La batalla de Tarragona (I)

Reconec que és un títol una mica pretensiós però estic convençut que descriu a la perfeció el que se'ns acosta als que vivim la política tarragonina de molt a prop. Ens trobem en les acaballes de l'etapa Nadal, més de 17 anys de govern de CiU amb un lideratge fort i inequívoc d'un animal polític com és l'encara alcalde de Tarragona. Passi el que passi després de les eleccions del maig vinent, governi Aregio o governi Ballesteros -els he ordenat alfabeticament- la ciutat afrontarà un nou cicle.

Convergència i Unió destinarà moltes energies al seu gran bastió municipal, la ciutat més gran on governa. L'altra gran objectiu serà la conquesta de Barcelona, però a Tarragona hi téuna aventage respecte la capital catalana: que fa anys que manen. I una gran desaventatge: el candidat és nou. Joan Aregio té fama de bon gestor i d'hàbil negociador, de guanyar molts adeptes a la distància curta, però li manca el "salero" de Nadal, que li permet recaptar molts vots als barris de Ponent, el carisma que dóna ostentar l'alcaldia. La presidència de la Diputació passa molt desapercebuda a les grans ciutats, ja que el pes d'aquest organisme es nota als municipis petits i Aregio haurà de submergir-se a les diferents Tarragones.

El rival d'Aregio serà Josep Fèlix Ballesteros. Ja va ser cap de llista el 2003 i ja des del 1983 fins el 1999 havia estat regidor, sempre però escuder de Recasens i Burgasé. Està en canpanya des de l'endemà de les darreres municipals. S'ha patejat barris, passejat recollint farigola, donat sang, subhastat obres s'art, dormit a casa de ciutadans, però el seu gran examen serà el proper mes de maig. Ballesteros cau simpàtic, escolta i promet que quan el PSC mani moltes coses canviaran però costa encara veure'l com alcalde.

El Partit Popular defensarà el paper de tercera força política i buscarà recuperar el cinquè regidor. Francesc Ricomà encara no ha dit que repetirà com a cap de llista, però la direcció del partit a Catalunya té clar que és la millor opció. Després de les eleccions al Parlament el PP de Tarragona ha volgut marcar el territori amenaçant amb trencar el pacte amb CiU que dura des del 1999 i que els permet "tocar poder" en una de les principals ciutats catalanes. Diuen que se senten humiliats i menyspreats pel seu soci de govern. És una crisi real o és un foc d'encenalls? Crec que el PP necessita mantenir-se el govern i CiU no acabar el mandat amb minoria.

Esquerra i Iniciativa són les altres dues protagonistes de la història -amb permís Ciutadans de Catalunya i alguna altra candidatura independent de darrera hora- i els seus regidors poden ser decisius per la formació del govern. Sergi de los Ríos és molt diferent al seu antecessor, Xavier Almagro, i l'oposició tranquila dels darrers mesos pot donar fruits. El seu sostre electoral encarà està lluny i el tercer i fins i tot el quart regidor no són una utopia. Iniciativa té una papereta més complicada, ja que Dolors Comas, candidata les tres darreres convocatòries electorals, tenia un carisma innegable que Lluís Balart no posseeix. L'impuls dels ecosocialistes a nivell català pot ajudar a mantenir els dos regidors actuals.