Les darreres hores s'ha creat molt de rebombori al voltant un reportatge de la cadena autonòmica Telemadrid titulat "Ciudadanos de segunda". Segons els grans periodistes que han realitzat aquest reportatge, els ciutadans de segona a Catalunya són els castellano-parlants. Es tracta de persones que viuen sotmesos a un règim lingüístic opressor. Porten la lletra escarlata penjada a l'esquena perquè no saben parlar català, idioma que es parla en tots els àmbits del país. Els nens són obligats a aprendre només el català i el Barça és un dels grans elements d'imposició de la llengua. "Per favoooor", que diu aquell.
O són molt mal periodistes o han rebut ordres des de dalt, de can Aguirre, de donar un cert enfoc a aquest treball periodístic, que té la virtut de dibuixar una Catalunya virtual, oposada totalment a la realitat. A Catalunya es pot viure només en castellà, però és impossible fer-ho només en català. Feu l'experiment. Aneu a les escoles i instituts a l'hora del pati i la llengua predominant en les converses dels infants i els joves és el castellà. En el món de la Justícia l'ús del català és residual. I cinema en català? N'hi ha? Costa trobar-lo. Són només alguns exemples que il·lustren aquesta gran mentida. A la Generalitat li ha arribat l'hora de reaccionar. Oi Montilla? Oi Carod? Oi Saura? O mirarem cap a una altra banda?
Qui no mira cap a una altra banda és el vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Alfons López Tena. Aquest dilluns el vaig veure a "La nit al dia" i va dedicar-se a posar punts sobre las iis sobre la relació entre Catalunya i l'Estat espanyol i la solució que donava al nostre país només ens queda la sortida de la independència perquè dins d'aquest estat, amb la mentalitat dels dos grans partits que dominen els poders centrals no hi ha res a fer. Han passat trenta anys des de la recuperació democràtica i veiem més signés de retrocés de l'autogovern de Catalunya que d'avanç. I aquests propers mesos encara podem tirar més enrera. Recordem que l'Estatut ens ha de tornar del Constitucional.
López Tena, que forma part del CGPJ a proposta de CiU, recordava que els tractats internacionals reconeixen el dret a l'autodeterminació (ai, hem tocat un terme tabú?) i desmuntava el gran argument que ens diuen des de Madrid, que és que la Constitució no permet a catalunya o Euskadi declarar-se independents. Els tractats internacionals estan per sobre de la Constitució espanyola i recordava el cas del Quebec. El Tribunal Constitucional del Canadà ha reconegut la validesa dels dos referèndums per la independència del Quebec que fins ara s'han fet. López Tena acaba de publicar "Catalunya sota Espanya: l'opressió nacional en democràcia". Venen ganes de llegir-lo.
16 comentaris:
I no seria hora que els catalans castellà parlants no diguessin alguna cosa?
Realment es senten ciutadans de segona?
Mai de la vida he pensat això d'ells, la veritat.
tenien raó els de Telemadrid.... jo he vist aquest matí camí de la redacció diversos castellano parlants amb la boca tapada perque no poguesin parlar, ah! i portaven la samarreta del Nàstic....... va home, va!!! PER FAVOOOOOOOOOOOOOOR!!!!!! als de Telemadrid sels ha d'aplicar allò de... "se cree el ladrón, que todos son de su condición"!
Bona manera de sembrar els odis entre les comunitats. Males maneres, desconeixament del pais?. Segurament les dues coses. Politica de l'Esperanza (potser Esperança...per allò que diuen en el reportatge de catalanitzar els noms obligatoriament).
Com deia el benvolgut Raimon: NOSALTRES NO SOM D'EIXE MÒN..al menys, jo no.
Una salutació i una abraçada, Jordi
d'en Jordi (o potser Jorge ?)
De què ens estranyem? Tele-Madrid es del PP, i la veuen els que voten PP. Tots sabem que el PP existeix gràcies a la centralització a Madrit de tota Espanya. Si Catalunya i Euskadi fossin independents, s'acabarien els milers i milers d'empleats (ministeris, delegacions, seus centrals, etc.) que viuen del Km. 0 i voten PP perquè continui el xollo. I amb lo d'ETA, no van contra el terrorisme. Van contra la possible independència o federació. Tot el que promou el PP va destinat a que els diners de catalans, bascos, gallecs, etc. tinguin que continuar passant pel la capital carpetovetónica. I ataquen amb el TC i el Congrés i amb els seus mitjans de comunicació i amb les víctimes,i amb tot el que poden, i si tenen que fer servir a quatre renegats, els fan servir. Pobrecitos. I només faltava que en Piqué ho compari amb TV3.
