La consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt ha generat un greu estat de nervis a Madrid i en certs sectors de la política catalana. La participació i el resultat aclaparador a favor del sí els ha agafat amb el pas canviat. Aquestes reaccions contràries van des de la desqualificació més burda a una crida a la intervenció de les forces armades davant el “peligro secesionista”, passant per lamentables mentides. Parlen de “bufonada i xarlotada” però obren els diaris amb la consulta no vinculant i omplen minuts de ràdio i de televisió desqualificant els qui defensen el dret a l’autodeterminació. Incoherència. Arguments que cauen per si sols. En definitiva, nervis. I el primer que fa el que està nerviós és negar que està nerviós i ignorar el problema. En són exemples Zapatero, que assegura que no creu que la consulta d’Arenys es contagiï arreu de Catalunya, o el Govern català, que no es pronuncia sobre l’ocorregut diumenge a la localitat maresmenca.Estan nerviosos perquè molts mitjans de comunicació internacional han descobert el problema nacional català i que els independentistes no són extremistas ni marginals sinó que representen almenys un 40% de la població. I això és molt. El món ha descobert que a l’Estat Espanyol no només hi ha un conficte nacional al País Basc sinó també a Cataunya. La internacionalització del problema català el preocupa molt. Estan nerviosos perquè veuen com la taca d’oli s’estén i més municipis catalans poden organitzar ben aviat consultes sobre l’autodeterminació. Estan nerviosos perquè es troben davant d’un acte democràtic i festiu d’un independentisme creixent mentre que el “no” ha estat representada per la Falange, que de democràtica massa no en té.
Estan nerviosos perquè es pensaven que amb el recent acord de finançament els catalans en tenim prou però el que realment una gran majoria del país esperem de l’Estat espanyol del qual en formem part és molt més que un maltracte constant i incompliments flagrants. I ens queda la imminent sentència de l’Estatut, que penja com una espasa de Damocles i encara pot avivar més el foc independentista quan es faci pública. Estan nerviosos perquè veuen que el poble –no la societat civil sinó el poble- va a un pas o dos més endavant que les formacions polítiques i que l’independentisme creixent és transversal i no patrimoni d’un sol partit com abans. I algunes formacions polítiques estan sabent llegir mínimament la situació la situació. Estan nerviosos perquè s’estan adonant que el sòlid edifici constitucional que pensaven tenir té al·luminosi i esquerdes cada cop més grans.
19 comentaris:
Tant CiU com ERC, volen capitalitzar la consulta, deu ser per alló de la barba del vei i posar a remullar la teva. Primer CiU amb els seus pactes amb el PSOE més jacobí - el de Felipe Gonzalez-, i després amb l'ala dura del PP - la dels Aznar, Acebes, Zaplana i companyia-, i després ERC, la mateixa ERC de la famosa clau pactant amb els capitans del PSOEC, una i altre vegada. Ara volen "recolzar" - que no donar suport- totes les convocatòries que es facin arreu de Catalunya. La pregunta que els hi faig és, ¿no seria més fàcil fer un pacte per formar un govern catalanista, tant aquí com a Madrid?, molt em temo que la resposta seria del ordre de : " no home no, una cosa es "recolzar" o si ho prefereixes "apoiar" el que fan uns il·lúsos, i un altre de ben diferent que renuncie'm a la política de les engrunes que durant tants anys ens ha funcionat tant bé, a més -afegirien- si aconseguissin la independència, qué seria de nosaltres, del nostre futur polític?" bona pregunta aquesta. Per si de cas es gira la truita varen treure el nas per Arenys, mai se sap. Aixó es el que volen, continuar vivint del "momio".
Si be entenc la consulta d'Arenys de Munt com una demostració cap a la resta d'Espanya que hi ha quelcom que no funciona amb la relació bilateral, trobo que el moment no és l'adeqüat a l'escenari actual.
