Aprendre

Fins fa pocs anys la inmensa majoria de la gent que entrava en el mercat laboral seguia una trajectòria molt semblant. Anava a escola -cada cop afortunadament fins més tard-, després aprenia un ofici o una professió i durant dècades treballava en el que havia après. En les darreres dècades cada cop més gent ha pogut cursar estudis superiors i la Universitat ha deixat de ser un espai per les capes més altes de la societat. Al mateix temps, durant la vida laboral es treballa cada cop a més empreses diferents i fins i tot es canvia de sector.

La formació permanent és la característica més nova i definitòria de l’actual món laboral. Fins a la nostra jubilació –o fins i tot després- ens hem de seguir formant, ja sigui estudiant una carrera universitària, realitzant cursos, assistint a seminaris, llegint… i també en el dia a dia, parlant amb persones que en saben més que tú. Mai com ara ha estat tan veritat aquell vell refrany en castellà de ‘Nunca te acostarás sin saber una cosa más”. Però per anar a dormir havent après alguna cosa nova cal estar receptiu. L’edat no és un impediment. Conec persones que durant la majoria de la seva vida laboral no havia tocat un ordenador i ara s’han adaptat a les noves tecnologies. Es tracta d’una minoria cada cop més majoritària.

Aquesta reflexió sorgeix d’una conversa recent en què el meu interlocutor expressava amb entusiasme la seva voluntat d’aprendre sempre. Per aconseguir-ho, repeteixo que hem d’estar amb la ment oberta, disposats a admetre els nostres errors i prejudicis i aparcar aquella sensació que transmet tanta gent d’estar en la possessió de la veritat absoluta. Aquestes ments obtuses són les que impedeixen amb la seva incompetencia que la nostra complexa societat avanci i fins i tot faci alguna passa enrera. S’ho haurien de fer mirar.

Publicat al diari Aquí el 19 de gener de 2009