Nou gir inesperat en la política torrenca

Ha arribat l’hora de tancar aquest article. Novament, una tasca difícil. I és que sembla que Alfred Hitchcock torna a escriure els guions de la política torrenca. L’any 2009 va acabar amb incògnites polítiques a Torredembarra i ha començat amb encara més dubtes i interrogants, que augmenten dia rera dia. L’alcalde, el convergent Daniel Masagué, ha començat el 2010 expulsant del seu govern la regidora trànsfuga Laura Pradeda. A Masagué no li ha quedava més remei davant del dictamen d’una comissió d’experts. Després del darrer ple i les manifestacions del batlle, semblava però que la fulla de ruta era guanyar temps i endarrerir l’expulsió de Pradeda, però Massagué ha sorprès gairebé tothom amb el cessament fulminant de la regidora, quedant-se en minoria i passant la pilota als grups de l’oposició, que han vist com els desapareixia la principal munició per desgastar-lo.

L’oposició ha reaccionat davant d’aquest nou escenari i els socialistes han arribat fins i tot a demanar, a canvi d’assumir responsabilitats de govern, el retorn de l’alcaldia perduda el 2008 després de la dimissió de Manuel Jiménez i el decisiu vot de Pradeda. El PSC raona aquesta exigència amb esgrimint una suposada “majoria d’esquerres” sortida de les urnes. Curiós és que aquesta majoria no quallés en forma de pacte el 2007 per la negativa de l’Alternativa Baix Gaià. Però encara trobo més curiós reclamar l’alcaldia torrenca quan a sis quilòmetres, a Roda de Barà, el PSC en reté una altra amb una escandalosa minoria –cinc de tretze regidors- i amb una “majoria de dretes” a l’oposició.

Torredembarra torna a viure un mandat amb molts moviments al govern, que van provocar un canvi d’alcalde l’agost de 2008. Setze mesos després, altre cop hi ha més regidors a l’oposició que al govern i la incertesa és màxima. Ningú és capaç de predir el comportament de Laura Pradeda, que acumula dues expulsions del govern. L’exregidors d’Obres i de Gent Gran ha afirmat en un mitjà de comunicació que podria abandonar la seva acta de regidora abans d’acabar el mandat. Aquesta decisió seria-aplaudida per molts com un gest d’higiene democràtica –la mateixa que l’alcalde ha assenyalat com a causa del seu cessament., però al mateix temps podria obrir un escenari nou i incert, digne d’una vuitena temporada de la sèrie El ala oeste de la Casa Blanca. L’exregidora socialista, al tancament d’aquest arrticle, manté l’escó estic segur que valorarà a fons els pros i contres de la seva marxa del ple i més si, com alguns indiquen, vol continuar en la vida política torrenca el proper mandat des d’una nova llista electoral.

La hipotètica marxa de Pradeda representaria l’entrada d’un cinquè regidor socialis$ta, que sumats als dos edils d’Esquerra i els dos de l’Alternativa Baix Gaià sumen una majoria alternativa al govern actual, format per quatre representants de CiU, dos de l’Agrupació, un del PP i un del GIT. El pacte d’esquerres que no va arribar a bon port l’estiu de 2007 podria tenir una nova oportunitat de produir-se enmig del fred de l’hivern de 2010. Seria possible una moció de censura? Hi ha qui parla d’incompatibilitats de carácter insalvables entre alguns membres dels grups d’esquerra i també és discutible la conveniència des del punt de vista electoral d’un nou canvi de govern. I el més important: Qui seria el nou alcalde o alcaldessa? Aquest és el punt més espinós.

Deixem la política-ficció i tornem a la crua realitat. Hem encetat al 2010 sense pressupost aprovat. Ja és un costum, una discutible tradició, entrar en l’exercici sense els pressupostos aprovats. Aquesta serà la primera prova de foc del govern en minoria. Veurem la capacitat de negociació de Masagué i Ardèvol, però també del PSC, ERC i Alternativa i la responsabilitat política que llueixen. I veurem també si Laura Pradera plega com a regidora i, irònies la de política, pot propiciar un nou cavi en l’alcaldia (o no), convertint-se novament en l’àrbitre de la política torrenca, com si el mateix Aaron Sorkin –pare de El Ala Oeste de la Casa Blanca- escrivís els guions de l’enrevessada vida política torrenca. Malgrat tot, m’estranyaria que Masagué hagués prescindit del suport de Pradeda sense tenir un nou aliat a la butxaca. Sinó, la guerra de desgast pot ser duríssima i el darrer terç de mandat fer-se-li molt llarg a l’alcade convergent i, per extensió, al municipi.

Publicat el númeri de desembre del Diari de la Torre