S'ha de ser ben pragmàtic i primer tenir els temes ben resolts.
A Catalunya ens carateritzem per tenir més seny que rauxa, si no, no seria possible ser la gran nació que som. No obstant, crec que ara no toca això... que la sobiranía cal buscar-la ara d'una altra forma, empentant cap endevant i demostrant un altre cop (malauradament ho hem hagut de fer masses vegades) que sóm un gran poble, diguin el que diguin.
Si ara només ens quedem a l'estètica, serà fum... i d'això a Espanya ja en saben molt de fer-ne, porten gairebé 500 anys fent fum, mentre ens cremen als altres.
De totes maneres,Jordi, també penso que si no hagués estat per la rància reacció per part de les Espanyes; lo d'Arenys no hauria tingut la mateixa trascendència... i també em fa pensar que potser tampoc cal tirar tants cohets.
Es que ja estic curat de realisme qüotidià.Això si,amb una acció coordinada de consultes populars (sense que cap organisme públic hi intervingui) el proper 6 de desembre seria una bona mostra de que ja n'hi ha prou... i d'aquesta frase si que n'estic segur i sense miraments.
Ja n'hi ha prou!!
Jordi, qui ha fet una crida a la intervenció de les forces armades per evitar el perill secesionista?
Sembla que si un vol estar sempre ofés presta atenció als crits de qualsevol i aquest qualsevol representa sempre als altres, als dolents. Digues, qui ha fet aquesta crida?
L'independentisme representa almenys el 40% de la població, dius? Segons els darrers estudis de la Generalitat són el 19 %, però clar les dades reals -i la realitat en general- no semblen ser del teu gust, no?
Salutacions
Bon post, senyor!
Al primer anònim: si no haguès estat pels ditxosos 23 anys de CiU ara no tindriem aquest humus independentista (què pedant, perdó). O seria així desprès de 23 anys de Tripartit? Get real, know your history. No te n'avergonyeixis.
Ara toca donar un salt i és genial que la gent –la nostra denostada societat civil, que sempre hem reduït a la gent que va al Liceu– impulsi als polítics a moure's i fer el Pacte Nacional.
Endavant les atxes.
Jordi, a veure si ho he entés bé?
Si Zapatero hagués dit que està nerviós es que ho està, si no hagués dit res, como per exemple ha fet el Govern de Catalunya, seria, segons tu, la demostració de que està nerviós, i si diu que no está nerviós, com ha fet, es que está nerviós.
Em pregunto, que ha de fer algú per no semblar nerviós?
Ho comento perquè com parlaves de coherència al teu article no sé que deus pensar del teu raonament.
Salutacions
Hola Luis,
Les crides a la intervenció de l'exèrcit són reaccions que es poden llegien fòrums d'internet i "llocs per desfogar-se" d'aquest tipus. Evidenment són una minoria. Afortunadament. Sobre el tant per cent d'independentistes, l'última enques que he llegit el situa en un 21% -i fluctua a l'alça des de fa uns anys- però dins dels que es conformen en pincipi amb ser una autonomia hi ha un tant per cent molt alt que votaria a favor de la independència i ho demostra la consulta d'Arenys de Munt, un municipi que el podríem situar com a força representatiu de Catalunya per la seva composició social.
Zapatero està nerviós, però no només per la consulta d'Arenys, sinó per molts altres temes com la crisi, la moció de censura Benidorm o la pressió del PP... El govern català ha de callar, basicament perquè els tres membres pensen diferents en aquest tema. La processó deu anar per dins.
Salutacions
CiU i ERC es moeuen perquè volen sortir a la foto. I ens n'hem d'alegrar. El que queda clar és que la ciutadania ha passat per davant d'uns partits massa enquilosats. Haurem d'estar atents als propers moviments
S'han dit moltes coses respecte el referèncum, però crec que no s'ha fet prou èmfasi en quelcom molt important:Ciu, ERC, ICV i Rcat han estat en aquest moment en un cantó, i PSOE, PP i la Falange, a l'altre cantó.
