dijous, de desembre 07, 2006

Marcant tendències

El passat 1 de novembre Torredembarra va afrontar les darreres eleccions abans de les municipals. Les diferències entre uns comicis autonòmics i uns de locals són importants i encara més en un municipi com el torrenc, on hi conviuen diverses formacions independents. Tot i això, és interessant aturar-nos a analitzar els resultats de l’1-N i comparar-los amb els de convocatòries electorals anteriors i intentar preveure el que pot passar el maig vinent. Som-hi doncs.

Convergència i Unió va guanyar les eleccions al Parlament 2006 també a Torredembarra. Aquesta dada és la primera important, ja que la federació nacionalista portava diversos comicis com a segona i fins i tot tercera força al nostre municipi des de la victòria a les municipals de 1999. Van ser 1.484 vots per 1.327 del PSC. Les dues forces van perdre vots respecte el 2003 a causa de l’abstenció, però en percentatge CiU va baixar un inapreciable 0,07 per cent, de 29,71 per cent a 29,64 per cent. En canvi el descens socialista va ser de més de quatre punts: del 30,76 al 26,50.

Això vol dir que CiU guanyarà les municipals. Ni molt menys. Estem parlant d’un terreny de joc molt diferent. Després de l’empat tècnic del 2003, amb un sol vot de diferència a favor dels socialistes, tot sembla indicar que el PSC superarà clarament els convergents, que estrenen un candidat, encara poc conegut, mentre el seu rival rendibilitzarà l’alcaldia exercida durant més de dos anys. Hem de veure en quant s’amplia la diferència que actualment és d’un sol vot.

Totes dues formacions tenen deures sobre la taula perquè Esquerra Republicana s’ha consolidat com a tercera força en l’inici d’aquest nou ccle electoral. L’1 de novembre els republicans van tornar a superar la xifra del 18% de vots, amb 902, són menys dels 992 i el 18,97 del 2003, però més que el 16,71 per cent de les últimes municipals. El millor resultat d’ERC a Torredembarra continuen sent les generals de 2004 amb un espectacular 20,48 per cent, 1.367 vots que els van situar com a segona força política torrenca per sobre de CiU. Esquerra demostra tenir un llindar electoral molt consolidat i un sostre encara no definit. Els resultats del maig vinent dependran de la candidatura que presentin i si són capaços de fer una campanya electoral engrescadota.

El PP va seguir una evolució molt semblant a la del conjunt de Catalunya, amb més de cent vots menys que el 2003 (536 per 665) i dos punts menys de percentatge (10,71 per 12,72). El segon regidor al ple torrenc continua sent una missió complicada però no impossible. Estrenaran cap de llista i la resta de la candidatura també tindrà molta influència.

Iniciativa per Catalunya ha estat l’única força política de Torredembarra que ha guanyat vots, gairebé un centenar, dels 308 del 2003 ha passat a 392, i pel que fa a percentatge, del 5,89 al 7,83 per cent. El segon regidor de l’Alternativa sembla lluny, però el primer està consolidat. No oblidem que el cap de llista torrenc, Lluís Suñé era el número 5 de la candidatura al Parlament.

Ciutadans-Partit de la Ciutadania va recollir 156 vots a Torredembarra, un 3.12 per cent, un percentatge inferior al de diversos municipis dels voltants on va arribar al 5 i el 6 per cent. Una hipotètica candidatura a les municipals ho tindria difícil per obtenir representació per la poca base de sortida i la competència de les candidatures independents que concorreran a aquests comicis i amb les quals comparteixedn molt electorat.

L’abstenció a Torredebarra va ser és alta que en la mitjana de la circumscripció de Tarragona i va arribar al 48,43 per cent. Tenint en compte que la participació als comicis municipals serà entre un 10 i un 15 per cent més alta, l’escenari està molt obert. Les eleccions del l’1 de novembre marquen tendències, però només això, tendències. Hi ha moltes variables que només es donen a les municipals i que s’han de tenir en compte. Acabo amb un exercici de política-ficció. Si els resultats de l’1-N haguessin estat els d’uns comicis municipals, el repartiment de regidors al plenari seria el següent: CiU,6; PSC, 5; ERC, 3; PP, 2 i ICV, 1. Quin panorama tan diferent al de l’Ajuntament actual! I és que hi falten tres sigles. Però és un punt de partida –només això- prou interessant.


Article publicat en el número de novembre de 2006 del Diari de la Torre

2 comentaris:

jordisuri ha dit...

Salvat,
N'hi ha que esperem amb candeletes les teves opinions sobre la crisi del PP de Tarragona. Canvi de cap de llista, baixes de militància, exdirigents movent fils des de darrera... Si us plau, fes-nos veure la llum!

jordi salvat ha dit...

Jordi,

En l'article de la pàgina 3 del Més Tarragona d'aquest dijous hi ha un bon dibuix de la situació que viu el PP a Tarragona. Evidentment hi ha molt més que el que hi posa en l'article i és una crisi latent des de fa temps que ha acabat petant en aquest magnífic pont de la Constitució.

El que queda clar ara per ara és que la transició tranquila preparada per Ricomà, Luna i Fernández se n'ha anat en orris amb l'acció portada a terme per Martorell i Ortiz. I atents als moviments de Martorell que amb la seva baixa del PP ha entrat en "il mercato". Ortiz sembla que ja té prou feina a la Confraria de Pescadors. Properament, en uns dies, penjaré un article al blog analitzant més profundament la situació, que té molts matisos interessants.