Apunts del cara a cara

S'ha escrit i dit molt del primer debat electoral entre Zapatero i Rajoy. M'agradaria apuntar algunes de les conclusions que n'he extret, allò que diríem pel broc gros:

1. Zapatero va guanyar el debat, però per la mínima. Tot queda obert pel partit de tornada.

2. Rajoy va aguantar força bé i va reforçar la confiança entre els seus votants.

3. La ciutadania tenia ganes d'aquest tipus de debat i ho demostren els 13 milions d'espectadors que va obtenir.

4. Es reforça la bipolarització PSOE-PP, real a nivell estatal, però fictícia a Catalunya, on el PP és quart. Caldria un debat de o amb la resta de forces politiques representades al Congrés, que seran decisives a partir del 9 de març.

5. Zapatero és més telegènic, però detalls com aquestes celles tan rares que portava en el debat el tornen artificial. Rajoy té una cara més incòmode i en alguns moments del cara a cara la seva vista marxava cap a no sé on.

6. Poca gent canviarà el vot després d'aquest cara a cara. Més gent si que es pot decidir anar a votar i no abstenir-se.

7. El panorama mediàtic estatal ha quedat encara més definit amb el posicionament a favor de la victòria d'un o altre candidat. Massa "hooliganisme". M'ha recordat les nits electorals: tothom guanya.

8. De les enquestes pos-debat me n'enfio poc. Qui va votar a favor que Zapatero havia estat millor? Els votants de CiU, ERC, IU... que el 9-M no votaran socialista. En canvi, qui va dir que s'havia imposat Rajo, votarà Rajoy.

9. El cara a cara m'ha semblat en alguns moments un Barça-Madrid o una final de la Lliga de Campions, amb avantmatx, postpartit, anàlisi tècnica i celebracions i eufòria (només calia veure les seus socialistes i populars).

10. Hi han hagut moltes hores i hores de preparació del debat, tant en els continguts -amb allau de dades inclòs- com en els detalls: corbates "corporatives" incloses, amb vermell per Rajoy i blau per Zapatero.