El tripartit es queixarà, però què solucionarem?
Encantado de volverte a saludar. Hasta otra, Jorge.
Benvolgut Jordi Pla,
Et recordo que el PP no mana pràcticament a cap lloc. `´ipic dels nazis assenyalar sempre els mateixos, manin o no.
Oblida't de l'odi que confon la teva ment i analitza la realitat amb més objectivitat. Oblida't també d'aquesta imatge segons la qual s'aprofiten dels nostres diners. El que hem de fer és treballar més i rondinar menys, dropo!!!!!!!!!
Que no parlin de dictadura del català, per favor!!! Estem perdent el català a les escoles, al carrer, a les institucions (què me'n dieu dels "ciutadans" aquests???)... i s'estan criminalitzant actituds lingüístiques totalment legítimes que fa uns anys anaven ben encaminades (si més no, no teníem tant la sensació d'anar a la deriva). Crec que el PP està creant interessadament un clima de crispació preocupant, amb l'epicentre a Catalunya, amb l'únic objectiu de recuperar el poder perdut, al preu que sigui, i crec sincerament que aquesta actitud ens portarà problemes. Si no, temps al temps.
Només comentar que vaig tenir oportunitat de veure personalment el documental i inclou afirmacions que són directament falses.
Per exemple en el documental, agafen a un nen immigrant i li pregunten si l'obliguen a parlar en català. I interpeten el fet que l'obliguin no com que el nen està aprenent una llengua nova sinó com una imposició. Ells més que ningú volen una Catalunya trencada. De fet me'l tornaré a mirar i faré un llistat de totes les mentides que han fet circular. És una vergonya.
Només acabar dient que tota aquesta espanya que encara no ha sortit de la caverna no en sortirà mai, només fa falta anar per l'estat i parlar amb gent d'altres comunitats. Tot i ser del partit socialista o qualificar-se com a no-nacionalistes es comporten com a tals i a sobre tenen la barra de dir-nos que ens imposem.
Pel que fa els catalans, penso que hem de ser autocrítics, doncs sóm la terra de molt queixar-se i mai fer res. M'estic referint a la qüestió de la llengua. Si realment ens creiem que és un valor cultural que s'hauria de defensar inclús essent dependentistes (no és una qüestió essencialment política encara que aquesta hi tingui a veure), llavors hauriem de fer l'esforç a parlar-lo sempre. Potser no és possible viure en català, però si parlar-lo sempre, i només un 10 O 20% dels catalans parla sempre en català. Aquest és un punt on hem de ser conscients: una llengua mor per que els que la coneixen no la parlen, i no per que vingui gent de fora que no la parla. Nosaltres li hem de donar un ús social, doncs l'ús social és end efinitiva el punt clau, més que no al treball o les institucions.
Quin rollasso he fotut. Si algú està interessat ja passaré per mail o d'alguna manera un llista de les falsedats o faltes d'informació que es diuen al documental.
salut.
PS: quant se t'agredeix la imatge tant brutalment és important restar tranquils, són ells els que es posen en evidència, encara que siguin "trets al cor" els que ens disparen.
Joan, yo soy castellano, de Castilla la Mancha y te voy a decir una cosa.
LA LANZA DE DON QUIJOTE TE LA METIA POR EL CULO. SEPARATISTA¡¡¡
Amb quina llengua et contesten les centraletes telefòniques de la gran majoria d'empreses catalanes? Amb castellà. Amb quina llengua continuen si els parles amb català? Amb castellà. Què passa, que no l'entenen, no els surt dels collons fer el mínim esforç o potser es que la direcció d'aquestes no els ho recomana?
Oi que bé recomanen anar amb l'uniforme, ser puntual,... si no potser t'estàs jugant el teu lloc de treball!
Està clar que una llengua no s'aprèn per voluntat sinó per necessitat.
Per què sinó fan estudiar llengües estrangeres a les escoles? Doncs perquè s'entén que en un futur els pot ser necessària per treballar a l'estranger, per comunicar-te per internet o inclús per entendre les instruccions d'alguns aparells.
