Reconec que aquesta afirmació pot ser provocadora però és una sensació que tinc des de fa anys i que la pel·lícula "La vida de los otros", per altra banda molt recomanable que si podeu l'heu d'anar a veure, no va fer sinó refermar aquest sentiment. Ambientada a la República Democràtica Alemanya els anys 1984 i 1985, el film transmet la imatge d'un país on una jerarquia controla fins l'últim detall del país, inclosa la creació literària. El que passava a l'Alemanya de l'Est també es produïa a la resta de països darrera el teló d'acer i estats sota un règim comunista d'altres llocs del món.
Per a mi el comunisme és un dels grans fracassos de la humanitat. Unes teories que sorgeixen el segle XIX i que dibuixen una societat igualitària on tothom seria feliç una vegada eliminats els empresaris opressors. Però la desaparició de la burgesia deixa pas a una jerarquia que, un cop eliminada la iniciativa privada, ho vol controlar tot. Aquest fracàs, confirmat amb la caiguia del Mur de Berlín el 1989 i de l'URSS uns mesos després, m'entristeix. I és que ho van fer tan malament Stalin i companyia!
La societat actual, basada en el model capitalista, és terriblement injusta. Crea desigualtats i bosses de marginalitat molt grans, mentre una cúpula acumula molta riquesa i porta un nivell de vida obscè. L'ésser humà és un animal molt imperfecte i ha estat incapaç de trobar un sistema polític més just que la democràcia i un sistema econòmic millor que el capitalisme, sovint salvatge. I al nostre país encara veiem coses pitjors. No ens hem pogut treure de sobre ni la monarquia, un règim polític basat en una família que té uns privilegis socials i econòmics indecents tot i haver perdut el poder polític real (o no?).
Ai que començo a notar que avui es compleixen 76 anys de la proclamació de la II República! Ara tornem a tenir una monarquia i les perspectives és que en tenim per anys. Al país veí, que estan una mica més avançants que nosaltres, estan en campanya per triar el president o presidenta de la república. Podem criticar els francesos, però en això ens passen la mà per la cara. I jo que havia començat parlant del comunisme i els efectes que em produeix! Ara el comunisme ha deixat pas a l'ecosocialisme, que sona millor, i la revolució i la dictadura del proletariat l'han deixat per més tard, que el cotxe oficial és molt còmode. De tant en tant deixen anar alguna dosi antisistema, per calmar instints atàvics. No em direu que tot això no és molt trist?
16 comentaris:
Tens tota la raó. La pel·lícula és molt bona.
El comunisme ha estat el darrer gran moviment religiós del segle XX a Europa. Hi havia una església, que no era sinó el partit; un Papa, és a dir Stalin, Lenin, Marx, Mao o qui correspongués; un cel, que no és altre que la societat sense classes; un poble escollit, llegiu-hi el proletariat i una Passió, la lluita de classes, similar a la pujada al calvari de Jesús. En ambdós casos, religió i comunisme volen un home i un món nou i per als seus adeptes les crences es tradueixen en una ètica, una estètica, una ciència i una política. El comunisme és la religió de la Història.
si bé deia Hermann Hesse que el futur era el comunisme, també pensava que fins que no s'adaptés com a fita la distribució del poder i dels bens entre tots, enlloc de la "dictadura del proletariat", el comunisme era un pas enrere.
Crec que en un sistema social just, però no sé qui me´l podria oferir.
Penso que el comunisme no ha existit mai encara, és un punt d'arribada, un somni d'igualtat, de germanor...
Hi han hagut i hi han diversos punts de partida. Alguns certament nefastos, d'altres engrescadors...
Durant la meva època viatgera un amic polonès que descendeix d'Ucraïna va comentar-me que la seva família procedia del camp, i que Lenin (el seu govern) va regalar una mula a la seva família per tal de poder llaurar la terra i tirar endavant. Posteriorment Stalin els hi va fotre la mula. Els fills d'aquest matrimoni van decidir marxar a Polònia.
La paraula comunisme té dues acepcions, una referida als paisis on s'ha governat en nom del comunisme. I l'altre el comunisme com a ideologia. Confondre-ho és de feixistes. L'anticomunisme és l'estratègia dels feixiste contra la classe treballadoa. En Tondo Rotondo hi veu clar, en Joan dubta, el meu comentari va per l'Enric...
