dimarts, de novembre 07, 2006

Una nova llei electoral

El que està passant des que diumenge Esquerra Republicana va decidir fer president de la Generalitat el socialista José Montilla tot i tenir onze escons menys que el convergent Artur Mas només confirma que Catalunya necessita una llei electoral pròpia. Aquest era un dels objectius del primer govern tripartit que no es va poder complir, no sé si a causa de l'avançament electoral o per manca de voluntat d'entesa entre els partits polítics catalans. O les dues coses.

En les primeres eleccions al Parlament, el 1980, es va aplicar la mateixa llei que a l'Estat i en les convocatòries següents amb les victòries de Jordi Pujol per majoria absoluta l'encàrrec d'una nova llei electoral pròpia per al nostre país va quedar desada al fons del calaix. Des que el 1999 Maragall va guanyar per vots i no per escons, situació que el 2003 es va repetir, aquest tema ha tornat a primera línia, però es resol.

Quina llei electoral necessita Catalunya? Als socialistes i Iniciativa els aniria bé que l'àrea metropolitana tingués més pes en escons, mentre que a Convergència i a Esquerra els afavoriria més que la resta de territori continuï tenint pes. S'ha de trobar el punt mig. Hi ha desenes de models sobre la taula del Departament de Governació. Un sistema mixte majoritari-propocional seria una bona opció. Un diputat per cada comarca o millor, districtes que tinguessin en compte el pes demogràfic -algunes comarques molt poblades es podrien dividir en més d'un districte electoral- i la resta d'escons es podrien escollir a través d'una llista única de tot el país o per províncies -millor vegueries, si algun dia les veiem-.

El president de la Generalitat l'han d'escollir els parlamentaris o directament els ciutadans? Hem de passar d'un sistema parlamentari a un de presidencial o semi-presidencial? Pot un candidat amb poc més d'una quarta part dels vots emesos convertir-se en president -Mas en té poc més d'un de cada tres vots- o hem de buscar una segona volta on els ciutadans escollissin entre els dos caps de llista més votats? Aquest és un segon aspecte de la nova llei electoral catalana a tenir en compte després de les opinions de molts ciutadans que qüestionen la legitimitat que no legalitat del futur president Montilla.

Hem d'obrir una reflexió. I l'han de fer partits i societat. Jo aniria més enllà i obriria el gran meló. Per què les llistes han de ser tancades i bloquejades? Els aparells dels partits polítics són massa forts, eliminant el debat intern i les veus discordants, i afebleixen la democràcia i la converteixen en una partitocràcia. Ciutadans-Partit de la Ciutadania defensa les llistes obertes i és potser l'únic punt en què coincideixo amb aquests personatges. Crec que les llistes obertes seriaen una manera molt efectiva per lluitar contra l'abstenció creixent. Estan disposats els partits a assumir aquest repte o ja els va bé aquesta participació a les eleccions que cada vegada tendeix més a la baixa?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu.Cal apropar d'una manera urgent les instuticions al ciutadans, i una manera de fer-ho amb el Parlament es apropar els diputats a la ciutadania mitjançant una nova llei electoral amb representació per ciscunscripcions i que faci que la gent sàpiga qui es el seu diputat i aqui pot acudir. Si la gent no es veu partícep amb la política no esperem que hi participi. La política es el dia a dia no cada quatre anys. La gent també ha d'entendre que la política o la fas o te la fan.

jordi salvat ha dit...

El nou tripartit -em costa encara això d'entesa que em sona a anys 70 i 80- hauria de tenir com a grans prioritats la nova llei electoral i la nova organització territorial de Catalunya. Per tirar endavant aquestes assignatures pendents del periode 2003-2006 caldrà buscar el consens almenys amb CiU. Posa'ts a canviar la llei electoral canviem-la de dalt a baix i siguem originals i atrevits: llistes obertes i si cal escollir el president de la Generalitat de forma directa doncs fem-ho. Però em temo que els aparells dels partits -els militants potser sí- no estaran massa per la feina. I si hi han d'haver vegueries que es tiri endavant i sinó pot ser, que ens ho diguin i si convé creem alguna "província" -que poc m'agrada aquest terme- més. Però no maregem la perdiu.