dijous, de febrer 07, 2008

Pets que m'emocionen



Aquest títol una mica escatològic és conseqüència d'un meme que m'envia l'Isaac Albesa, un dels blocaires que han entrat amb força els darrers mesos i un bon amic, amb el qual vam treballar junts fa una colla d'anys. Em demana que parli d'algun artista que m'emocioni. En parlaré de tres que fa més de vint anys que van junts: Els Pets. El grup de Constantí m'acompanya des de fa temps. El primer concert que vaig anar d'ells va ser a Torredembarra l'estiu del 1990 -no tenia fets els tretze anys- i recordo que vam marxar abans que s'acabés perquè portaven almenys dues hores i mitja tocant. No era el primer concert que anava. El bateig va ser amb La Frontera, al camp de futbol del Torredembarra.

Ara els concerts del Gavaldà, el Reig i el Falín duren poc més d'una hora i mitja, però haig de reconèixer que m'emocionen i més quan toquen alguna cançó dels primers discs. 'S'ha acabat' o 'Vespre' em fan sentir emocions molt especials i recupero històries d'aquella època adolescent farcida d'idealització. També m'encanten les cançons gamberres com 'Qui s'ha llugat!', 'Profilàctic' o Tu de què vas!'. Qualitat musical? Són himnes d'una època, aquella d'estelades, de la variant, de petites gamberrades, dels primers rotllos i de les primeres cerveses i cubates. I les cançons dels Pets parlaven d'això amb una proximitat impressionant.



En els darrers treballs Els Pets han aconseguit una maduresa exquisida i aquest darrer disc, 'Com anar al cel i tornar' és boníssim. S'ha d'agafar com un conjunt. I del que podríem denominar etapa intermitja també trobem grans temes. 'Una estona de cel' o 'Por' són dos exemples que em venen ara. He anat a molts concerts dels Pets i espero anar-ne a alguns més. Crec que aquests quarentons encara tenen corda per estona.

I aquest meme li envio a Antonio Ramos, el Capità Tarragona i Maria Rosa Martí.

6 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

musicalment són justets (molta imitació dels Beatles), però com a persones són magnifics i uns paios acollants, molt coherents amb els seus actes

salut

Tondo Rotondo ha dit...

D'adolescent vaig seguir-los amunt i avall del país: Recordo una actuació a Prada de Conflent, on van fer unes fotos en B/N a una de les habitacions del Liceu Renouvier per un disc... També recordo haber vibrat amb ells a la plaça de bous de València. Vaig tenir una petita pausa i des de fa quatre CD torno a ser fidel escoltador de la seva música, comprant els seus CDs.

El que em sap greu és que vaig comprar una maqueta seva -ja fa una pila d'anys- en l'època en que van fer un concert a la sala estrella que hi havia a la platja (Es deia així? res a veure amb l'actual del polígon)... doncs bé aquesta maqueta amb la cara neta i la cara bruta la vaig fotre a deixar i l'he perdut... Quin greu, xeics!

Són bona gent!

Tondo Rotondo ha dit...

Un amb el temps es torna reticent alhora de deixar llibres i discs!

Juan Carlos ha dit...

els pets, sau, sopa de cabra, mi adolescencia escuchandolos y un monton de veces llorando al escucharlos.
yo como dice tondo rotondo me quedo con un concierto en reus. las 8 horas de rocanreus.
tiempos para el recuerdo, tiempos de disfrutar la vida, ahora tiempos para sobrevivir.
no os lo creereis pero yo hijo de andaluces en mi movil llevo 30 canciones de els pets,sopa,sau,serrat, y unas 16 no penseis mal, de los hombres g.
se resigna uno a dejar marchar tan grandes momentos.
ya lo se soy un tarao.

El Capità Tarragona ha dit...

M'ho apunto Jordi!

A mi els Pets també m'agraden molt, cençons com vespre o por són genials, també hi vull afegir una fiblada a la pell o jo sóc el teu amic.

Gracies!!

Salutacions company!!

Anònim ha dit...

Una cosa Té la mà maria, musicalment no són gens justets, òbviament no són Bruce Springsteen, però no són justets. I lo de imitació dels Beatles, és molt discutible, podríem dir que tots els grups punks són imitacions dels Ramones?, tots els countryfolk imitació de Bob Dylan? tot el rock'n'roll imitació d'elvis? Si algú crea un estil, tots els que utilitzen aquell estil els imiten.
Els Pets són molt més que això, són una època, una trajectòria que va començar amb cançons gamberres adolescents i que han anat creixent i madurant, no com altres com per exemple Lax'n'busto, que van començar com tots i amb 40 anys continuen cantant cançons per les adolescents, així els va...