dimarts, de desembre 04, 2007

El nacionalisme de TV3 i Catalunya Ràdio


El portaveu adjunt del PSC al Parlament, Joan Ferran, va provocar ahir una d’aquelles tempestes que afecten sovint l’oasi català. Ferran, que ahir es va acabar de situar en el sector espanyolista del PSC, va afirmar que "cal arrencar de Catalunya Ràdio i TV-3 la crosta nacionalista". Ho va dir en una entrevista que cal llegir sencera perquè és un repàs a tots els fantasmes que afecten la ment d’un dels principals dirigents socialistes catalans, que fa uns dies ja havia qualificat la televisió catalana com la més antigovernamental de totes les que hi ha a l’Estat. Una televisió com TVC ha de ser governamental? Jo em decanto per adjectius com plural i independent o de qualitat.

La crosta nacionalista -catalana es devia referir Ferran- a mi em costa de veure-la des del canvi de govern en la Generalitat. Potser el diputat socialista es refereix a un reportatge sobre Terra Lliure emès fa uns mesos -per cert un gran treball- o Afers exteriors, en què Mikimoto -que potser ha comès el pecat mortal d’haver-se declarat independentista- ens oferia un bon producte, que en altres cadenes estatals han volgut imitar. I per què no parlem de la cobertura dels mitjans públics catalans de la manifestació de dissabte? Un acte civil amb milers de catalans als carrers no es mereixia connexions en directe dels serveis informatius i unes notícies més completes.

El que ha aconseguit Joan Ferran amb la seva darrera desbarrada és que es dibuixi cada cop més un nou eix en la política catalana: CiU, ERC i ICV per una banda, i el PSC, PP i Ciutadans, per una altra. Va passar amb la manifestació i pocs dies després en tenim un segon exemple.

18 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

no s'estripeu les camisetes quan algu opina d'una questió, teniu els nervis a flor de pell i així us pot agafar una úlcera, em d'apendre que estem en democracia i cada un és lliure de dir el que vulgui, sense ofrende al contrari, no pegueu i copieu el que diu la gent, opineu vosaltres també

salutacions

Anònim ha dit...

No sé si les declaracions del diputat socialista Joan Ferran són a títol personal, i per tant no compartides ni pel PSC ni pel Govern, o si realment expressen la voluntat del partit per controlar sense manies els mitjans de comunicació.
Les declaracions del diputat socialista són molt greus, perquè parla obertament d'eradicar d'aquests mitjans públics els periodistes que són crítics amb el Govern o que poden tenir tendències nacionalistes. I ho fa justament uns mesos abans de les eleccions per tal d'assegurar-se, a través de la intimidació i de l'amenaça, la docilitat dels professionals. I curiós també que ho digui ara, quan han aparegut comentaris i notícies sobre les pressions que van rebre els professionals de TV3 a l'hora de cobrir informativament la manifestació de dissabte passat.
Hi ha hagut una primera resposta del Conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras, però el tema no pot quedar així. Quan tothom reclamava que al capdavant de Televisió de Catalunya hi hagués un professional independent, el PSC va col·locar-hi un home de partit com Joan Majó, davant la impotència o la incapacitat de reacció dels socis de coalició. Però es veu que amb això no en tenen prou, i estan disposats eradicar qualsevol vestigi de dissidència: el diputat socialista cita, per exemple, un programa tan distès i inofensiu com "Afers exteriors" de Miquel Calzada com un dels objectius a abatre.
Cal una resposta contundent i inequívoca d'ERC, com a partit i com a soci de Govern. L'amenaça formulada pel diputat socialista és excessivament greu com per deixar-la impune. Perquè pot haver estat una relliscada de l'individu en qüestió, però difícilment hi hauria caigut si no hagués estat un comentari estès al si del seu partit.

Anònim ha dit...

Aquests individus, que ni actuen ni han actuat mai sols, sinó a les ordres dels “capos de la cosa nostra madrileña” ara han de fer un pas més. No en tenen prou en haver convertit TV3 en TVEspanya-3 sinó que han de reblar el clau, o sigui han d’amenaçar al màxim per aconseguir la rendició i la submissió de TV3 als designis del PSOE i posar-la totalment a la seva disposició de cara a les eleccions del proper mes de març.

