Quan era petit i a les televisions del nostre país només es podien veure dues cadenes sovint programaven corrides de toros. Llavors aquell espectacle ja no m’agrada. No li trobava la gràcia a una història que gairebé sempre acabava igual, amb el toro desagnant-se i morint patèticament enmig d’aquell ambient de puro sucat en el carajillo. M’agradava quan era el toro el que trencava el guió i embestia el torero. Però llavors se li llançàvem inacaben a sobre mitja dotzena més de personatges i també l’acabaven assassinant. Preferia els dibuixos animats. I més endavant els partits de futbol i de bàsquet.Han passat més de dues dècades i els toros no només em continuen avorrint sinó que m’inquieta com hi ha qui d’aquest enfrontament desigual, d’aquest espectacle gore, en diu art. Afortunadament les lluites de gladiadors o les execucions públiques són història, tot i que van arribar a tenir una popularitat molt alta en temps passats. Tampoc sembla que es mantingui una vella tradició com tirar cabres des de dalt de campanars. La civilització ha avançat, però al món dels toros no ha arribat i les corrides continuen celebrant-se.
El món dels toros mou encara molts diners. Molts més dels que ens pensem. Aquest és un gran escull per la seva prohibició, tal com demanen centenars de milers de catalans i catalanes a través d’una iniciativa legislativa popular. En un mitjà de comunicació tarragoní hem pogut veure el posicionament de polítics i polítiques i els costa moltíssim pronunciar-se en contra d’aquesta tortura d’animals sistematitzada. I el més curiós de la història és que excepte quan toreja José Tomás, les places de toros catalanes estan buides i les graderies només estan ocupades per alguns autòctons i sobretot d’autocars de ‘guiris’ que comproven que aquest país no ha avançat tan com els volen vendre els seus governants i els indígenes practiquen encara ritus ancestrals.
Doncs jo estic en contra dels toros i he signat a favor de la seva prohibició. Crec que en el segle XXI un espectacle com una corrida no hi té lloc. Les lluites de gladiadors també són molt plàstiques, però igual que hauria de passar amb les corrides han passat a la història. Ara estem davant d’una ocasió històrica de fer un pas endavant i Tarragona podria avançar-se a un procés lent però imparable per acabar amb aquesta pràctica i declarar-se ciutat antitaurina. Però sembla que els polítics i polítiques tarragonins no estan massa per aquesta feina. Abans sabrem que en diu el Parlament de Catalunya.
Publicat al diari digital Tot Tarragona
6 comentaris:
Completament d'acord, mestre!!! Fa poc ho vaig escriure al meu bloc. És increïble que en ple segle XXI encara haguem d'aguantar aquesta tortura pública cap als animals. El més lamentable, però, és que els nostres polítics no es posicionin d'una manera clara i contundent sobre què votaran en aquesta Iniciativa Legislativa Popular. Realment, en alguns casos tenim representants polítics que encara estan a l'època del paleolític, precisament, com les corrides de toros.
Com deia aquell, amb aquella veu ronca: "Totalmente de acuerdo José Maria"
Yo tambien estoy en contra de esta costumbre, pero estoy convencido que es una costumbre que esta muriendo poco a poco, por lo menos en Cataluña, o acaso no paso también con el boxeo, que ha quedado como un deporte residual.
Octavi, aquesta afirmació "els nostres polítics no es posicionin d'una manera clara i contundent sobre què votaran en aquesta Iniciativa Legislativa Popular" no la generalitzis. Alguns han dit molt clar què votaran. Fins i tot es va publicar al diari on escrius, i em sembla que ho signaves tu. Això de penjar tots els morts als polítics, així en general, és una sortida fàcil però que no és admissible quan es demana una mica de rigor.
Anònim, descomptant els polítics d'ERC, ICV, PP i Ciutadans, que han de fer cas a les directrius marcades pels seus respectius partits, tant sols tres dels diputats tarragonins de CiU i PSC van expressar públicament el que pensaven. La meva crítica també anava cap als regidors de l'Ajuntament de Tarragona, on dels 27, tant sols dos (els d'ERC) afirmaven categòricament que estan en contra d'aquest espectacle. De la resta, 10 dels 13 del PSC em van constestar exactament el mateix (és a dir, ni fu ni fa), lo mateix que van fer els de CiU. És a dir, que estan a favor de defensar l'animal però que no creuen que s'hagin de prohibir les corrides de toros. Això no és una contradicció? Tant difícil és dir "sí" o "no"? Com sempre, però, la por a perdre vots fa que naveguin entre dues aigües.
D'altra banda, per què la votació de demà de la Iniciativa Legislativa Popular serà secreta? Els ciutadans no tenen dret què és el que pensen els seus representants? A vegades, els polítics obliden que estan al Parlament gràcies, precisament, als vots dels ciutadans.
Jo no estic en contra dels toros... ho estic contra els toreros i "las tonadilleras"
Publica un comentari a l'entrada