dimarts, de gener 22, 2013

A Torredembarra encara prendrem mal

Torredembarra ha viscut una setmana políticament molt intensa. Dos plens municipals en un sol dia han fet pujar la temperatura política a nivells cada cop més perillosos. La relació entre govern i oposició travessa un dels pitjors moments dels darrers anys i la ciutadania també va fer sentir el descontentament a la sala de plens a causa del conflicte del radar, que malgrat les promeses de l’alcalde no acaba de solucionar-se.
En els darrers anys, a Torredembarra ens hem acostumat a la improvisació, a viure amb pressupostos prorrogats i aprovar-los quan queden pocs mesos per acabar l’exercici. Passava amb governs en minoria i també succeeix amb executius municipals que disposen de majoria. Aquest any 2012, Torredembarra no ha tingut pressupost. Es va aprovar al setembre, però a final d’any ha quedat suspès perquè una immobiliària que ha de ser indemnitzada amb més d’un milió d’euros per l’Ajuntament els ha recorregut. L’empresa, relacionada amb una regidora, vol cobrar aquests diners amb un pagament i el consistori ho vol fer en tres.
I és que a la Torre se sent parlar molt de jutjats darrerament. La Fiscalia està investigant dos lloguers que paga el consistor des de fa un any i mig per dos locals que no es fan servir i que van centrar el darrer ple extraordinari. Són lloguers molt elevats en un moment que costa quadrar els pressupostos municipals. L’alcalde diu que són lloguers amb opció a compra i que aviat es rebaixaran. L’oposició parla de taxacions per sobre del preu de mercat i de desbaratament de recursos. Per què fins ara s’han pagat quantitats tan elevades? Esperem, doncs, que la Fiscalia hi digui la seva.
Torredembarra és notícia des de fa més d’un any per un radar que ha posat milers de multes per superar uns límits de velocitat que ja no són vigents. Els que no les van pagar veuen com els arxiven les sancions i als que sí que han pagat, ni els han tornat els diners ni, en molts casos, els punts del carnet. En el darrer ple ordinari, els afectats van fer sentir fort la seva veu i és que en moments com els actuals els temes que toquen la butxaca són especialment sensibles. El Teatre-auditori continua inacabat i degradant-se. En el cas que algun dia s’acabi, algú s’ha preguntat amb quins recursos es podrà mantenir i oferir una programació regular? El Pàrquing Filadors, la principal inversió dels darrers anys, pagada amb el Plan Zapatero, està buit, infrautilitzat, però cada mes té un cost de manteniment. Si tot això no fos prou, el conflicte entre govern i secretari municipal està portant al pagament de milers d’euros en informes externs per tirar endavant els plans de l’executiu.
En aquest moment Torredembarra és un municipi amb una política pantanosa, amb un ambient irrespirable entre govern i oposició, amb problemes que no s’acaben de resoldre i amb una judicialització gens recomanable de la vida política. Dins del govern hi ha complicats jocs d’equilibris com ho demostren els canvis de carteres de fa uns mesos i a l’oposició també hi ha alguns conflictes interns, com ho demostra el pas al grup de no adscrits i amb marxa enrere al cap d’uns dies protagonitzat per la republicana Montserrat Gasull. S’estan travessant unes línies vermelles que aconsellarien que govern i oposició fessin una reflexió profunda, intentant sortir de la caverna en què s’està convertint l’Ajuntament, perquè, com em deia un bon amic l’altre dia, a Torredembarra, si seguim pel camí actual, encara prendrem mal.
Article publicat al setmanari NotíciesTGN