Una humil recomanació cinèfila: ‘El bosc’

Estic molt content que la pel·lícula El bosc hagi aconseguit onze nominacions als Premis Gaudí de Cinema. Vaig tenir l'honor de participar en la presentació del film als cinemes JCA de Valls, al costat de dos dels protagonistes, l’Àlex Brendemühl i Maria Molins i el productor, Ramon Vidal, de Fausto Produccions. La pel·lícula està rodada en la seva major part en una masia del Pla de Manlleu, al municipi d’Aiguamúrcia, una zona de l’Alt Camp amb què m'uneix una relació ben especial.

El bosc compta amb un punt de partida molt important i és que està basada en un relat homònim de vuit pàgines de l’Albert Sánchez Piñol, un dels millors escriptors catalans del moment. D’aquest text, el director Óscar Aibar en va treure un guió que manté l’esperit sanchezpiñolià, que es nota en molts moments, sobretot en el final, però que va més enllà. Està ambientada en un petit poble del Matarranya durant la Guerra Civil espanyola. Una altra pel·lícula de la Guerra Civil? Quina mandra! No pas! La història es desenvolupa durant aquest conflicte tan tractat pel cinema català i espanyol, però podria passar durant una guerra carlina.

És una pel·lícula sense el tractament bons i dolents que ens han acostumat els films de la Guerra Civil. Explota molt les febleses i fortaleses humanes i hi trobem frases d'aquelles que et fan pensar en les paradoxes d’aquell conflicte. Les interpretacions de Brendemühl, Molins i Ponce són molt reeixides. El bosc és una pel·lícula de les més interessants dels cinema català darrerament i, si podeu, us recomano que l'aneu a veure. Personalment m’agradaria que pogués guanyar alguns premis als Gaudí i aconseguir un impuls, tal com em comentava el productor, en Ramon Vidal, de Fausto Produccions. I és que amb la invasió de cintes de Hollywood costa molt fer-se un lloc en els cinemes del nostre país.