Pasqual Maragall ha tornat a la primera pàgina de l'actualitat amb una de les seves inconfusibles maragallades que tants maldecaps causen a Nicaragua (capital Zaragoza). L'expresident de la Generalitat ha dit que el procés de l'Estatut "ha estat tan complicat que no valia la pena". L’encara president dels socialistes catalans i gran impulsor del nou text estatutari llença pedres contra el document en una entrevista a un diari italià. Veu ara que el procés de redacció i aprovació de l'Estatut li va costar el càrrec i ara es dóna compte que el "sacrifici" ha estat inútil. Pobre noi!
Maragall ha dit el que moltes catalanes i catalans pensem i que és una obvietat. El nou Estatut –que tampoc no és cap meravella- no encaixa a l'actual Constitució i cal reformar primer la carta magna. Gran descobriment! Almenys ho ha dit un dels protagonistes del procés, bastant penós per cert, per molt que des d'alguns àmbits ens parlin de gairebé la perfecció. I encara ens queda per veure com acaba el capítol del Tribunal Constitucional. Veurem com evoluciona la història els propers dies.
Però volia fer-me ressò d’un altra història política que la trobo molt desacreditadora de la classe política. Amb la presentació de "Made in Mad", una campanya sobre la creació cultural madrilenya, hem tingut per aquí el conseller de Cultura de la Comunitat de Madrid, Santiago Fisas. No recordeu que aquest home va ser candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona el 1999 quan es va retirar Enric Lacalle, una de les cares amables del PP català? Alcaldable per Barcelona i ara conseller madrileny? Com es menja? Només se n'ocorre que amb el desig de seguir volent ostentar un càrrec polític, sigui quin sigui, sigui on sigui.
7 comentaris:
Ser candidat a l'alcaldia de Barcelona el 1999 i regidor a Madrid en l'actualitat es menja en el perfil del polític en qüestió: un català resident a Madrid que en un moment donat és 'agafat' per a una candidatura, ja que no troben a ningú més que puga assumir el paper. Ressolta la papereta de les eleccions, el polític en qüestió pot tornar al seu lloc habitual. Tots els partits tenen algun d'aquests 'animals polítics' a les seues files, no t'hauria de resultar tan estrany.
Pitjor encara és el cas de l'actual conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana, Rafael Blasco, que va ser conseller d'Obres Públiques al govern socialista de Joan Lerma entre el 1983 i el 1987. Santiago Fisas, almenys, segueix fidel a unes mateixes sigles.
Salut, República i Compromís.
crec que en Maragall està mosquejat...
Així doncs perquè no es presenta Maria de la Pau Janer a la llista de l'Espe...
És com el Mallol, que darrerament s'el veu amb el Ballesteros per tot arreu. Tot plegat és patètic
Convido els polítics a analitzar el mobiliari urbà de la ciutat: el seu ús, la seva funcionaliat i resistència al vandalisme.
¿Qui ja va dir que amb l'estatut fariem el ridicul? ¿Qui foren els únics que ho advertiren? Finalment, tenim un estatut amb més competències però que al no blindar pressupostos pot acabar sent pitjor, ja que més competències i menys pressupostos és per força menys incompetència.
Deixant de banda els partits feixistes camuflats com el PP, sobre els quals cau la llosa d'una transició deplorable en molts aspectes, CiU, ERC, PSC i ICV, han fet el ridícul.
Torno a repetir:
¿Qui ja va dir que amb l'estatut fariem el ridicul? ¿Qui foren els únics que ho advertiren?
Tots els sectors de la Esquerra Independentista: les Candidatures d'Unitat Popular, Maulets, CAJEI's, Endavant, etcètera, etcètera.
Un 0 als polítics del parlament, i un 0 a una societat catalana que sembla agradar-li que li prenguin el pèl.
volia dir "més incompetència", però bé, sabent matemàtiques el comentariq ue faig s'entèn, no?
Publica un comentari a l'entrada