeres accions del grup van acabar amb dos militants morts: a un li va esclatar una bomba i l'altre va ser tirotejat per la policia.
Terra lliure va marcar una època i això no es pot negar. Recordo aquells Sant Jordi i Onze de Setembre que sempre acabaven amb enfrontaments entre manifestants i policia. Recordo també les pintades a favor de Terra Lliure, l'MDT, IPC o Catalunya Lliure. Eren els anys 80, quan l'Esquerra Republicana dirigida per Joan Hortalà no era més que un filial de CiU. Recordo aquells lemes com "Poble armat, poble respectat" o "No ploris per una terra que lluita, lluita per una terra que plora". O "Llibertat Núria Caenes". Crec que per aquest darrer capítol hi va passar molt de puntetes el reportatge del 33. Núria Cadenas va ser un símbol per la meva generació, que desperava políticament en aquella època. Qui havia de dir que l'any 1995 me la trobaria a la mateixa classe de Periodisme a la Universitat Autònoma! I una darrera anècdota, ocorreguda quan el 1991 vaig anar a treurem el carnet de ciclomotor. Un dels que venia, que simal no recordo era de la Pobla de Montornès, es va presentar com "Pere Bascompte, militant de Terra Lliure".
El reportage de David Bassa calia. Et submergeix en la Catalunya del 1979 al 1995, època en què va existir Terra Lliure i et fa entendre el context que provoca l'aparició d'un grup armat i la seva pervivència tot i les múltiples detencions de militants. També ajuda a entendre perquè Jiménez Losantos fa terrorisme radiofònic cada matí des de les ones de la COPE. Terra Lliure el va segrestar i li va disparar al genoll quan estava lligat a un arbre. La desaparició té una doble causa: l'esgotament del projecte polític i humà, ja que no es poden reposar els militants detinguts. També es pot veure el paper de l'ERC dirigida per Àngel Colom i el seu segon llavors, Carod-Rovira. Un documental recomanable. Podria haver estat millor, però és. Fins ara ningú s'havia atrevit a fer-lo.
17 comentaris:
com han canviat les coses, ara ERC és una filial del PSC. Valia la pena?
Algú sap si està penjat a internet, doncs no el vaig poder veure...
En tot cas... visca la terra ;-)
Hi ha gent que diu que enlloc de terrorisme Terra Lliure feia propaganda armada, accions armades però mai amb la intenció d'acabar amb la gent, eren accions més simbòliques que altre cosa, per fer sentir el missatge independentista pretenent buscar una certa simpatia del sector catalanista. De totes formes l'atemptat de l'Hipercor (tema molt questionat per l'actuació policial) va ajudar a crear molta antipatia molt gran a la societat tot i que l'autoria hagués sigut d'ETA.
Ja que parles del Jiménez Losantos...compte a don Federico! El único que dice la verdad (diuen ells)...
jajaja
i canviant de tema, per què no està de moda parlar de Salvar la Platja del Miracle! No ens queixarem mai del lamentable estat de la cimentada?
Salut estètica tarragonins!
El documental ens descriu un moment de la història de Catalunya. En que uns quants independentistes creien honestament que la "lluita armada" era el millor per Catalunya. Ja que en aquell moment cap partit assumia la independència com a sol·lució política.Comdemnat la mort indirecta causada per terra lliure. Que ja de per si fa comdemnable tota la seva lluita, basada en accions armades simbóliques contra l'estat. Cal també destacar l'error de càlcul amb el Jimenez Losantos, error que encara avui en dia el catalans paguem.La seva desparició es fruit de l'egotament humà però també fruit de contradiccions internes i de l'aposta d'ERC per assumir l'independentisme com a lluita política, i com a remat final l'atentat d'hipercor per part d'ETA.Tornant a condemnar la mort causada per terra Lliure. Cal valorar en aquell moment concret la lluita d'aquells patriotes per conseguir l'objectiu de la independència de Catalunya,i alertar-nos de les llacunes que habia deixat la transició
Pesno que un poble pot dotar-se dels elements oportuns per recuperar la seva digitat. Els espanyols -per exemple- utlitzen la lluita armada (amb els vots d'ERC) a Afganistan: això si què e´s indigne!
Para el primero de los anónimos:Y el Carod, paseandose por el extranjero en coche oficial, con la bandera de España,que fuerte.besitos
El reportatge era molt didàctic, i ja convenia, amb tantes assamblees i sigles diverses, jo sempre m'he perdut.
Deixava entreveure que, els que no van entrar a ERC (Xavier Vendrell, Pere Bascompte, Jaume Renyer..) i van seguir la "lluita" eren quatre il·luminats, que, pobres, van patir una repressió brutal en el moment que arriben les olimpiades i no volen arriscar-se a que surti cap entrebanc.
Gràcies a Terra Lliure els joves de llavors vam entendre el que era ser una nació. I aquesta petjada el jutge Garzón i el Corcuera (quina por!) no la van poder esborrar.
Tll
A què es deu dedicar Núria Cadenas?...
Llenço una proposta (força agoserada) a l'aire. Amb l'arribada sobtada del bon temps, què us semblaria organitzar un partidet de futbol que enfronti candidats/candidatures de Tarragona i periodistes?
Aquesta tarda he anat al passi d'un documental que sobre Terra lliure feia el seu autor, un jove estudiant. El documental recollia molts testimonis de l'època.
M'ha sobtat dues coses:
1.la majoria aplastant de la sala era conformada per jovent amb molt d'interés de conèixer la lletra petita d'una història que se'ns ha amagat: la de l'esquerra independentista.
2. La sala estava plena de goma gom amb gent dreta mirant el vídeo des del corredor.
Feia anys que no veia una conferència tant concorreguda.
A partir d'aquí si algú en vol treure conclusions, doncs què així sigui...
El menionado evento de "Terra Lliure" Contaba algo del matrimonio Bultó? Por ejemplo, lo recordamos porqué en su momento, entraron en su domicilio de Barcelona y les ataron una bonba a cada uno, marido y mujer, en el pecho, ellos se encerraron el una habitación y mandaron salir a sus hijos alli presentes, la bomba esplotó y murieron juntos, esto debía ser en el 1980-81, mas o menos la época que también le pegaron un tiro en la pierna a Don Ferderico, ( DE LA COPE) No vimos esto en la tele, pero si contaron lo que comentamos, pues ya estaría bien, debemos ser sinceros..¡VISCA LA LLIBERTAT!!!
Terra Lliure no va tenir res a veure amb el cas Bultó. Va ser una acció d'EPOCA.
Como se puede mentir de esta manera, una cosa que es tan fácil de contrastar en las hemerotecas, incluso la de La Vanguardia (antes española). Fué " Terra Lliute" los culpables fueron juzgados, condenados, posteriormente indultados. ¡VISCA CATALUNYA LLIURA...PER..A... TOTHOM!!!
el documental està penjat al emule, he vist algun comentari de gent que o no va veure el documental, o va mirar un altre documental...
una mica de rigor nois, que és història.
El cas Bultó va ser abans de Terra Lliure (1977 i 1980). En un primer moment van ser amnistiats.
No hi va haver coincidència de persones, encara que sí d'objectius. Els dos casos em semblen fracasos sense pal·liatius que no s'haurien d'haver donat mai.
Publica un comentari a l'entrada