dimecres, de juliol 29, 2009

Dues Torredembarres

Es compleix un any del darrer canvi de govern a Torredembarra i la principal sensació que em queda és la profunda divisió que pateix el municipi des del punt de vista polític després d’aquests dotze mesos. L’arribada de Daniel Masagué a l’alcaldia va ser un procés llarg i traumàtic i ha deixat ferides profundes. Masagué governa gràcies a una tràsfuga socialista i un regidor independent que formava part del govern anterior i això pesa molt en els partits que estan a l’oposició, creant-los-hi una sensació d’haver perdut el poder il·legítimament.

Durant la Festa del Quadre hem pogut veure la major demostració d’aquesta divisió profunda que viu Torredembarra amb l’organització d’actes de festa major alternatius, sorgits de la comunitat virtual que és internet i liderats per alguns regidors de l’oposició. Aquests regidors critiquen les traves a la participació en la comissió de la Festa Major que imposa la regidora de Cultura. Rosa Maria Guasch, que ja porta un pesat equipatge fruit de gairebé dues dècades d’activitat política primera línia, ha estat objecte de fortes crítiques els darrers mesos i la polèmica sobre la no celebració dels concerts a la plaça del Castell ja fa anys que s’arrossega. D’aquí menys d’un mes viurem la Festa Major de Santa Rosalia i veurem si es manté aquest enfrontament.

Aquest mes de juliol hem viscut també un canvi important en el panorama comunicatiu torrenc, amb la municipalització d’Ona la Torre. En aquest canvi hi estic d’acord en el fons però no en la forma. Sempre he defensat que si l’Ajuntament creava una ràdio havia de ser totalment municipal i no licitar la programació i que una empresa privada se’n faci càrrec. El canvi de titularitat ha estat precipitat i amb unes formes una mica kafkianes. Aquí també hem d’esperar i valorar si el canvi és per a millor o pitjor.

Les obres del pàrquing de Filadors continuen en aquesta cursa a contrarrellotge perquè sinó no es podrà cobrar la subvenció promesa per Zapatero. Les presses no són mai sinònimes de feina ben feta. A Torredembarra tenim exemples recents molt clars i parlant de pàrquings tenim un exemple demolidor a la ciutat veïna. Un exemple de presses és la peatonalització del carrer Antoni Roig i la plaça de la Font, que finalment ha quedat en una peatonalització a mitges i rajoles que s’aixequen. A més, d’aquí a poc hauran de tornar a aixecar el carrer. El Pavelló Poliesportiu Sant Jordi és un segon exemple evident de voler inaugurar abans del que toca. Després d’un episodi d’inundacions demencial, encara es nota ara aquesta precipitació i és que durant més d’ una setmana, gràcies a l’XI Open Internacional d’Escacs de Torredembarra, he pogut notar l’olor de claveguera que se sent en alguns punts del recinte, a més d’un mal estat de manteniment preocupant per una obra que porta en servei només dos anys i mig.

Un altre capítol és el concurs de la gestió de l’aigua? El jutge ha donat -per ara- la raó al govern anterior i aquests han exigit a CiU que demani perdó, però Masagué ja ha dit que el jutge no dóna la raó a l’actual oposició -llavors govern i amb el suport en aquest tema de grups actualment en el govern-. Que ha passat exactament amb el concurs de l’aigua? Per la majoria de torrenques i torrencs és com el finançament: una nebulosa on cada bàndol porta l’aigua al seu molí emparant-se en els matisos. Es tracta d’un cas que també ha estat marcat per la precipitació i una polització impròpia d’un servei públic d’aquesta transcendència per a un municipi. Però a Torredembarra estem acostumats a judicialitzar la vida política. O a polititzar la via judicial?

Publicat en el número de juliol del Diari de la Torre

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Pallo, Amb les animalades que dius no visitarà el teu blogg ni Deu. Dedicat a altra cosa, si que altra cosa saps fer. Au rei....
Perdó, no és anònim, soc la Pepita Martínez

Anònim ha dit...

Bien es verdad, que el análisis que haces es un poco traumático, para los que alguna vez, nos conectamos a tu blog. Tienes el titulo, vamos eso creo yo?, pero nene! tu objetividad es la misma que la de un zapatero remendón.
Yo te veo mas de callista, que de periodista. Tienes un grave problema muñeco; Te haces grande y no has acertado tu profesión.Si vivieras en Cuba, te llamarían fracasón.