Octavi ha dit...

No entenc les seves crítiques. El cobriment que va fer la corporació de la manifestació de dissabte va ser més aviat lamentable. Només estic d'acord en una cosa, que es treguin de sobre el Cuní!!!

Anònim ha dit...

Propers a caure : Polònia

Josep (sl) ha dit...

No té ni raó ni sentit. La seva entrevista sols pot s ser llegida des del pitjor estalinisme del què és Hereu.
Clarament TV3 és la seva i tots els fets de TV3 des dels últims 4 anys desmenteixen les seves paraules.
Aquests amants de la intoxicació i la mentida se'n haurien d'anar a Corea del Nord on es trobarien com a casa.
Avui el Montilla ja ha saltat a defensar en Ferran. Lo fotut no és què menteixin és què és creuen les seves mentides.

tafaner ha dit...

En cap govern del món tret de Cuba i Corea del Nord els mitjans públics viuen tan controlats pel govern.
El nostre cas és una taca negre en la Europa del segle XXI.
Després de tot al final resulta què aquest govern és ineficient i ineficaç inclús en l'us de les armes de la manipulació mediàtica i la mentida. De les quals és mestre.
En Joan Ferran és la imatge del sectarisme, del stalinisme que queda en el país.
Un l'últim reducte de una ideologia bandejada i maleida per la historia, al igual què és el seu germà bessó el feixisme.

Jordi Roca ha dit...

José Montilla entraría dentro de lo que podríamos llamar el ala catalanista del PSC, mentre que Joan Ferran és l'ala espanyolista.

Com diria el senyor Cuesta de Aquí no hay quien viva: ¡¡¡qué follon!!!

Suposo que es tracta d'una estratègia per despistar els electors i que en Z i la Maleni tornin a guanyar i puguin enfonsar la Sagrada Familia.

Queda clar que el PSC la té al cap la S.F.

Jordi Roca ha dit...

Si algú es pensa que al PSC improvisen aquestes coses, li recomano que s'ho faci mirar.

I si algú es pensa que a ERC no saben res encara més.

Anònim ha dit...

doncs la "CROSTA" que hi ha a TVE, A3, COPE, EL Pais o EL Mundo, és com 200 Tn. de sarna de toro, alinyades amb baba franquista de quan el caudillo, amb la cara ja de cera va dir: "Lo dejo todo atado y bien atado, a que si amigo JUAN FERRAN?"

El dia que caigui aquella megacrosta, la crosteta de TV3 ja podrà caure, o tots moros o tots cristians

Joan Miquel Carrillo ha dit...

Jo no sé si jo em perdo alguna cosa...

A banda de que crec que té raó el sr. Ferran en el que ha dit hi ha algunes coses que no entenc:

1. Què ha estat fent el Sr. Ferran els darrers 4 anys si no alimentar i conviure amb la "crosta" nacionalista?

2. Si un membre del primer partit del govern critica a un mitjà públic, no vol dir això que aquest mitjà públic actua amb independència? Com a mínim amb independència del Govern?

3. Però si vol canviar els mitjans públics per mitjà d'una nova llei, no ens indica això que el poder no se'n pot estar de controlar aquests mitjans? No seria millro deixar només Catalunya Informació i santes pasqües?

4. Què sap en Jordi Roca de que la Sagrada Família s'hagi d'enfonsar perquè hi passi un túnel a prop? Si ho sap, que ens ho expliqui i si no que deixi d'alimentar aquesta superstició, doncs no deixa de ser un càrrec públic. Superstició, per cert, que porta a Catalunya a la seva decadència...

Anònim ha dit...