Vaig descuidar-me una cosa molt important: Lenin no només els va regalar una mula, sinó també les terreres per a llaurar, sembrar, etc... Uff!
Per a Josep:
1. Pots ampliar les semblances entre comunisme i moviment religiós als llibres següents entre altres: Russell, Bertrand. "Història de la filosofia". Barcelona : Ed. 62. I també a Comte-Sponville, André "El alma del ateismo". Barcelona : Paidós, 2006
2. No dubto que milions de persones han seguit el comunisme amb evident bona fe, com la millor manera per aconseguir un món més just. Cert. Però també és cert que com a mínim 25 milions de persones (pel cap baix entre les víctimes de Stalin, Mao i Pol Pot i altres) han mort assassinades perquè pensaven diferent dels comunistes (No hi compto víctimes de guerres civils sinó de repressió directa). El comunisme ha estat un fracàs en l'obtenció d'un món més just.
3. La contradicció entre pensament i resultats no és exclusiva del comunisme, sinó que també la trobem en els anarquistes, els cristians i el liberalisme i en més.
4. El que m'invalida el comunisme és que no han sabut donar-me una explicació de què és el que li ha passat. Són incapaços de criticar-se , més enllà de dir el dolent que arriben a ser els altres.
5. Amb totes les mancances, amb més o menys convició, amb més o menys credibilitat el liberalisme o el cristianisme han generat tenen elements crítics al seu sí.
Punt 4: Fidel te anàlisis sobre això bastant crítiques i sorprenents.
Mauleta serrallenca
¿Que el comunisme és un moviment religiós? JAJAJAAJA XD
Éstic d'acord que la inversió de Hegel que fa Karl Marx pot portar a conseqüències religioses tal i com ha passat amb la Teologia de l'Alliberament i amb determinats moviments dels filòsofs que es veieren influits per Marx, com Ernst Bloch (marcista cristià), però no necessàriament ha d'èsser així. Depén del entorn cultural on es dona.
Que quedi clar, les paraules no tenen ni un ni dos ni tres significats: en tenen moltíssims. Ser comunista no té per que voler dir més que desitjar aquesta societat igualitària i creure que està al nostre alcanç. Insisteixo: el comunisme ha estat un fracàs però els 5 primers anys després de la revolució es posava molta gent al seu lloc i es solventàven molts problemes econòmics. Evidenment aquest engranatge que l'enric descriu va funcionar en els caps de molts comunistes tal i com ho fa la religió, però aquí no estem parlant del cel: estem parlant de les condicions materials i avui més que mai, aquestes són suficients per a que tothom pugui viure sense passar gana, i això són dades objectives sobre la matèria que ens sustenta, i no pas cels extranys ni déus màgics. Una altre cosa és que hi hagi gent interessada en que no se sàpiga que la meitat de diners del món són en mans de 365 persones, o que només amb la producció mundial d'arrós i pollastre en tenim per a un bol i una pota per persona. Reflexione-m'hi, això de religiòs no en té res, ¡és un càlculo matemàtic tal i com pots calcular el que el teu patró et roba! (això que els liberals en diuen "valor afegit" per no dir-ne plusvalía).
Un altre creença que es pot derviar de Marx és que creguem que la Història portarà a la Utopia forçosament (determinisme històric), tal i com va fer Karl Marx, el qual va fer de profeta (això està intimíssimament lligat al que he dit més amunt del fet que Karl Marx va invertir a Hegel, el filòsof del sistema idealista per excelènica i del concepte absolut que es realitza). Marx va encertar en algunes coses com per exemple predint el fenòmen del que avui coneixem com a Globalització, amb d'altres va fallar, com pensar que era tant senzill com que per força hi hauría un altre estat que "s'autodissolgués". Per descomptat que s'ha de ser crític amb la URSS, i amb tots aquells qui a mercé del determinisme històric van cometre moltes barbaritats, però els comunistes no sóm tontos.