Crec que és molt important continuar promovent iniciatives que posin als sociates al mateix cantó del PP i si pot ser de la falange, això és el que fa més mal a aquesta colla de farsants .
El dia que es plantegi (si no es proclama abans unilateralment) un referendum amb la mateixa pregunta que a Arenys, amb els partits d'ambit català apostant inequivocament pel SI i confrontant els arguments no solament identitaris (llengua, cultura i identitat) sinó també economics i socials (espoli, maltractament i insult permanent per part dels espanyols) amb els pobres argument espanyolistes, aquell dia pot haver una sorpresa.
Fins ara l'unic que s'ha demostrat es que no es vol fer cap consulta, i això per alguna cosa serà.
Amb la consulta d'Arenys ho hem vist clar. Malgrat ser una cosa "anecdotica", la reacció de l'Estat ha estat la que ha estat. La caverna mediatica ho ha menyspreat amb qualificatius de "esperpent" i "bufonada" però EN PRIMERA PLANA.
Par alguna cosa serà. A mi em sembla perfecte que s'estigui plantejant la CONSULTA per al 6 de desembre.
Fer-ho coincidir amb el dia de la constitució obligarà a l'estat espanyol i la caverna a reaccionar.
Trobe que després de la lliçó d’Arenys de Munt, no pot haver ja ningú que diga que és independentista i li interesse el resultat de la sentència del tribunal constitucional espanyol sobre l’estatut de Catalunya. El que convé ara, des d’una perspectiva independentista coherent i ambiciosa, és oblidar-se de l’estatut i multiplicar els referèndums. Els estatuts, per als espanyols; per als catalans, la independència
Jordi, quan al teu post parles de reaccions contràries que demanen la intervenció de les forces armades t'estàs referint a Madrid i certs sectors de la política catalana. És d'ells que parles quan et refereixes al seu greu estat de nervis i de que "els ha agafat" els pas canviat, per tant "aquestes reaccions contràries" també es refereixen a ells, no a qualsevol animal en un fòrum d'internet, en intervencions que ara qualifiques de poc significatives. El que vols suggerir al teu post, i tothom que ho llegeixi ho entén així, és que ho ha dit algú des de Madrid, i és clar, com ara reconeixes, que això no és veritat.
Dius al post que "els independentistes representen almenys el 40 % de la població", i em dius ara que tu, com jo, has llegit enquestes que aproximen les dades a l'entorn del 20 %, però que hi ha un tant per cent molt alt que en principi es conformarien amb l'autonomia però que votarien a favor de la independència. De veritat que, amb freqüència, no entenc els teus raonaments. Segons tu la gent que es troba en aquest dubte vital són "almenys" el 20% de la població de Catalunya. Els que van del 20 % de les enquestes al 40 % que tu t'inventes. Aquesta xifra d'on la treus? Qué creus que contesta aquesta gent a les enquestes? Si responguèssin el que segons tu pensen, les dades et donarien la raó, però com que no ho fan, com pots suposar que votarien a favor de la independència?.
Del tema dels nervis ja no et comento res més perquè, tot i que al teu post parles únicament del referèndum d'Arenys, sembla que darrerament has parlat amb Zapatero i conèixes totes les seves preocupacions. A més, com ja t'he comentat, seguint el teu raonament tothom està sempre nerviós així que el títol no sembla sorprenent.
Salut amic!
Molt bones, soc Josep GARCIA, nascut a VALLS, i fill de andalussos, no vaig tindre la sort d´aprendre el catala com vosaltres pero ho intentare escriurel per que m´entengueu el maxim posible...
Jo em sento catala per moltes raons, perque estimo la terra ha hon hi viscut, per que hi ha gent molt bona, per que es ha hon ting a molt bons amics, no sol catalans si no tambe d´arreu del estat espanyol gent que em respecta i que respecto.
