Manual de la remodelació

Ha passat més d'una setmana hi he tingut temps de reflexionar sobre la primera remodelació que ha arribat a bon port del govern tripartit. Ha estat un procediment força curiós, que ja veurem si altres governs de coalició del món el copien. El president Maragall, que no el partit al qual forma part, decideix fer canvis al seu executiu. La quota és el primer punt a tenir compte: tres el PSC, dos d'ERC i un d'ICV.
El conseller ecosocialista que se'n va a casa està claríssim: Salvador Milà. No perquè empresaris i ecologistes el vulguin veure ben lluny del Govern català sinó perquè l'altra conseller d'ICV és Joan Saura, líder de la formació. El cas d'ERC també estava bastant cantat. Carretero ha estat un conseller massa honest. Ha parlat clar i ha volgut posar ordre al seu departament i les seves competències. Al final, fins i tot deixarà la política. Una llàstima! Més divertit és la decisió del seu substitut. Quan tothom assenyalava Joan Ridao, un valor en alça després del procés de redacció de l'Estatut, l'escollit és Xavier Vendrell, a l'ull de l'huracà per l'afer de les cartes per pagar les quotes al partit (algun dia parlaré d'aquest tema). Si no vols caldo, dues tasses! Els d'Esquerra són sovint entranyables. I a Universitats (Recerca i Societat de la Informació), un metge amic de Carod, Manel Bacells. Tan bé que hagués anat el nomenament d'una dona (Carme Porta o Maria Mercé Roca per exemple). Paritat total d'ERC al goverm Poca vista. Solà, el meu rector, sempre tan ben pentinat, se'n va. Ha passat pel Govern sense ena ni glòria.
I arribem al PSC. Mascarell se'n va a Cultura. Jo no tinc clar que quedi descavalcat de lasuccessió de Clos. A la Generalitat pot fer molta feina i tornar com un heroi. Ja era hora, per altra banda, que perdéssim de vista la Mieras. Jordi William Carnes, home molt pròxim a Maragall, substitueix un mite com Siurana. Trobarem a faltar l'exalcalde de Lleida. I finalment l'alcalde de Manresa s'encarrega d'Indústria i Treball. Diuen que és bastant crack i que apunta molt amunt. El més amunt de tot, aposten alguns. Temps al temps. Marxa Josep Maria Rañé. Diuen que víctima de la quota.
Diuen moltes coses. També deien que Josep Maria Vallès, de Ciutadans pel Canvi, feia mesos que estava a l'avantsala del cessament i allí el tenim, "vivito i coleando". Marina Geli aguanta davant la tempesta de la vaga de metges i Tura i Castells segueixen a primera línia, preparats per la cursa del relleu de Maragall. Bargalló també consolida la seva posició dins l'executiu.
Jo em quedo amb el sistema ideat pel tripartit per remodelar un govern. El president diu qui se'n va, però són els partits els qui decideixen qui arriba. Aquest sistema porta a què el suibstitut pugui ser menys desitjat pel president que el substituït -cas de Carretero per Vendrell?-, però potser no s'ha trobat cap sistema millor. Veurem com va la segona remodelació.