Val a dir que Marx va ser interpretat per Lenin, Trotsky, etc... segurament avui ser leninista o trotskista ja no té res a veure amb el que volia dir en la època, doncs llavors era ser partidari polític d'una o altre gent. Avui, més aviat es posicionar-te en unes o altres estratègies: un cop estàs en aquest debat del "¿Com ens ho fem?" hi entren molts elements que fan compícadissim el debat, i amb el que reconec que jo sería poc competent. Però en tot cas seguieixo compartint amb vosaltres el que sé: el poder està molt interessat en que la població no sàpiga determinades informacions que al final t'arriben des de les inofensives ONG's. Heu de saber que Marx no va fer propostes clares de com arribar al comunisme, en part per que creia que la situació cauria pel seu propi pes. Per altre banda Lenin adaptà "la dicadura revolucionària del proletariat" o Tortsky, inspirant-se en els textos de vellesa de Marx proposà la "Revolució Permanent", que funciona com una democràcia. Per cert, per als revolucionaris de veritat, es parla del comunisme com un lloc on arribar, no com una ideologia. Les ideologies només serveixen per manipular a la gent, tot i que és cert que des d'un pretés "marxisme" també es podira manipular la gent: tot depén de quines parts acceptis i rebutgis de l'epistemologia marxista al moment de fer l'anàlisis de la realitat, però en fi, hem sembla que tots estem d'acord que la matèria existeix i que és objectiou que està repartida d'una determinada manera.
La veritat és que desespera una mica sempre sentir les mateixes crítiques fàcils. Vivim la bogeria: mai com avui hi ha hagut tans recursos i el comunisme és tant possible i mai com avui el capitalisme ha estat tant poderòs.
Bé, hem sembla que pel que fa a mi ja m'he explicat suficientment, allà els altres i les seves consciències. Faré una ullada al llibre de Bertrand Russell, (és el segón volum, no?, és que són dos volums i diría que el primer és de filosofia antiga i mitjaval). En tot cas un llibre de d'Hª de la filosofia és unicament un resum. Per saber-ne de Karl Marx, n'hi ha prou amb que et llegeixis els primers 5 capítols del capital. Evidenment, els discursos de taverna es feien amb molt més art, com si d'una missa es tractés... l'èsser humà és el que és.
Salut i honestedat (amb un mateix i amb el món).
per cert! tot el rollasso l'he fotut perque considero que el teu article des d'un bon principi apela als sentiments i només repeteixes coses que sabem tots però són fets aïllats que per si mateixos nos erveixen per concloure res. Karl marx va demostrar la asfixia inercial del sistema matemàticament (als 5 primers capitols del Capital hem remeto), i als que en sabem, només una miqueta, ens molesta que la gent parli amb tanta alegria del comunisme.
PS: Stalin era reformista i no he conegut cap comunista encara que el justifiqui.
Per a Pau Roig
Naturalment hi ha molt a dir. Qui hagi estudiat sociologia de les religions sabrà que en el programa hi ha sempre uns quants temes dedicats a les "religions de substitució". El nacionalisme n'és una, l'ecologia (deep ecology) també ho pot ser, el consumisme ho és a l'igual que, crec, el comunisme. Amb la teva recomació de llegir els cinc primers capítols del Kapital per tal de veure la llum, en tinc prou per considerar que efectivament hi ha religions de substitució. Afegeix al que vaig dir Kapital = Evangeli.
La citació de Russell és al volum 2 de la Hra de la filosofia editada en català per Edicions 62, l'any 1967. Sobre el tema hi ha una àmplia bibliografia, que pot trobar a qualsevol biblioteca universitària.
De la mateixa manera que no hi ha una ciència cristiana, el marxisme tampoc no és una ciència, sinó una visió del món, feta amb elements racionals i amb elements irracionals, resultat d'uns temps concrets.
Marx va encertar poquetes coses. Per què va fallar en tantes ? Stalin no va ser un accident, sinó que el seu origen ja es pot trobar en el fundador Marx. En quin lloc de la teoria de Marx es poden explicar les perversions a quà ha donat lloc ... Tots als règims que s'han reivindicat marxistes han acabar per ser inferns. Jo no vull viure a Corea del Nord, per molt que reconec un cert encant estètic en les desfilades amb cartells enormes dels barbuts fundadors ... I ja em diràs quina diferència hi ha amb una processó que reti culte a uns sants patrons.
Marx és aprofitable en tant va ser llegit per Bernstein, els revisionistes, l'austromarxisme, els socialistes, en tant s'empelta amb altres tendències ... però la lectura leninista i troskista porten al gulag de pet.