En moltes ocasions, m´han fet sentir estrany a la meva terra, m´han rivat ha dir "charnego", m´han obligat a parlar el catala devant de una persona que no enten la llengua, i aixo fa molt de mal, jo crec en una terra CATALANA lliure, respectuosa, inteligent, ha hon tothom i cap, ha hon la gent s´ajuda uns amb els altres, ha hon hi ha homes i dones de totes part del mon...
Som una terra de moltes barrejes de cultures de segles i segles i nomes fem que llançar-cen pedres uns als altres, i recordar el que tu m´has fet o jo t´hi fet, pero mai arrimant el colze per fer una catalunya forta i culta.
No hi ha un politic que de veritat miri per el poble i per els catalans, mes be miren per els seu interesos,oportunisme i poder..., mireu quant hi havia terra lliure, alguns dirigens ara tenen bons vestits, bons coches i bons chalets, i quant diuen "catalunya no es espanya" i ho diuen en angles, que volen ser anglesos i per que no amb frances, si es vol potencia el catala crec que dien-lo en baries llengues a l´hora demostren mes intelillencia i mes cultura que falta ens fa a tots... per ser mes lliures.
NO SEREM LLIURES MES QUE QUANT SIGUEM REPETUOSOS I ENS FEM RESPETAR...
Qualsevol persona mínimament documentada sap que el PSOE, és un partit sense cap ideologia, només presenta màrqueting, comunicació i imatge, i encara dolenta, té la sort de comptar amb un vot ètnic (gràcies a Franco) molt fidel, a una societat civil apolítica, i amb els ressorts i aparells de l’estat que juguen al seu favor.
Però la seva màxima primera és assolir com més poder millor, la segona és intentar aturar el catalanisme, per això el tema Arenys els resulta molt incòmode, perquè dóna ha entendre que no fan bé la seva feina, i que poden fracassar en la feina que anys enrere els va encomanar Espanya, desnacionalitzar Catalunya a canvi de càrrecs i sous. I ERC recolzan-lo.
Cal tenir en compte que Catalunya no és només Arenys de Munt, Puigcerdà, Ripoll, Vic, Manlleu o Reus. Catalunya concentra la majoria de la seva població a Barcelona i a l’àrea metropolitana. Per tant Catalunya també és Santa Coloma de Gramenet, Badalona, l’Hospitalet, Cornellà,Mataró,…… I les realitats són ben diferents.
De fet, el darrer índex publicat al respecte deia que prop del 20% dels catalans i catalanes són independentistes (força lluny del 96% del referèndum a Arenys), tot i que més de la meitat creuen que la relació Catalunya-Espanya ha de ser diferent
A un Arenys hi ha hagut el primer referendum per la autodeterminació, organitzat privadament! quina vergonya!. Erc i Ciu miren a un altre costat, una diu que si pero no i laltre que impulsarà altres referendums. M'interessa molt el paper d'ERC.
Sisplau, no defenseu "altres" referendums a ajuntaments, plantejeu una proposta de referendum al parlament de catalunya, formalment, i ja.
Així sabrém que aneu de veres, i si el PSC no la recotza, trenqueu el tripartit i si CiU no us recoltza dieu publicament que no fareu un govern amb ells.
Ja el tenieu que trencar quan el PSC (25 diputats a Madrid), ahir, va dir no al traspas del Aeroport del Prat. Així es fan les coses, pero necessiteu plat a taula oi?
De quina manera s'han de governar les ciutats o els principats que abans de ser conquerits tenien una ordenació jurídica pròpia ?.
Hi ha tres maneres possibles de mantenir aquests Estats conquerits, que estaven acostumats com ja s'ha dit, a viure segons les seves pròpies lleis i en llibertat.
La primera consisteix en arrasar-los.
La seguna a residir a ells.
