divendres, de juliol 31, 2009

Adéu Bobby!

Avui ha mort el tècnic anglès Bobby Robson. Tot i ser una mort esperada, t'impacta igual quan llegeixes la notícia. Estem davant d'un dels grans gentlemans del futbol mundial, tan trufat de personatges que destaquen per les seves males maneres o el seu caràcter egoïsta o maldestre. Bobby Robson era d'aquells personatges que transmet elegància a través d'un carisma tranquil. Però també era un murri capaç de sorprendre una despreninguda a Carmen Sevilla fent-li un petó als morros. Però a aquell somriure seductor i "pillo" al mateix temps se li perdonava.

Bobby Robson, amb Jose Mourinho de segon, va entrenar el Barça una sola temporada, com un parèntesi entre dos tècnics holandesos que destacaven per tenir caràcters molt difícils, Cruyf i Van Gaal. Arribava del Porto, però tenia un llarg curriculum que incloïa vuit anys com a seleccionador anglès. Robson va guanyar tres títols amb els blaugranes-Recopa, Copa del Rei i Supercopa-, un triplet de baixa intensitat però que va anar guanyant valor any rera any. Va ser la temporada de Ronaldo, del Pizzi "macanudo", de l'explosió de la "Quinta del Mini" i recordo molt aquella campanya perquè quan el Barça xutava un córner podies confiar que podia ser gol, cosa que des de llavors no ha tornat a passar. Tot i l'allau de gols d'quella temporada, certs puristes culés criticaven el joc de l'anglès. Jo en tincun bon record d'aquella temporada 1996-97.

Però Robson, la solució d'urgència quan Núñez i Cruyff van partir peres amb els "sandwichs" més famosos del futbol mundial pel mig, va estar només una temporada a Can Barça, ja que havia d'arribar el gran Van Gaal, que enlloc del príncep va acabar sent una granota malcarada. El gentlemen anglès va quedar-se de de director de fitxatges, fins que va tornar a les banquetes, al PSV holandès i finalment al Newcastle, fin sel 2004. Els darrers anys ha lluitat amb valentia contra el càncer, fins que ha hagut de claudicar a la tanda de penals. Un exemple dins i fora dels terrents de joc. Adéu Bobby!!!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Això de "claudicar a la tanda de penals" és una mala metàfora, de poca qualitat. Vaja, una comparació molt fàcil per a un periodista com tu, el totem dels portals informatius del Camp de Tarragona,...

Anònim ha dit...

Robson lluitava contra el cancer des del 1991. Si 18 anys no és arribar a la pròrroga i als penals... fileu molt prim amb el Salvat

Amb sentit comú ha dit...

A l'edat de 76 anys ens deixa un dels caballers del futbol i per a molts el cor del futbol anglès. "Sir" Bobby Robson

Antoni Ramos ha dit...

Tot un gentleman Sir Bobby Robson. Cinc dies abans de la seva mort, i com si fos una premonició, va rebre un merescut homenatge a Saint James Park per part de l'afició del Newcastle. Tot i el seu delicat estat, va tenir forces de saludar els 33.000 espectadors que van donar-se cita...

jordi salvat ha dit...

Bobby Robson va estar només una temporada com a entrenador del Barça però el recordem amb molt d'afecte. En canvi, Van Gaal en va estar gairebé quatre -en dues etapes- i l'intentem oblidar. La diferència és que Van Gaal era "siempre negatifo" i Robson, un gentleman. Ens hem quedat amb lo positiu del Bobby i, en canvi, amb lo negatiu del Van Gaal.