¿que? ai mare! estàs jugant brut enric, per que igual com tu m'has dit que la recomanació que faig per entendre el Capital és igual al llegeix-te l'evangeli és un argument massa fàcil: jo et puc dir el mateix del que hem dius de Bertrand Rusell, i al final caiem els dos en un cercle tancat de fal·lacies d'autoritat basat en "tal persona que és molt important va dir...", ¿i què si era molt important?.
Però si vols raons te les dono: 1r) Karl Marx posa la pedra fundacional de la sociologia que després anomenaràn com a tal, Max Weber i Emile Durkheim. 2n) El Capital és una demostració de la inèrcia autodestructiva del capitalisme, i els 5 primers capitols la introdueixen. Però són operacions matemàtiques basades en condicions materials... ¿que té de religiós això? ¿que té de religiosa la sociologia? el camp d'estudi marxista (que SI que existeix com a ciència), no es porta gens a Europa, però curiosament, el lloc del món on hi ha més estudiosos i més rigurosos sobre el tema és... Nord America: el món capitalista per excelència i per tant el millor exemplar per a un estudi enormement complexe, ja que no es poden fer revolucions en probetes al laboratori. Cada ciència té les seves limitacions.
Si hem vols entendre, m'entendràs, sé perfectament quina part de Karl Marx pot portar a conseqüències religioses, però dir que és necessàriament així és ridicul, doncs ni tant sols la Biblia té motius per ser necessàriament un llibre que porti a la gent a la religiositat, això depén més de com s'ha utilitzat aquest llibre en la história d'europa, igual com molts marxistes van usar religiosament el manifest.
Evidentment, és més fàcil argumentar a favor d'aquell que és poderós. Ell cada dia guanya, els altres perdem, poquet a poquet.
T'hagués agradat viure la revolució cubana, als anys 70 tenien les millors universitats del món. evidentment, el capitalisme no pot tolerar el progrés que impedeixi el seu pròpi progrés, i decades d'aïllament ensorren qualsevol país. pel que fa russia, és un lloc no no s'hi haugés hagut de fer la revolució, Karl Marx va pensar la revolució per a fer-la en un país plenament desenvolupat, com Espanya, Euskal Herria o Andorra. El que tu vulguis. No et pensis pas que Lenin, Stalin, Trotsky porten tots de pet al Gulag. A més, per a fer l'anàlisis et trobaries amb moltíssims altres pensadors que van dir la seva en les revolucions, com Kausky. En fi, que hi posem un sintagma nominal premen 4 tecles del teclat, però en realitat hi ha moltes relacions darrera d'aquest sintagma.
Tot un plaer la discusió.
Per a Pau Roig
Si vaig citar Russell és perquè crec que s'expressa millor que jo, no perquè sigui una autoritat. Jo no li confereixo l'estatus d'oracle de la veritat com crec que consideres el Capital. Naturalment les baralles d'autoritats sòn absurdes.
Marx no va fundar la sociologia. I de cap de les maneres Weber i Durkheim van pel seu camí. No confonguem.
Repeteixo, Marx i el capital no són ciència. Marx és un clàssic que ha influenciat molts altres teòrics i que ha fet canviar la manera de veure el món, al costat de molts altres (Nietzsche, Freud, Popper ... ) Això no significa que les seves proposicions siguin científiques. És deutor com tothom, com totes les ciències, d'elements irracionals, de visions del món i de l'home que s'aguanten en última instància per fe i per la confiança irracional en allò que suposem és veritat. Ningú em pot convèncer que el que Marx diu és cert, si no ho vull. Com ningú em pot convèncer que Déu existeix, si jo prèviament no m'ho empasso.
Als presoners del Gulag soviètic se'ls obligava a felicitar Stalin pel seu aniversari. Als nazis això no se'ls hauria ocorregut mai. Els comunistes estaven convençuts que no només tenien la veritat- els nazis també ho creien- sinó que tenien la Raó, la Lògica històrica i la Ciència. En conseqüència, els presoners podien ser convençuts, recuperats i reeducats. Per mi això és el més terrible de les ideologies, la incapacitat per veure's des de fora, per veure que potser els altres tenen també raó a la seva manera, si tu vols.
