Ja veiem l'estadi

Si les eleccions municipals fossin una marató, ara ja veuríem l’estadi després de molts quilòmetres corrent. Queda un mes i mig just pels comicis i l’ambient electoral es fa notar en el món en que ens movem, aquesta esfera d’un 15 per cent de la societat que ens retroalimentem, integrada per polítics, periodistes, agents socials, econòmics i culturals i malalts de la política en general. La resta de la societat, la gran majoria passa de tota aquesta moguda i molts no aniran ni a votar.

Però els que formem aquest submóm estem molt contaminats per les eleccions. Sinó no s’explicaria el rebombori al voltant del logotip o imatge visual de l’ajuntament, no imatge corporativa, com m’advertia un amic que domina molt aquests temes. La imatge corporativa és la percepció que els altres tenen de nosaltres i no té res a veure amb un logotip. Té història que un logotip costi al contribuent més de 50.000 euros i encara que siguin proves es copiïn paràgrafs sencers. Però vivim en un món marcat per la imatge i la publicitat institucional i s’hi ha d’abocar molts diners en aquestes històries. I Tarragona no n’és una excepció.

El Fortí de la Reina continua marcant l’agenda política. Sembla una partida de cartes. Ara CiU ha tret un “trumfo” amb la nova estratègia basada en què la llicència d'obres del Fortí de la Reina que el TSJC dóna per anul·lada no pot cancel·lar-se si no es cancel·la també la llicència d'activitats concedida al propietari, combinada amb la “revelació” què la llicència d’activitats la va donar el socialista Burgasé. Una història bastant kafkiana la del Fortí, com sovint ho és la Justícia. Està fent patir a moltes parelles de nuvis tarragonins però no s’escapa de la batalla política.

Dos temes que han de passar aviat pel plenari municipal -Terres Cavades i el Pla d’Ordenació Urbana Municipal- també tindran un paper important en aquesta recta final de la precampanya electoral. Seran els darrers cartutxos pel cos a cos. I també el Pàrquing Jaume I. L’alcalde el vol inaugurar abans d’acabar el mandat i l’oposició continuarà denunciant l’alt cost de la infraestructura i les suposades irregularitats. I mentre, cada vegada hi ha més llistes electorals a Tarragona. Fins a deu opcions diferents hi podrien haver el 27-M. I és que els finals d’etapa ja ho tenen això. Tothom vol el seu tros de pastís.

L’Estadi ja el veiem, però encara ens queden alguns quilòmetres, els més durs de tota la cursa.