Molts de nosaltres fem servir paraules d'altres idiomes o llengües, expressions que potser en la nostra no existeixen i trobem d'aquesta manera un bon recurs per comunicar-nos millor.
És així com s'enriqueix una llengua, renovant-la, fent-la servir, no pas deixant-la en desús i eliminant-la.
Què passaria si al castellà se'l mengés l'anglès o el xinès! tot plegat es part de la tendència cap a una globalitat que despersonalitza, que elimina la singularitat i per tant l'atractiu. On aniríem de vacances si voléssim a l'altra punta de món i semblés que no hem sortit del barri?
E comença amb una simplicitat i cal que entre tots fem que el català sigui necessari. Meditem-hi
Amb quina llengua et contesten les centraletes telefòniques de la gran majoria d'empreses catalanes? Amb castellà. Amb quina llengua continuen si els parles amb català? Amb castellà. Què passa, que no l'entenen, no els surt dels collons fer el mínim esforç o potser es que la direcció d'aquestes no els ho recomana?
Oi que bé recomanen anar amb l'uniforme, ser puntual,... si no potser t'estàs jugant el teu lloc de treball!
Està clar que una llengua no s'aprèn per voluntat sinó per necessitat.
Per què sinó fan estudiar llengües estrangeres a les escoles? Doncs perquè s'entén que en un futur els pot ser necessària per treballar a l'estranger, per comunicar-te per internet o inclús per entendre les instruccions d'alguns aparells.
Molts de nosaltres fem servir paraules d'altres idiomes o llengües, expressions que potser en la nostra no existeixen i trobem d'aquesta manera un bon recurs per comunicar-nos millor.
És així com s'enriqueix una llengua, renovant-la, fent-la servir, no pas deixant-la en desús i eliminant-la.
Què passaria si al castellà se'l mengés l'anglès o el xinès! tot plegat es part de la tendència cap a una globalitat que despersonalitza, que elimina la singularitat i per tant l'atractiu. On aniríem de vacances si voléssim a l'altra punta de món i semblés que no hem sortit del barri?
E comença amb una simplicitat i cal que entre tots fem que el català sigui necessari. Meditem-hi
Amb quina llengua et contesten les centraletes telefòniques de la gran majoria d'empreses catalanes? Amb castellà. Amb quina llengua continuen si els parles amb català? Amb castellà. Què passa, que no l'entenen, no els surt dels collons fer el mínim esforç o potser es que la direcció d'aquestes no els ho recomana?
Oi que bé recomanen anar amb l'uniforme, ser puntual,... si no potser t'estàs jugant el teu lloc de treball!
Està clar que una llengua no s'aprèn per voluntat sinó per necessitat.
Per què sinó fan estudiar llengües estrangeres a les escoles? Doncs perquè s'entén que en un futur els pot ser necessària per treballar a l'estranger, per comunicar-te per internet o inclús per entendre les instruccions d'alguns aparells.
Molts de nosaltres fem servir paraules d'altres idiomes o llengües, expressions que potser en la nostra no existeixen i trobem d'aquesta manera un bon recurs per comunicar-nos millor.
És així com s'enriqueix una llengua, renovant-la, fent-la servir, no pas deixant-la en desús i eliminant-la.
Què passaria si al castellà se'l mengés l'anglès o el xinès! tot plegat es part de la tendència cap a una globalitat que despersonalitza, que elimina la singularitat i per tant l'atractiu. On aniríem de vacances si voléssim a l'altra punta de món i semblés que no hem sortit del barri?
E comença amb una simplicitat i cal que entre tots fem que el català sigui necessari. Meditem-hi
Amb quina llengua et contesten les centraletes telefòniques de la gran majoria d'empreses catalanes? Amb castellà. Amb quina llengua continuen si els parles amb català? Amb castellà. Què passa, que no l'entenen, no els surt dels collons fer el mínim esforç o potser es que la direcció d'aquestes no els ho recomana?
Oi que bé recomanen anar amb l'uniforme, ser puntual,... si no potser t'estàs jugant el teu lloc de treball!
Està clar que una llengua no s'aprèn per voluntat sinó per necessitat.
