Fa un parell de setmanes vaig participar en un Cava&Twitts sobre Periodisme 2.0, enmarcat dins les VI Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació, celebrades simultàniament als campus Catalunya i Tortosa de la URV i al City Lab de Cornellà i organitzades per la recent creada associació TicTarragona, una gent molt interessant i de la qual segur que n'aniré parlant més endavant. Tenen ganes de fer moltes coses. En aquest debat moderat per Marc Cortés i en què hi van participar també la Cinta Bellmunt i l'Esther Selma, vam reflexionar sobre els canvis experimentats per la professió periodística amb la irrupció d'internet. I realment ha canviat molt la feina dels periodistes.Vaig recordar en veu alta com fa deu anys, a tota la redacció del diari El Punt només hi havia dos ordenadors amb accés a internet, que a més anaven amb una lentitut exasperant. Una dècada després és impossible entendre aquesta professió sense internet. Però la xarxa també provoca problemes, com discernir la veraciat de les fonts. La Cinta i l'Esther van explicar com elles treballen amb fonts a través d'internet. També vam fer referència a la por atàvica que certs responsables de mitjans de comunicació o d'administracions públiques expressen davant les noves tecnologies i sobretot les xarxes socials, arribant a "capar" l'accés al Facebook. Increïble però cert, que diu aquell.
El periodisme viu un moment de transició, adaptant-se a un nou ecosistema comunicatiu encara canviant. Els mitjans tradicionals s'estan reposicionant davant de nous fenòmens com el periodisme ciutadà o els blogs i sobretot per la rapidesa que permet internet enfront del paper. Els diaris com avui els entenem no crec que tinguin futur i hauran d'evolucionar potenciant l'anàlisi i la interpretació per davant de la informació. Només així el lector pagarà i no es conformarà amb el que trobi a la xarxa. Estarà aquí el paper del periodista, el de generar un valor afegit posant una mica de llum en l'allau d'informació -i desinformació- que ens arriba.
4 comentaris:
No te res a veure amb el comentari, malgrat tot, et faig saber que com sigui que fa un temps vas parlar de una serie de tv, de nom El nan roig, et dire que ja una pagina a interner de nom Seriesyonkis.com que malgrat que esta en castella, pots gaudir de tota la serie, tambe i son series com allo allo, etc.
Gràcies Enric,
Precisament fa un parell de setmanes un company de feina em va comentar aquest web. Ja veus com està canviant l'oci audiovisual
Si parlem de futur, podríem excloure el Tottarragona i el seu inefable director Pitu Tarrasa. Ha publicat un editorial insultant i vomitiu contra els impulsors de delCamp.cat i es mereixeria ser fora de la professió, però de fet no és periodista ni res, de manera que és un farsant. T'ho explico perquè a tu t'agrada publicar-hi... no queda molt bé publicar a la premsa groga, oi?
Hola amic anònim,
Ara intentava veure de que va aquest tema i el veu prou espès. Es una demostració de l'evolució del món del periodisme amb l'arribada de diaris digitals. Encara han devolucionat molt aquest tipus de mitjans.
Publicar al Tottarragona no vol dir subscriure la seva línia editorial. Hi ha temes en els quals divergeixo. Et recordo que el gran Ramon Barnils publicava a 'El Mundo'.
Publica un comentari a l'entrada