Els Pets fan soroll (i una bona dosi de nostàlgia gola avall)

Aquest dissabte Els Pets van tocar a Torredembarra per tercer cop en dinou anys. Va ser dins de la gira Els Pets fan soroll i a la pista d'atletisme de la Unió Deportiva Torredembarra es van congregar uns quants centenars de seguidors -algun miler- de bona part del Camp de Tarragona. I havia molt bon ambient. Va ser un bon concert. Curt, com darrerament ens tenen acostumats els de Constantí, però intens i emotiu. I és que Els Pets són indisociables de l'adolescència i de la joventut de molta part la meva generació i també de les generacions anteriors i posteriors.

Els Pets van incloure en el concert torrenc un bon nombre caçons de la primera època. Alguns eren temes que feia anys que no tocaven i que et transportaven als anys noaranta, els del boom del rock català, amb el trío de Constantí com un dels grans protagonistes. Vespre sempre et remou l’interior i la festivitat de Menja avellanes i Vine a la festa (i valgui la redundancia) són molt encomanadisses. S’ha acabat continua sent, per a mi, la millor cançó composada per Els Pets. Altres temes com El Silenci criminal o Ella m’estima em van fer retrocedir gairebé dues dècades mentre, els més joves del concert feien cara de no saber si aquests eren nous temes dels Pets.

La pista d'atletisme de Torredembarra està a uns pocs metres de la pista de futbito –ara s’hi ha costruït el pavelló cobert- on l'estiu de 1990 van tocar els Pets per primer cop a Torredembarra, en un concert interminable que no vaig acabar ni de veure. Tenia dotze anys. Eren aquells concerts en què volaven preservatius inflats quan Els Pets tocaven Profilàctic, cançó de la qual aquet dissabte no es van enrecordar però que va ser l’himne d’una generació. Els Pets han anat evolucionant i a vegades sembla que siguin un grup molt diferent d’aquell rock agrícola de finals dels vuitanta tan despreciat per molts puristes de la música però que ens han acompanyat durant més de dues dècades a moltes catalanes i catalans I no serà casulaitat que portin gairebé un quart de segle dalt dels escenaris. En definitiva, un concert dels Pets de tant en tant sempre va molt bé.