Capitals

Nova York és la capital dels Estats Units? No, ho és Washington. Sydney o Melbourne són la capital d’Austràlia? No, és Canberra. Río de Janeiro és la capital del Brasil? No, és Brasília. Nova York, Sydney i Río de Janeiro són grans ciutats? Sí, són metròpolis referents en el seu seu país, continent i fins i tot a nivell mundial. I no els cal ser capital de l’estat al qual pertanyen per tenir aquesta projecció. En canvi, a casa nostra creem unes batalles formidables a veure quin municipi és capital de certes demarcacions que encara no està clar ni que acabaran existint.

El cas de Tarragona i Reus és paradigmàtic i hem viscut unes darreres setmanes de l’any 2009 amb una pujada de to com feia temps que no es veia d’una rivalitat que ja fa molt temps que dura i cíclicament es manifesta. És la mare de totes les batalles per la capitalitat. La guspira d’aquesta nova rebrincada de l’eterna guerra de campanars va ser el nom de l’aeroport situat en aquest territori, que des des de la seva fundació s’ha dit Aeroport de Reus. L’escalada verbal ha continuat amb la denominació de la futura vegueria del Camp de Tarragona -fins ara en deiem així de la demarcació futura demarcació- i la seva capital (o capitals). Actes públics, manifestacions, recollida de signatures, articles i més articles als diaris… i restar enlloc de sumar intentant guanyar guerres civils postisses enlloc d’unir esforços i lluitar contra el gran enemic de veritat, que és el centralisme barceloní.

Però per què hi ha aquesta fixació gairebé malaltissa en la capitalitat (o cocapitalitat) administrativa? No és millor la capitalitat de Nova York, Río de Janeiro o Sydney? O d’Amsterdam, Milà oToronto. A mi m’agrada més aquesta capitalitat, producte del treball durant moltes dècades de la societat civil, i/o dels sectors productius, i/o del teixit cultural i/o esportiu amb la col·laboració (en major o menor grau) dels polítics i les administracions. Ens hauríem de fixar en aquests models de ciutat, sobretot Reus, que està dedicant molts esforços en la lluita per la capitalitat i potser s’està distraient en l’impuls del seu model de ciutat i d’una feina feta durant dècades i dècades sense ser capital. I Tarragona, que disposa d’unes potencialitats innegables, està concentrant esforços en la defensa de la capitalitat per la capitalitat quan encara està en projecte i perd força en la seva cursa per altres capitalitats, com la de la Cultura Europea o els Jocs del Mediterrani.

Però sembla que sigui més important retenir una delegació del Govern de la Generalitat (o mitja), la seu del Consell de Vegueria (o mitja) i unes quantes direccions territorials que el treball fet durant molts anys. La capitalitat és una altra cosa. A Nova York, Río de Janeiro o Sydney no els cal tenir el títol de capital per exercir de capital en molts àmbits i no destinen tants esforços a lluites com les que vivim a casa nostra. Prefereixen sumar que restar, concentrar esforços en la col·laboració i no en avivar un enfrontament gairebé tribal. Potser ha arribat de desar les estendards de guerra, deixar de practicar el bonic esport de “marcar paquet”, i declarar una treva i dialogar. Per cert, algú sap que se n’ha fet del Consorci del Camp de Tarragona? Potser en moments com aquests serviria d’alguna cosa.

Article ublicat al diari digital Delcamp.cat