dilluns, d’octubre 19, 2009

Laporta, l'incòmode

A Joan Laporta li estan caient clatellades de totes bandes. I les que li cauran! De Laporta se’n poden criticar moltes coses, com un caràcter complicat que ha provocat situacions molt lamentables i vergonya aliena a molts, però no el seu independentisme i les seves manifestacions polítiques. És un discurs fàcil i simplista el que es va repetint i repetint i que diu que Laporta aprofita la presidència del Barça com una plataforma política. I no aprofita Florentino Pérez la llotja del Bernabéu pels seus negocis? Però Florentino és Florentino, és clar.

Un altre argument repetit fins a la sacietat és que el president del Barça no s’ha de manifestar políticament perquè els barcelonistes tenen tot tipus d’ideologies i ha de mantenir una mena de cel·libat polític. Laporta va prometre l’any 2003 un Barça catalanista i ho ha complert. Jo em sento més còmode amb ell que amb Gaspart o Núñez de president i llueixo amb més orgull el meu barcelonisme. I no oblidem que és l’actual president del Barça qui ha tret del Camp Nou els símbols feixistes.

Però el gran problema de Laporta és que és un paio incòmode. Ho és per l’espanyolisme regnant en l’esport espanyol, un pensament únic que el president del Barça trenca pel mig. Els preocupa que una figura tan destacada com el màxim mandatari blaugrana defensi la independència de Catalunya, un objectiu que cada cop més catalans i catalanes comparteixen. Però Laporta també genera incomoditat a casa nostra, en aquest oasi català que està a punt de patir canvis molt poc recomanables pels que fins ara l’han controlat i que ell en pot ser un dels protagonistes. El president blaugrana parlar clar en català en un país massa acostumat al políticament correcte.

Laporta vol fer carrera política, d’això cada cop en tinc tenim menys dubtes, i també que no vol ser un actor secundari, sinó protagonista. En Jan és una peça incòmode en el tauler de la política catalana i les òsties li continuaran caient, però és un valor polític en alça, amb un gran ganxo mediàtic. Però també tinc els meus dubtes que un personatge com ell es pugui sentir còmode en un partit polític. El seu caràcter el pot acabar enfonsant. O no? Perquè episodis com els dels calçotets a l’aeroport o l’espionatge a Can Barça provoquen tanta vergonya aliena com el de la corona d’espines de Carod i Maragall o els informes inútils encarregats pel govern català. I el tripartt continua governant.

Publicat al diari digital Delcamp.cat

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Quins negocis fa Florentino a la llotja que no es facin a la llotja del Camp Nou?

Enxufar la querida en un càrrec pel qual no està qualificada ho veus bé?

Les operacions urbanístiques a instal·lacions esportives les veus bé?

Especular amb altres clubs de futbol com el Mallorca ho veus bé?

Envoltar-se amb l'estelada per defensar-se ell mateix?

Era tan independentista quan era de l'elefant blau?

Era tan independentista quan anava per un poble de costa molt a prop de la Torre amb els seus amics espanyolistes (de Espanya)?

Era tan independentista quan era fanàtic del Real Madrid?

Com els agrada als lladregots envoltar-se amb la bandera per a que molts piquin i els defensin.

Anònim ha dit...

e- noticies 20 / 10 / 2009

Laporta busca les restes del president màrtir
Sunyol va ser assassinat a la serra de Guadarrama durant la guerra civil

Joan Laporta ha iniciat la recerca de les despulles del president màrtir del FC Barcelona, Josep Sunyol, afusellat per les tropes franquistes el 6 d'agost de 1939. Segons ha informat La Razón, en els propers dies un equip d'experts d'arqueologia rastrejarà la zona a la recerca de les restes de qui va ser president del Barça i diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya durant la II República.

Sunyol va caure en mans franquistes a la serra de Guadarrama de Madrid. Al lloc on el màxim dirigent del Barça va ser assassinat hi ha una làpida i unes restes humanes. La intenció de l'actual president blaugrana seria la de confirmar que allà es troba enterrat Sunyol i traslladar les seves despulles a Barcelona.

ave fenix ha dit...

Personalment penso que, no s'ha de barrejar politica i esport, hi ha molta gent del Barça de fora de Catalunya, es mès penso que per fer catalanisme hauriem de fer com l'Atlethic de Bilbao.

Sòc del Barça i m'agrada sentir al entrenador del meu equip parlant en el meu idioma, tambè m'agrada que molts jugadors siguin catalans.

Pero Laporta mai m'ha caigut bè, per començar va guanyar les eleccions amb una mentida (que tenia fixat a Beckam), i si vol fer politica que la faci, pero no coma president de Barça, la faci com Jan Laporta, si no li agrada cap partit que fassi el seu propi.

jordi salvat ha dit...

Al primer anònim,

Moltes preguntes. El Florentino és president d'ACS, una de les principals constructores espanyoles i feina n'ha fer a la llotja del Bernabeu, tot i que en feia més amb l'Aznar al costat. Hi ha afirmacions que em sorprenen, com que Laporta era fanàtic del Madrid. Envia alguna prova a algun diari i serà la notícia de l'any...
Ja veig que és dels que fot canya al Laporta, però fes-ho amb arguments una mica sòlids

La recerca de les restes del president blaugrana Sunyol és cosa de la revista Sapiens

Mentre Catalunya no tingui una selecció reconeguda internacionalment el Barça aquest paper. És inevitable.