Anònim ha dit...

Jordi, fes-tho mirar!!!!Per parlar per parlar, no cal ser periodista.
I en el tema de l'aigua, si no saps de què va, val més què callis i no confonguis més al personal.
T'en pots enterar què és pùblic.....

jordi salvat ha dit...

Amics anònims (Pepita Martínez, em sembla que no ens coneixem tampoc?),

Molts dels que escrivim blogs coincidim que sovint ens sentim psiquiatres, ja que us animem a fer comentaris que us permeten desfogar-vos i alliberar-vos una mica de frustracions i rotllos raros.

Els tres comentaris desprenen mala llet, odi, mal rotllo, atacs gratuïts i fàcils, sense entrar a debatre res de res. I el darrer parla del tema de l'aigua, però no has entès el que volia dir. No entreu a debatre el contingut del post que és el que es busca en un blog, simplement recorreu a la desqualificació personal i des de l'anonimat.

Com crec en la democràcia no eliminaré aquests comentaris com passaria en altres blogs. Crec que quan obres un blog entres en aqest joc, amb unes regles que has d'acceptar.

I recordeu (tot i que no sóc massa amic de les cites): No ofèn qui vol sinó qui pot.

Salut a tots!

Enric Grangel Llop ha dit...

Amigo, Jordi, a pesar de que comparto alguna de tus afirmaciones sobre las obras publicas, en el caso del agua no puedo estar de acuerdo contigo, es un tema que he vivido en primera persona, en el que se me amenazo con una querella, que no se interpuso, por no haber motivos. Te remito a mi blog en el que he escrito bastante sobre el tema, pero para no reiterar información, tan solo una cos simple y sencilla, existe una sentencia que si bien es cierto no es firme, es una sentencia que aparte de dar la razón al anterior equipo de gobierno, deja muy claro que la actuación de los tecnicos municipales fue transparente y objetiva. Otra historia son los intereses personales de algun que otro actor de este drama.

jordi solé ha dit...

Crec, amic Jordi, que parlar de dues Torredembarra és intentar crear un clímax que no ajuda a res. És mes, és irreal.
És veritat que hi han diferents posicions, però si fos per això hauríem de parlar de 3, 4 o 10 Torredembarra's. I clar, no diríem la veritat, però tampoc diríem mentida. El que si aconseguiríem es confondre, i per tant no jugaríem net.
Podem estar o no d’acord en les diferents posicions que ens plantegen els diferents partits –oposició o govern-, i naturalment hi haurà que es podrà posicionar obertament cap un o altre cantó, però hauràs de reconèixer que les critiques d’imparcialitat, en aquest cas si no correctes sí mereixedores d’atenció.
El que també cal considerar que Torredembarra no ha canviat tant en un any, es impossible, i que si realment existeixen aquestes dues “societats” tan diferenciades, hauríem, millor dit, hauries, de preguntar-te el perquè, i no llençar-te com a cavall desbocat a responsabilitzar nomès a una part de la societat, que no cal oblidar que també es Torredembarra amb tots els “ets” i “uts”, els mals endèmics que patim a La Torre.
Penso que tots en tenim de culpa. Uns per unes raons, altres i els altres i els de més enllà, per altres raons.
No sé, amic Jordi, crec que aquest cop no has estat gens encertat.

Una abraçada i sempre endavant

Jordi Solé

jordi salvat ha dit...

Enric,

El problema de l'aigua és que no s'ha explicat bé a la ciutadania i s'ha volgut treure rendiment polític. A la majoria de la ciutadania aquests temes els queden molt lluny i són els que fan mal a la classe política. I no em negaràs que el moment en què es va aprovar no és gaire adequat. I no ho sé si hi ha interessos personals, però n'hi ha que s'esforcen perquè ho sembli.

Jordi,

Fent na volta pels comentaris de la blogosfera és on es veu clarament aquesta divisió. Uns són molt bons i els altres molt dolents i a l'inrevés. No hi ha grisos, que és on jo em sento millor. Per a mi hi ha coses que amb aquest govern han millora i altres que no. I altres, que hem d'esperar. Vull fer una segona part de l'article per acabar de raonar lo de les dues Torredembarres.

Salut!

Anònim ha dit...