Sóc grandet i durant anys vaig haver d'aguantar el somriure commiseriós dels marxistes, comunistes i troskistes quan els deia que la democràcia formal( la de les eleccions, la de les llibertats civils) era superior a les democràcies populars, als soviets i al centralisme democràtic. De seguida jo era un capitalista corrupte i un petit burgués decadent que seria escombrat pels vents de la història. Doncs no, no ha estat així. L'esfonsament del socialisme real no ha estat, crec, tema seriós de reflexió, per part de ningú, ni de dretes ni d'esquerres.
Continuo pensant que les semblances entre el comunisme i un moviment religiós no són purament casuals, sinó que es tracta de fenòmens molt similars i amb punt de contacte essencials.
Finalment, no no crec que m'agradés viure en el règim de Fidel Castro, ni ara ni mai. El procediment dels judicis la Habana de 1968 (crec recordar) parla per si sol.
I sí, Pau, confesso que la discussió m'agrada. Salut company.
El meu profesor de filosofia social, el qual per cert era convergent i de l'opus dei, així ens ho va ensenyar: "Karl Marx va posar la pedra fundacional de la sociaologia, sense aquesta tasca amb voluntat cientifitant hagués estat impossible".
Estem portant el debat cap a la epistemologia. Cal que sàpigues que la paraula ciència pot referir a molts camps del coneixement. evidenment les propostes de "dictadura revolucionaria del proletariat" o els textos que fan referència a "el regne de la llibertat", no són científics. Però insisteixo. En Karl Marx, a part de la proposta política, hi ha una proposta científica, i aquesta part la usaren Max Weber i Emile Durkheim per a la labor que ells proposaren. Si per tu, la única ciència que és ciència és la ciència empírica (física, etc...), llavors ja et començo a veure. Però també hi ha les ciències exactes, o les ciències humanes, i t'aseguro que en aquestes distincions de quina ciència-tipus són cada una, no són petites les polèmiques i els abismes que s'obren entre diferents epistemologies.
Diria que tens una imatge de la ciència com que és alguna cosa purament racional i molt potent. Això no és així en totes les ciències per que un es pot conformar amb poc presupostos o tenir-ne molts. No s'han d'idolatrar les opinions científiques, els mateixos científics ho diuen. I es necessita menys del que sembla per aque algo pugui ser qualificat de científic.
perdò, el d'aqui dalt era jo.
Pau,
El teu professor deuria dir més coses, perquè la frase és massa rotunda i ha de ser modulada. Efectivament, el capgirament del plantejament hegelià va permetre atendre les condicions concretes dels individus i les classes. Marx va ser un clàssic. I com tots els clàssics ha estat un punt de referència. La seva influència és molt gran tant en els que en un moment o altre han pensat amb ell, com els que han pensat contra ell. Em sembla que això no ho tens en compte: molts sociòlegs han desenvolupat les seves teories al costat de Marx, altres seguint-lo i altres allunyant-se’n. I tots poden ser científics, si segueixen el mètode científic. El que passa és que les ciències humanes no tenen un paradigma únic, acabat i acceptat per tota la comunitat científica. A diferència de les ciències naturals, de les matèmàtiques i de la lògica, totes les ciències humanes inclouen valors (ideologia) en les seves interpretacions. Això no crec que les invalidi, com potser dirien els postmoderns, si se n’és conscient i s’intenta ser transparent i crític. La sociologia no existeix, hi ha sociologies.
Recapitulo. Reconenc que de manera provocativa vaig dir que el comunisme és el darrer moviment religiós que s’ha produït a Europa. Caldia matisar, però no massa. De sempre m’ha cridat l’atenció que moltes revoltes humanes han fet servir el llenguatge religiós (husites al s. XV, fins i tot l’islamisme ara ...) i que al final una revolta teòricament atea, el comunisme, s’assembli tant a una religió instituïda. Em sembla que l’home a més d’”homo politicus” és també “homo religiosus”. Què hi farem ! És la meva manera de veure el món. Tot i que sé que hi ha forces objeccions a fer. Ningú no té mai totes les raons al seu favor.
Jordi, felicitats i gràcies per deixar-nos aquest espai en el teu blog.
Companys,
El pub on Karl i Friedrich van somiar tantes nits amb la desaparcició de la societat de classes serà venut a una multinacional.
Ho permetrem ?
Salut
Publica un comentari a l'entrada