dimecres, de febrer 06, 2008

La religió passa per davant de l’economia


Fa unes setmanes m’atrevia a predir que l’economia seria l’eix bàsic de la campanya -em nego a parlar de precampanya- a les eleccions generals del 9 de març. Aquests darrers dies tinc la sensació que em vaig equivocar. Em pensava que Pizarro i Solbes serien els grans protagonistes amb les seves receptes contra la recessió (o crisi) econòmica. Però els dos grans polítics espanyols han decidit apel·lar als sentiments i les creences més profundes per aconseguir vots. Diumenge un calfred em va recórrer l’espinada veient com Alejo Vidal Cuadras, posseït per l’espanyolisme més recalcitrant, cridava fora de si «Hem de sortir d’aquest fang, hem de sortir d’aquesta merda» i presentava Zapatero com l’encarnació del mal, una mena d’anticrist que cal exterminar a base de vots. El PP ha fet jubilar Piqué i recupera la seva pitjor cara.

I què cal dir dels bisbes? La conferència episcopal ha de tenir infiltrats entre els seus assessors de comunicació que els vol fer perdre la poca clientela que el queda. El paper de la jerarquia catòlica els darrers anys és lamentable i aquesta línia erràtica va de cap a caiguda els últims mesos. I ho diu una persona que també troba patètic aquest anticlericalisme barat que certs polítics exhibeixen conscients que els dóna rèdits electorals. Són aquells que consideren que ser catòlic és sinònim de dretes i ateu, d’esquerres. Maniqueisme de pa sucat amb oli. Però ja se sap que els extrems es toquen. Estem davant d’una campanya estomacal que pot provocar vòmits d’abstenció. Per què no tornem a parlar d’economia i els bisbes es deixen la política pels polítics. Si no, això acabarà malament.

Publicat al diari Aquí el dimecres 6 de febrer. Visiteu AquíTV

6 comentaris:

Josep Maria Yago ha dit...

al·lucino quan sento els bisbes parlant del clima anticatòlic. Si són ells qui l'estan provocant.

mossèn ha dit...

què carai s'aguanten amb les mans ??? ... curiós, però cert ... salut

Anònim ha dit...

Jo de petit anava a catequesi, i fins i tot em vaig confirmar (tothom té un passat), i no recordo pas que els/les catequistes em diguéssin "Jesús deia que has de perdonar sempre, excepte si són terroristes o socialistes", tot el contrari, em van dir que si convé has de posar l'altra galta (tampoc crec que s'hagi d'arribar a aquests extrems). Tampoc em van dir res de que tots havíem de parlar l'idioma de Jesús (en tot cas l'hebreu i no pas l'espanyol) i així tot un seguit d'etcèteres. Amb l'església hem topat!
Guantxo

Josep (sl) ha dit...

El dèbat sobre l'Església treu el pitjor de tothom. Prefereixo tornar a l'economia, de fet al PSOE ja li ha anat bé, per deixar de parlar d'economia i de xecs regals d'on estaven sortint escaldats. Dubto que el suport de l'Església més reaccionària sigui un punt a favor del PP. Però les coaccions del José Blanco també m'han semblat d'igual mal gust què el document dels Bisbes. Almenys sempre ens quedarà Montserrat.

Anònim ha dit...

Em temo que la cosa és més complicada. No ens adonem que en temps de crisi les posicions còmodes guanyen adeptes, és a dir els extrems s'engreixen. Tenim integristes catòlics per estona i integristes anticlericals, i antisistema, també per estona.

Anònim ha dit...

Si ells provoquen el clima anticatòlic per mi -donada la revifada de tanta aparença nominal de creients de tota mena- que pot anar bé, que el ramat dels manipulables (i qui no ho és o està en molt alt risc de ser-ho que tiri la primera pedra)s'escampi;i qui sap, potser esgarriat el xai sinó et donen pinso a la boqueta potser t'espaviles a rumiar per tu mateix. Quant a lo de l'altra galta -mi has fet pensar- per mi que és una troballa altament ridiculitzada; però que es pot entendre que l'altra galta és la galta de les alternatives. I des d'aquest costat, el de les alternatives possibles, de fet no son pocs els cops, sobre pròpia galta com a mínim, que has de parar. Em sembla a mi.