Les vergonyants paraules del senyor Ferran demanant que tv3 es convertixi el telePSC i titllant-nos de "crosta" a tots els que tenim la gosadia de considerar-nos com a nacionalistes catalans potser serviran per a que molts d'una punyetera vegada se'n donguin compte de quina mena de personatges són els que manen a Can PSC, el sector "catalanista" ja fa temps que va ser liquidat i el senyor Maragall per la seva banda va ser traït i apunyalat pel mentider ZP i pels barons espanyolistes que té el PSC (Montilla, Corbacho, Zaragoza...) . Potser sí que fa anys (més de 30 anys!!! ) ,quan el PSC tenia dirigents com el senyor Pallach, aquest partit tenia un cert grau de compromís amb el país, però avui en dia aquest partit és ja únicament un xiringuito que té muntat el PSOE a Catalunya, un gran cavall de Troya de l'espanyolisme que treballa dia a dia per a que tots emigrants espanyols arribats a Catalunya no oblidin mai quin és el seu origen i esdevinguin pels segles dels segles immigrants, cal evitar com sigui que aquesta gent se senti catalana o s'identifiqui amb els símbols de Catalunya, la idea és convertir-los en una gran colònia espanyola que esclafi el sentiment de catalanitat i la consciència nacional del país.
He de confessar que el PSOE-PSC em produeix alèrgia, no els aguanto, la meva paciència amb aquests indesitjables s'ha acabat i a nivell electoral els hi desitjo el pitjor. Crec que no cal ser molt astut per veure de quin pal van tots aquests individus i és més que evident que en els darrers anys aquest partit s'ha espanyolitzat encara més, tothom ho veu, tothom menys el senyor Carod i el senyor Vendrell que segueixen fent declaracions delirants atribuint-se el mèrit d'una suposada catalanització de PSC. Avui el PSC és més espanyolista que ahir però menys que demà, aquesta és la trista realitat i si els dirigents actuals d'ERC no ho veuen que vagin a l'oculista. Em sembla patètic que el senyor Carod digui que té gran sintonia amb tots aquests botiflers, patètic i indigne sobretot si aquestes declaracions venen de qui és el suposat líder de l'independentisme català. A la darrera conferència nacional els senyors Carod, i companyia van respirar tranquils perquè van salvar el coll i sobretot la CADIRA, però la realitat és que sense tots els militants que depenen políticament i econòmicament d'un càrrec nomenat a dit per aquests senyors no tinc cap dubte de que haurien perdut. Per altra banda no cal oblidar que el més important és l'opinió de l'elector, no la de l'amiguet al que li has regalat un càrrec i ja veurem que opinen els votants, en tot cas les darreres paraules de l'Heribert Barrera criticant la manca d'escrúpols i de credibilitat dels actuals polítics catalans mereixen una reflexió.
El PSC en les últimes eleccions catalanes es va estavellar, va fer literalment el ridícul, 37 diputats no els treia ni el fracassat senyor Obiols quan perdia elecció rere elecció. L'any 2003 el senyor Carod els va salvar de la crema, decisió que en un primer moment no em va semblar malament, però la decisió del senyor Carod de tornar-los a salvar de la crema l'any 2006 no té cap justificació. Des del juliol del 2004 quan el PSC va decidir fer una purga a Catalunya Ràdio i carregar-se el programa del Josep Maria Solé Sabaté ja en vaig tenir prou, prou d'esponyolisme pseudoprogressista, prou d'autoodi, prou de mentides. Pel que veig al senyor Carod això se li en refot. El senyor,li ha fet favors impagables al PSOE-PSC i qui sap si algun dia al pas que van els hi acaben regalant el carnet d'aquest partit.

Anònim ha dit...

