Estic a favor que Catalunya s’organitzi territorialment en vegueries. La campanya político-mediàtica contra les vegueries a la qual estem assistint els darrers mesos és el resultat d’un procés mal ubicat en el temps –el cicle d’eleccions està massa proper- i del qual tothom creu que en pol treure profit des del punt de vista local i/o partidista i no nacional. Les vegueries haurien de substituir les diputacions. Sinó se suprimeixen aquestes divisions territorials anacròniques i realitzades des de Madrid no és necessari crear una nova administració. La ciutadania no entendria la instauració de les vegueries sinó s’elimina un altre administració.Sóc conscient que aconseguir l’eliminació de les diputacions és una tasca difícil perquè les províncies són part de l’organització estatal, però és aquí on els partits polítics i la societat civil catalana han d’actuar amb unitat i sentit de país. Una solució és que Catalunya sigui una província única i que hi hagi una sola Diputació, que coincidiria amb l’àmbit de la Generalitat. Insisteixo que aquesta solució és molt complicada perquè a més de l’oposició frontal des de Madrid hi ha partits polítics catalans als quals no els interessa que desapareguin les diputacions. La Diputació de Barcelona és una administració gegantina i la seva supressió seria traumàtica per certes formacions polítiques i lluitaran perquè continuï existint aquesta màquina burocràtica enorme, que a més és un magnífic contrapès -quan hi ha colors diferents- a la Generalitat.
La principal raó a favor de les vegueries és una millor organització territorial, més propera al territori. Les Terres de l’Ebre no haurien de dependre de Tarragona. Berga i l’Hospitalet de Llobregat són territoris molt diferents per ser administrats des del mateix lloc. Lleida i Sort són realitats diverses. El Penedès té dret a una vegueria pròpia si la majoria de la població ho desitja. Són necessitats que xoquen contra els interessos creats des d’un centralisme madrileny i la feblesa de Catalunya.
Finalment arribem al tema més espinós: la capitalitat de les vegueries. És en aquest punt quan apareix l’atavisme de les rivalitats més profundes, que té l’exemple més paradigmàtic en Tarragona i Reus, però també entre Tortosa i Amposta, la Seu d’Urgell i Puigcerdà o Manresa i Vic. Tan important és la capitalitat? No es poden descentralitzar els diferents serveis de la nova administració d’acord amb a realitat del territori? És aquí on cal superar els localismes estèrils i tenir sentit de país. Però no només això, sinó deixar enrera les capitalitats administratives, pròpies del segle XIX, i buscar l’excel·lència en algun camp o alguns camps, ja sigui la indústria, la cultura, el patrimoni, les noves tecnologies… És aquí on hi ha la veritable capitalitat, que fa avançar un país ben organitzat territorialment i amb una xarxa de ciutats potents.
Publicat al diari digital Tottarragona
3 comentaris:
No únicament les províncies, també han de desaparèixer els consells comarcals, feina que podrien fer perfectíssimament les noves vegueries, amb desaparició d'un munt de càrrecs electes que nimés és més despesa i molts funcionaris/càrrecs de confiança que inflen una administració insostenible
Hi han coses que s'han de fer a un cert pas, la velocitat moltes vegades no és bona consellera. Però en aquest cas la manca de velocitat en tres-cents anys és indignant. La primera cosa hauria de poder ser com a fulminant i clara: decretar la conversió de les actuals Diputacions en Vegueries, cap trauma. Així tindriem d'entrada quatre Vegueries amb el mateix poder de les antigues Diputacions. Tot seguit un petit procés de mitosi i dividir les quatre Vegueries originals en set o vuit Vegueries. El procés podria ser com una mena de desplegament que podria anar absorvint els Consells Comarcals, les seus dels quals passaríen a ser centres de serveis administratius de les Vegueries. La discussió de les capitalitats hauria de passar a un pla pràctic podent ser modificat en funció de critèris d'eficàcia.
Però tinguem clar que les fitxes que movem són les fitxes de l'actual Estat de les autonomíes d'Espanya. Si ens el fem tant avinent i ens hi trobem tant a gust, vés que no sigui que ens agradaria continuar formant part d'Espanya una miqueta més de temps.
Altrament perquè ens molestem en pintar les parets. Si el poble català està per la independència que es demostri tot seguit després d'una de les properes tandes electorals, proclamant la sobirania territorial.
Si no tenim clares les coses, encara sortirà algú després de proclamar la independència que cal mantenir les províncies com a llegat de l'Imperi Romà.
EL QUIERO I NO PUEDO!!!!
No ens enganyem el model de vegueries que té el govern de la Generalitat tracta de compatibilitzar les dues estructures administratives existents. Ja que si no es per Llei Orgànica, (de les que és reserva el Parlament Espanyol)no és poden modificar els límits provincials. Per fer això s'haurien de tocar almenys tres lleis orgàniques.La Sacrosanta Constitució, La de demarcació i planta Judicial, I la llei electoral.Ja que L’Estat es reserva el poder sobre la regulació jurídica bàsica i el règim electoral i econòmic de municipis i vegueries, així com sobre la delimitació de les províncies. No veig PSOE i PP posant-se d'acord per contentar els catalans.
Això quiedarà Així
PROVÍNCIES (ESTAT): No desapareix, resta com a estructura de l'estat a nivell de descentralització dels seus organismes, estructura judicial i electoral de l'ambit espanyol(Congreso, Senado, Municipals)
VEGUERIES (CATALUNYA): intenta organitzar les actuals comarques i enquadrar-les en set vegueries, la intenció que te es buidar de competències les diputacions i passar-les al consell de vegueria. També funcionarà a nivell electoral en les eleccions al Parlament català,( si es posen d'acord amb la LLei electoral) i com a model descentralitzador de la Generalitat.
EL QUE PASSARÀ - JA que per canviar el límit de les provícies es necessita la modifació de la constitución, i de l'aprovació del congreso de diputados.Això s'acabarà en un simple canvi de nom de les 4 diputacions existents (Consell de Vegueria) i una duplicació d'administracions. Ja que si és declarés Catalunya provícia única perdria entre altres coses 12 senadors .....
Per cert en l'avanprojecte de llei el que fixa la capital de vegueria és el govern.
Un altre desengany per afegir a : LLei de dependència, Finançament, Traspàs de Renfe, Aeroport......
Per fer bé les coses cal començar de nou. Bastim un estat de nou en una Catalunya independent amb les vegueries i comarques com a únic model organitzatiu i descentralitzador i no enganyem al personal.
x.
Publica un comentari a l'entrada