Per què sinó fan estudiar llengües estrangeres a les escoles? Doncs perquè s'entén que en un futur els pot ser necessària per treballar a l'estranger, per comunicar-te per internet o inclús per entendre les instruccions d'alguns aparells.
Molts de nosaltres fem servir paraules d'altres idiomes o llengües, expressions que potser en la nostra no existeixen i trobem d'aquesta manera un bon recurs per comunicar-nos millor.
És així com s'enriqueix una llengua, renovant-la, fent-la servir, no pas deixant-la en desús i eliminant-la.
Què passaria si al castellà se'l mengés l'anglès o el xinès! Tot plegat es part de la tendència cap a una globalitat que despersonalitza, que elimina la singularitat i per tant l'atractiu. On aniríem de vacances si voléssim a l'altra punta de món i semblés que no hem sortit del barri?
Es comença amb una minúcia, després cal que entre tots fem que el català sigui necessari.
Meditem-hi.
Com que m'han censurat el missatge a Torrebandarra, el blog que fa d'amagat Francesc Mercadé, un exemple de democracia i participacio el posso aquí perquè si us plau me'l publiqueu.
Hi ha un personatge als Simpsons, secundari, com és el cas, que en un capítol es dedica professionalment a estafar els veïns d'Springfield amb el monorail. Calcat.
Francesc Mercadé=Estafador del monorail
Crec que estem altra cop al principi, pot-ser això despertarà la consciència nacional dels que vivím a Catalunya.
En el llibre "Catalunya sota Espanya" d'Alfons López Tena, que he començat a llegir, i a la seva pag. 40, on es refereix als diferents tipus de nacionalisme, diu: un nou nacionalisme, diu Michael Hechter, que parteix del fet del colonialisme interior:"Les colonies internes es diferencien per variables culturals particulars, com ara religió, llengua o etnicitat, que les exclouen de posicions socials o culturals superiors. El colonialisme interior genera una divisió cultural de treball, segons la qual a la colònia hi ha llocs de treball de baixa categoria.El nacionalisme apareix com una forma de reacció de classe territorial, enfront de la concentració de poder i recursos en el centre".
No ho estem vivint fan uns anys ?.
Centralització de grans empreses a Madrid, obstacles a l'OPA de gas Natural preferint capital estranger a que la capacitat de decissió radiqui a Catalunya, construcció de vies de comunicació
majoritariament gratuïtes i radials des de Madrid, AVE que enlloc d´esser un enllaç amb Europa tant sols facilita que els de Madrid puguin anar a la fira d'Abril mès ràpidament, dispèndi de molts diners a Sevilla per l'Expo 92 en infraestructures que ara moltes d'elles no serveixen per res, aeroport del Prat sense vols inter-oceànics amb obligatorietat d'escala a Madrid, tot això, i moltes més, es el que pot fer-nos despertar a tots. Ja darrerament "la pela" o millor dit l'euro català ha començat a manifestar-se i s'evidencien alguns moviments associatius.
El que passa es que estem tant farts i som tant comodes que "qui dies passa anys empeny" i amb l'actual situació económica fem com els polítics que ja s'espavilarà el que vingui si la cosa va a pitjor.
No val la pena el dispendi d'energíes per contradir documentals com el de Telemadrid.
En quan al comentari d'en Joan: que esperes que dinguin una majoria dels castellà parlants referent a si es consideren ciutadans de segona? Ah ! i amb quin idioma respondran ?
Passa que venen eleccions i cal mobilitzar les bases. Com que des de Catalunya és difícil, es recorre als amics: El Mundo i la Telemadrid de d'Esperanza Aguirre. Ja començo a estar-ne molt fard. Fa més de 25 anys que estem amb el mateix i fa més de 25 anys que s'em tracta de nazi. Cada cop em sembla més clar que el problema rau a Catalunya i la manera de presentar-se: els catalans no sabem donar respostes clares i explicar clarament què és el que volem.
Caldria un dia fer un estudi sobre l'ús del català a les autoescoles de tarragona i esbrinar qui és de segina categoria i qui és el discriminat.
Si us plau...
Ah! I no emboliquen Don Quijote en tota aquesta història doncs he de recordar a l'anònim castellà-manxega que el Quixot tenia en molt bona consideració Barcelona, no? I Tirant lo Blanc...
A més Espanya no existia en l'època de Don Quijote.
Publica un comentari a l'entrada