Aquí podeu llegir i comentar reflexions, pensaments, crítiques que de tant en tant vaig penjant. Política, comunicació, llibres... i de la vida en general. Més o menys el que els qui en saben diuen que no ha de ser un blog
dissabte, d’abril 07, 2007
Entre joguets i autòmats
Enmig d'aquestes minivacances no em posaré a parlar de política. Estic intentant desintoxicar-me encara que sigui per pocs dies ja que l'espiral electoral serà imparable a partir d'aquests dimarts. Aprofitaré per fer-vos una recomanació, una visita a un espai desconegut per molts: El Museu dels joguets i els autòmats de Verdú. Es tracta d'un museu recentment creat a partir d'una fantàstica col·lecció de Manel Mayoral que inclou joguines, autòmats o molts elements relacionats amb el futbol. L'espai que alberga el museu també és molt adequat: una casa pairal del segle XV, coneguda com Cal Jan. L'exposició és una mica caòtica, però no ho és també la ment dels infants, desbordant d'imaginació? I no portem tots un nen a dins?
La vista a aquest museu també és l'excusa per visitar aquesta zona del nostre país, a cavall entre l'Urgell i la Conca de Barberà. Podeu perdre-ho's pels carrers de Guimerà -a l'agost hi fan una fira medieval molt recomanable, amb un punt de diferència de les moltes que es fan a Catalunya gràcies a l'encant d'aquest poble-, o pujar al Castell de Ciutadilla -si voleu espereu uns anys perquè l'estan restaurant- o deixar-se emportar per l'estranya atmosfera que envolta el Balneari de Vallfogona de Riucorb o fer una volta pel poble resseguint la vida del famós rector que porta el nom del municipi.
Tornem al museu. Els amants del futbol passareu una bona estona perquè hi ha peces curioses, relacionades amb el Barça i la resta d'equips de la Primera Divisió, sobretot dels anys quaranta i cinquanta. Els autòmats et transporten a les fires de fa un segle, que hem vist en algunes pel·lícules. Hi ha una col·lecció de cartells publicitaris que els més grans segur recorden o un espai dedicat al teatre. En les tres plantes del museu hi podeu veure tota mena de joguines, algunes certament inquietants. Si hi porteu la canalla segur que s'ho passaran molt bé. Per cert, una part de la col·lecció de futbolins de Jordi Mayoral els podeu veure aquests dies a l'Illa Diagonal. Però si podeu, acosteu-vos a Verdú, just al costat de Tàrrega.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Gràcies per fer un comentari sobre el nostre Museu. Ens alegrem molt que t'agradés.
Aprofito per fer un incís, la col·lecció és fruit del Manel Mayoral.
Moltes gràcies!
WEno mite! aixi que has aprofitat per anar a veure joguines... si es que ets com un nen.... hi ha coses del Nàstic al museu??? weno, que demà ens toca tornar a anar a treballar.... Salut!
Fa molt poc que he tret al diari 'Información' un reportatge sobre els cognoms més freqüents a Alacant, i un d'ells és Verdú, per la qual cosa em vaig posar en contacte amb l'Ajuntament i vaig saber d'aquest museu. Després d'aquest reportatge tinc excusa per fer una visita a Verdú, així és que quan ho faça espere veure també aquest museu. Per cert, confie també que a l'Ajuntament hagen rebut la còpia del reportatge que els vaig enviar.
Ara bé, parlant de joguets, m'ha de vindre l'orgull patri. A Ibi, bressol de legendàries empreses com Payá, Rico o Jyesa, també tenim un museu de joguets, amb més de 400 peces històriques que donen testimoni de l'evolució d'una indústria que va permetre el creixement d'un poble, i que jo mateix siga fill del poble.
M'agradaria molt veure la col·lecció de Manel Mayoral a Verdú, també per la curiositat de veure si hi ha algun joguet fabricat a Ibi, perquè és molt possible. I, tornant a l'orgull patri, veniu també al Museu del Joguet d'Ibi! No per fer absurdes comparacions, sinó perquè a tots dos hi ha coses interessants!
Ja està esmenat l'error. Com diu aquell, "Al Cèsar el que és del Cèsar".
I sí Ramos, hi ha material relacionat amb el Nàstic. Per tant, ja t'hi esperen.
I que cal dir d'Ibi, la capital del joguet. Algun dia esn hi haurem d'acostar. Per cert, em va agradar molt el relat que em vas enviar, Antonio. Ja tinc ganes de llegir alguna cosa de la novel·la.
Publica un comentari a l'entrada