El nou curs polític arrenca calent

Torredembarra ha iniciat un nou curs polític i ho ha fet amb un ple municipal intens i diversos fronts oberts que auguren una tardor escalfada. Aquest és el segon curs amb Daniel Masagué com alcalde i el darrer sense convocatòries electorals pel mig. Però l’horitzó dels comicis municipals del maig de 2011 està ja en la ment de la majoria –sinó tots- de membres del ple torrenc i moltes maniobres que veurem a partir d’ara s’han d’interpretar en aquesta clau preelectoral.

La blogosfera torrenca és sempre un bon termòmetre de la política real. Si fem una volta pels blogs de regidors i militants polítics torrencs observarem una tensió notable. Un dels darrers articles del portaveu d’Esquerra Republicana, Gerard Ciuró, amb el títol tan suggerent de “La dreta torrenca”, és un exemple paradigmàtic del que ens espera. Ciuró carrega durament contra l’actual govern torrenc i les respostes que rep també són dures. Esquerra és un partit que actualment genera molts dubtes, començant per qui serà el cap de llista en les properes eleccions. La inèrcia republicana és descendent, després de la pèrdua de vots i regidors del 2007, el pas a l’oposició i els problemes interns. Canviar aquesta tendència és complicada. El proper 9 d’octubre es presenta Reagrupament a Torredembarra. A les files del moviment liderat per Carretero hi ha exmilitants republicans i caldrà veure la seva capacitat de convocatòria i si presentarà llista en les properes eleccions municipals. La tardor serà calenta a l’espai polític republicà a causa dels nervis davant la implantació de la formació de l’exconseller de Governació al municipi.

Una de les altres formacions a l’oposició, el Partit dels Socialistes de Catalunya, també ha de definir qui serà el cap de llista en els propers comicis després de la dimissió l’estiu passat de Manuel Jiménez, que els va portar per primer cop a l’alcaldia de Torredembarra. Des de l’oposició costa més consolidar un candidat i cal que s’espabilin a deixar clar qui serà el seu proper cap de cartell. De candidats, n’hi ha més d’un i aquest fet sempre crea problemes que poden derivar en conflictes gens recomanables. L’altra formació de l’oposició, Alternativa Baix Gaià, arriba amb un lideratge molt marcat en la persona de Lluís Suñé, amb Iris Gual com a número dos també molt consolidada i una línia de treball molt ferma després d’estar la majoria de la seva vida política a l’oposició. El resultat és una massa de votants molt consolidada i fàcilment ampliable.

Els partits que fa un any i escaig van passar a l’oposició no han superat quedar fora del govern a causa del vot decisiu d’una regidora que va anar a la llista del PSC i va acabar donant suport a un alcalde convergent. Ho trobo lògic i comprensible. El darrer ple va ser l’exemple padigmàtic d’aquesta situació, i una simple comissió per a l'agermanament amb Villars va provocar una plantada en bloc de l’oposició. La raó: la inclusió de Laura Pradeda en aquesta comissió. I la mateixa Pradeda va marxar de la sala de plens curiosament quan arribava el torn de precs i preguntes. Tot indica que els propers plens mantindran (o augmentaran) aquest nivell d’enfrontament.

Les formacions del govern ho tenen més fàcil a l’hora de projectar els seus candidats, començant per l’alcalde, Daniel Masagué. La gran aposta de Masagué és el pàrquing de Filadors, impulsat amb es diners del Pla Zapatero i haurem d’esperar uns mesos per veure si la història acaba bé. Pàrquing i terminis són sovint termes antagònics. Però el verdader gran repte de Masagué es mantenir l’estabilitat d’ un govern format per cinc colors diferents. Els seus socis intentaran “marcat paquet” i qualsevol detall pot provocar friccions. Per exemple, en temes com la consulta sobre la independència de Catalunya, que ja s’està impulsant a Torredembarra seguint l’exemple d’Arenys de Munt. Dins del govern torrenc conviuen independentistes confessos i espanyolistes declarats amb diverses gradacions pel mig. Les majories són ajustades i els jocs d’equilibris, dignes de la pista del ‘Circ du Soleil’ El que us he dit, una tardor calenta.


Publicat al número de setembre del Diari de la Torre