Aquest comentari anonim,amic Jordi, és definitivament un punt i final a la meva militància en el PSC.
Però segurament ni tan sols
n´obtindré resposta i també seran en va.
Amb tot, em sento orgullós
d´haver lluitat fins al final amb honestedat i perseverança, i haver defensat els drets de bona part dels militants en aquesta falsa democràcia interna de partit.
I d´haver-ho fet respectant escrupolosament tots i cadascun dels principis legals, ètics i morals del partit.
El que és cert, i de fet ha estat sempre la meva tònica, és que mai sucumbiré a les imposicions dictatorials ni
m´arrugaré davant de situacions polítiques complexes que anteposin els interessos personals per damunt dels interessos de ciutat .
Mai he degut cap favor polític a ningú, segurament perquè tampoc mai els he acceptat.
Amb encerts i errors com humà que sóc, he intentat treballar i consolidar sempre un perfil polític i criteri propi en benefici de la col·lectivitat, defugint el discurs-altaveu de partit quan aquest no ha estat en pro de la meva ciutat.
Lògicament això m´ha comportat (no sabeu fins a quin punt!) maldecaps i problemes però m´ha fet guanyar personalment, credibilitat i dignitat.
Avui, però, i segons el meu modest entendre, aquest partit, tant al poble, com a comarca, però també a nivell nacional (tot i que per raons diferents), ha perdut prespectiva de futur i de país, i pot acabar subestimant al poble que, savi sempre, es deixarà notar.
Per últim, agraeixo sincerament a tots els militants (tant als que m´han donat suport com als que no) i en especial a aquells que ja en són històrics (m´hagin donat suport o no) el fet d´haver compartit junts durant tants anys aquest camí.
Ara tanco una primera etapa política de la meva vida, que alguns s´entestaran en voler-la tancar per sempre, però ni la prepotència ni l´arrogància aconseguiran doblegar-me.
Vull obrir finestres i mirar lluny. I com els ciutadans de peu d´aquesta ciutat, no tinc res, i tinc molt.
Salut a tots.

Anònim ha dit...

Crec que fas una anàlisi excel·lent i molt ben ponderada. Jo em vaig deixar portar una mica més per la rauxa :-) però estic molt d'acord amb com ho veus tú.

Anònim ha dit...

No viene al post, pero como eres penjat y los penjats no me aceptan, te lo comento aqui: dudo que los iberos cultivaran arbequina. Alguien mas entendido confirmaria esto y te diria la epoca en que se introdujero la arbequina en la peninsula.

Anònim ha dit...

Soc català, avui ja no porto barretina, però qui digui res li tallo la sardina. Be, la dita dels meus avis no era exactament així, però reciclada als temps que corren crec que expressen una mica el que soc, senzillament català. TIP, estic tip i ja no suporto mes no pintar res al meu petit país, ser sempre el menyspreat, com per exemple l'obertura d'avui del telenotícies migdia de TV3, “la nostra” (res mes lluny de la veritat) obrin el seu temps de noticies amb; EL PP I EL PSOE, cada dia son mes amics per donar per el cul tot a qui no pensi com ells.
Srs. d'Esquerra (ja em fa fins i tot vergonya, posar Republicana i d'Esquerres) això ja no s'aguanta, son les noticies per CATALUNYA o per Extremadura. Srs. d'Esquerre, TOT, tot te un limit i vostès ja l'han superat per d'alt i per baix, repeteixo, la nostra situació com a ciutadans de CATALUNYA ja es al limit del que qualsevol poble pot suportar. Srs. de les basses d'Esquerra, tinguin la dignitat de trencar aquest vergonyós mandat del Sr. Montilla, posin gent jove, amb empenta, sense complexos ni tabús al front del seu partit, aconsellin no votar a les properes eleccions d'España,(no i pintem res a España) i presentin sense cap mena de complexes un programa per la independència econòmica i social d'aquest petit nostre país.
La meva emprenyamenta de ciutadà del carrer, potser no servira per a res de cara a vostès, ILUSTRISIMS SRS. DIPUTATS, però penseu que al carrer no soc jo sol el que ja esta fins als ous de suportar aquesta vostra submissió. Salut.

Pitu Tarrasa ha dit...

Jordi, salutacions i voldria expressar la meva satisfacció per poder compartir o debatre opinions (amb tú i amb la resta de blocaires) i que en el teu cas, coincideixo en moltes ocasions, però de segur que trobarem motius, per discrepar o per reforçar-los, d’això es tracta.
Per cert, jo també hi dedicat un post a aquest tema.
Salut, company!

Anònim ha dit...

Si la majoria dels catalans no som nacionalistes. Ara que hi haurà les eleccions en les que mes catlans votem es podrà comprovar, com sempre. Es pot saber perqué hem de pagar entre tots una televisió que només fa propaganda del que diu CIU i de vegades per acontentar-los els hi tira una floreta als d'ERC?