Han passat uns quanta dies des de l’anunci de Jordi Hereu de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. La conclusió més clara és que la metxa olímpica no s’ha encès. Ni la ciutat ni el país han recuperat aquell esperit olímpic del 1992, aquella il·lusió col·lectiva que Hereu i les seus assesors volien crear. En canvi, han provocat un dur enfrontament amb l’Aragó, que porta dècades intentant fer realitat el somni olímpic. La comunitat autònoma veïna se sent atacada per una candidatura de darrera hora però més potent. Tampoc sembla que entre els socis del PSC al Govern català desperti moltes simpaties la candidatura. Un conseller republicà, Josep Huguet, la va arribar de qualificar de “fantasmada sense futur”.Estem davant d’una sortida endavant d’un alcalde en caiguda lliure a les enquestes, que veu com per primer cop en tres dècades Barcelona podria tenir un convergent en l’alcaldia. Una reacció de manual. Els assessors d’Hereu han considerat que calia un punt d’inflexió per afrontar aquest darrer terç de mandat, generant un projecte potent de ciutat i, per extensió de país, amb l’avantatge que la decisió del Comitè Olímpic Internacional sobre la seu no arribarà fins d’aquí uns anys. És a dir, un somni. La percepció de la ciutadania i de la premsa és d’improvització i d’una aposta personal molt forta d’Hereu sense haver calculat totes les conseqüències.
En aquest tipus d’accions hi ha un punt de risc i és que se’t torni en contra. El fiasco del Fòrum de les Cultures, l’inici de la fi l’entecessor d’Hereu en l’alcaldia, Joan Clos, està en la memòria dels barcelonins i barcelonines, i s’uneix a la crisi del model de ciutat dels socialistes que ja fa uns anys que va començar. Amb una escenificació d’aposta personal en la presentació al Museu Olímpic, el plantejament d’aquest “nou horitzó”, com la gran proposta d’Hereu pels comicis del 2011 sembla que ha generat més fredor que passió. Molta feina per endavant tenen els assessors de comunicació de l’alcalde de Barcelona per reconduir la situació i impedir que l’alternància política en l'altra banda de la Plaça Sant Jaume es produeixi, més que res per inèrcia, d’aquí setze mesos.
3 comentaris:
El títol no pots ser més encertat!
Mestre, en aquesta ocasió no estic massa d'acord amb tu. Jo crec que sí que és molt possible que Barcelona pugui organitzar uns Jocs d'Hivern, no ho trobo cap fantasmada. Sense anar més lluny, ara es faran a Vancouver, que està a dues hores de les estacions d'esquí, i anteriorment s'han fet a Torí, que està a una hora i mitja de les pistes. A més, m'agradaria recordar que la província de Barcelona toca amb les pistes.
Sí que estic d'acord en el fet que és cert que es tracta d'una jugada política per generar optimisme, però crec que la resposta de CiU ha deixat bastant que desitjar. Xavier Trias s'ha dedicat a dir que "ara no és el moment d'això, sinó de lluitar contra la crisi". Crec que els nacionalistes han fet un mal discurs, ja que el que haurien d'haver fet és dir que "prenem aquesta proposta com a nostra perquè a partir de 2011 nosaltres estarem a l'alcaldia i serà una candidatura que haurem de gestionar nosaltres". En fi, que el que s'ha fet, precisament, és desprestigiar la proposta, qualifincat-la "d'Hereuada" i treient valor a l'organització d'aquest event. D'altra banda, tampoc crec que es pugui atribuir tant sols al PSC, ja que seran uns jocs que no es farien tant sols a Barcelona, sinó que també es durien a terme en diverses localitats del Pirineu, algunes de les quals també estan governades per CiU.
Octavi,
Jo no dic que sigui una fantasmada. Ho diu l'amic Huguet. A mi els Jocs Olímpics d'Hivern em generen força indiferència. No sóc massa aficionat als esports de neu, però Catalunya tampoc destaca a nivell competitiu en aquestes disciplines esportives. Coincideixo amb tu que la candidatura Catalunya-Pirineus té futur, pero ha estat tot molt precipitat i amb tuf electoralista.
A Trias i CiU els ha descol·locat una mica la proposta i crec que comunicativament han actuat bé: "Abans de nou projectes hem d'afrontar la crisi". I deixar fer, perquè el problema el té Zapatero amb un enfrontaments entre territoris "amics".
Publica un comentari a l'entrada