La tercera en deixar-los viure segons les seves lleis, però imposant a canvi un tribut i establint un govern oligàrquic que et garanteixi la seva lleialtat: Sabent aquest que ha estat el príncep qui l'ha designat, li interessa conservar la seva amistat ja que sense ella i sense el seu suport desapareixeria."
Aquest text de Maquiavel... en cap manera es refereix a Catalunya. Qualsevol asemblança és pura coincidència............
MA AGRADARIA SABER PERQUE TANS ANONIMS I PERQUE S´AMAGUEN AQUETS QUE CRITIQUEN SENSA DONA LA CARA, SENSE DONAR SOLUCIONS O ALTERNATIVES COMVINCENTS.
QUE POSSIN NOMS I COMNOMS O ES QUE HAN DE AMAGAR ALGO?
Escrutat el 100% de vots emesos a la consulta sobre la autodeterminació efectuada a la població de L'Hospitalet de Llobregat aquest pasat diumenge els resultats han estat els següents:
-El 96% dels votants voldrien independitzar-se de Catalunya.
- El 73% preferiria que la ciutat agafés oficialment el nom d'Hospitalete o Hospitalé.
-El 41% voldrien constituir-se com a una nova província de la Comunidad Autónoma de Andalucia sota la presidència de Justo Molinero.
-El 32% voldrien convertir-se en una nova província de Ecuador i tenir com a himne "A mi me gusta la gasolina".
-El 16% voldrien constituir-se com a nou estat islàmic regit per la shariah.
-El 6% voldrien recuperar el front marítim de la ciutat arrasant la Zona Franca per montar una xarxa de xiringuitos.
-El 1% es conformarien amb una birra i una de bravas.
* Sort que el resultat no és vinculant...
Amics i amigues,
Queda clar que el debat sobre l'autodeterminació de Catalunya genera un debat complex i interessant. També anima a la ironia fàcil i la ridiculització. Haurem d'estar atents a l'evolució de tot aquest procés.
Luis, et deixo un enllaç que m'ha comentat un amic sobre el 40% d'independentistes que hi ha a Catalunya i és d'un mitjà ben poc sospitós de sobiranisme: http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090913/53783428453/la-convocatoria-de-una-consulta-independentista-duplicaria-el-apoyo-que-suscita-la-secesion-quebec-c.html
Ningú més acreditat que Carles Castro -de La Vanguardia- per parlar d'estudis estadístics de contingut polític.
I precisament el seu article del passat 13 de setembre el que fa es recolzar les sèries estadístiques del CIS i del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat:
"Por ejemplo, en los últimos veinte años el anhelo independentista ha crecido casi diez puntos en Catalunya, pero parece estancado en el 20%.
Es decir, sólo uno de cada cinco catalanes apuesta por la independencia. Y esta tasa que registran las series del CIS coincide con la que vienen ofreciendo las encuestas del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, que sitúan el techo del independentismo alrededor del 21%".
Suposo que aprecies la diferéncia entre la teva afirmació: "... i que els independentistes no són extremistas ni marginals sinó que representen almenys un 40% de la població" i la molt més prudent i objectiva de Carles Castro que, per ser coherent amb el títol i la pretensió del seu article sobre las dificultats de pronosticar el futur en cas de referèndum efectiu, cita -de entre la muntanya de xifres de que disposa- dos sondejos aïllats: un antic del CIS (2001) i un altre més recent de Noxa (2008) en que les xifres arriven al 36%.
Per cert, hi ha un estudi de Noxa per la Vanguardia amb la següent conclusió -es fàcil de trobar per Google-: "únicament el 28% del catalans considera que Catalunya sigui una nació", difícil de creure i que mai m'atreviria a utilitzar com a font de les meves argumentacions com no sigui per demostrar -precisament per ser una conclusió aïllada- que un sempre pot trobar estudis i experts que ratifiquin "a posteriori" amb xifres el que un ha dit, pot ser, més amb el cor que amb el cap.
Publica un comentari a l'entrada