Bona tarda Jordi, -però com dius des del teu discerniment que els comentaris d'els primers anònims desprenen mala llet, odi,...?? Com és que et molestes? O jugues a totes o trenca la baralla ( per dir-ho ben fi)

jordi salvat ha dit...

Al darrer anònim,

Crec que un blog és per aportar idees i debatre, com fan l'Enric i el Jordi, però desqualificar gratuïtament, sense cap raonament, i des de l'anonimat ho trobo força lamentable.

Prò ho accepto, és el joc. I la democràcia.

Anònim ha dit...

Torno a dir que em sorpren que et molestis i que diguis que el teu és un blog per aportar idees i no per desqüalificar, perque si escrius ho fas des d' aquetes premises.

-Mala llet???? Cap ninguna per part de cap lector, sinó que provee per part del redactor. Lamentable és com intentes burdament manipular a l'opinió pública, però mira ho fas tant ingenuament, que se't veu el forro des de lluny,per sota del vestit.

No t'enfadis, per les meves paraules, té animus constructiu . Petons
PD. el vocable "democràcia", et va massa gran, avui per avui.

Saionara

Anònim ha dit...

Mira Jordi, generalment escrius sense contrastar les noticies i sense saber-ne gaire bé res, i aixó es contraproduent per tothom.
Si vols generar debat, presenta les teves opinions d'una altra manera i pot ser ho lograràs.
En el tema de l'aigua, s'explicat de totes maneres. És el resultat d'un concurs, què l'elaboració del Plec de Condicions va durar un any i quan va esar acabat i amb consens de totes les empreses que es volien presentar, es va dur a terme. Sàpigues què el plec abans de fer-lo pùblic, el van veure les quatre empreses interesades a concursar. Mai cap Ajuntament ho ha fet.
El concurs el guanya una empresa, perquè amb les ofertes econòmiques i les tècniques , ofereix més. On és el problema? A la ciutadània tan li fa una empresa o una altra. El què volem tots és què d'una vegada s'arreglin les nostres xarxes, què son insalubres i tercermundistes i a sobre aquesta adjudicació costarà menys diners al poble del que ara paga.
Tot és tan sencill com aixó. Els qui tinguin interessos a una empresa determinada, què ho expliquin i si tans interessos hi han, què l'empresa s'hagués espavilat a guanyar, què amb el temps què porten en aquest poble, haguessin pogut fer les ofertes més bones què ningú.
Ara digues on veus tantes coses amb el tema de l'aigua.
Es qüestiona el concurs de l'Auditori, de l'urbanització de carrers, del camp de gespa i tants més??.
El de l'aigua si, per uns quants. Quina casualitat, CIU i GIT....

jordi salvat ha dit...

Francament, al·lucino amb alguns comentaris. O heu llegit un altre article o feu interpretacions molt freudianes. No us compliqueu tant la vida!

I no estic moltes. Em diverteixo molt.

Al darrer anònim,

Sempre intento consultar totes les fonts i escoltar els diferents punts de vista, cosa que he fet en el tema de l'aigua. I el que faré és esperar que la Justícia doni l'última paraula. I continuo mantenint que en aquest poble (perquè Torredembarra en moltes coses encara és un poble) es tendeix a complicar-ho tot molt. I després la gent s'imagina històries molt rares.

I, per últim, la cançoneta de que se'm veuen els colors polítics. Porto molts anys convivint amb aquesta història i el curiós és que no tinc cap carnet polític i me n'encolomen de diferents. Per què certa gent té tanta mania a posar etiquetes?

Anònim ha dit...

La justicia ja va donar la paraula el passat diset de juny donant la raó amb tot al ajuntament i passats quince dies tant si hi ha recurs d'apel-lació com no, es pot demanar l'execusió provisional que va dictar el jutge.
Per què no ho fa l'Alcalde??
Quan dius que ho vas consultar, sento dir-te que ho vas fer amb les persones equivocades. Un altre dia a veure si les encertes més bé i et donen l'informació correctament!!!

Victor ha dit...

Benvolgut Jordi,

Si generes controvèrsia és que toques alguna fibra. I en el tema polític, sobre tot municipal, això és sinònim de calès.

T'animo a seguir parlant en aquests termes de la vida torrenca, oferint informació i opinió, encara que hagis de patir que de tant en quant et bordin algunes feres fugides del Gatigos.

Recorda que no ofén qui vol sinó qui pot.