Agustí Mallol ha acabat aquest divendres la seva 'Gran setmana', iniciada fa dos dimecres amb la carta enviada al comitè local de Convergència demanant la baixa com a militant, i que va seguir amb el viatge a Qatar (amb una trucada des de Munich amb certstons de vodevil), la seva expulsió del govern junt amb Martorell i Ortiz, el seu retorn a la ciutat, dies de moltes especulacions amb la seva presència o no a la llista del PSC i la conferència final que no ha deparat grans sorpreses però si alguns detalls a comentar.
Abans de la conferència gairebé tothom tenia clar que Mallol no aniria a cap llista el 27 de maig -cosa que va confirmar- però molts no esperaven un suport tan explícit al cap de llista del PSC, Josep Fèlix Ballesteros. Alguns l'esperaven més endavant, quan faltés menys per la cita electoral. La pregunta del milió és com influirà el posicionament de Mallol a les espectatives electorals del PSC. Opinions n'hi ha de tota mena. Hi ha qui diu que són grapats de vots -algú arriba a parlar de dos milers- i altres aposten perquè farà més mal que bé. Al mig, diferents tons de grisos.
Mallol no s'ha mullat sobre el pla general d'urbanisme mantenint la incògnita del sentita del seu vot i ha fet un discurs victimista, d'haver perdut la il·lusió en la política després dels darrers successos. Molts assenyalen el secretari general de la UGT de Tarragona, Mario Rigau, com peça clau en tota aquesta història i el seu paper de presentador de Mallol en la conferència no fa sinó evidenciar la importància de Rigau en aquesta última "mallolada". El que si que tinc clar és que el que ha fet Mallol no fa cap favor a la política, prou desacreditada ja. La rumorologia és molt intensa i són molts els que avisen que el PSC té un deute amb Mallol i que en pocs mesos, si és que governen, serà pagat.
Per què Mallol no ha acabat a la llista socialista? Fins i tot s'havia dit un número concret: el cinc. N'hi ha que ho tenien molt clar, com l'alcalde Nadal o el regidor d'Unió Carles Sala, com ho afirmava al seu bloc. Si hi entreu i veureu que fins i tot ha hagut de demanar disculpes i ho ha fet d'una forma gens discreta, cosa que l'honra. També us recomano repassar en el bloc del Carles Sala el debat que manté ell mateix amb Begoña Floría, cap de gabinet del delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté. Tot indica que han estat dies molt moguts a la seu dels socialistes tarragonins. El desenllaç final -si és que hi hem arribat- deixa encara algunes incògnites, certs punts foscos que algun dia possiblement s'aclariran.
9 comentaris:
Si guanyen el socialistes, cosa que dubto, tindrà un carrec a una empresa municipal. Si no guanya, li han promés un lloc al port de tarragona, i sinó queden les delegacions territorials. Però compta, ja se l'han jugat una vegada, li van prometre anar de 4 o 5. El més curiós de tot, tot i que Rigau i Martín de Sande han sigut els que han portat a Mallol on es troba actualment, avui UGT es manifstava davant l'ajuntamnet pel tema de l'EMT, amb crits de: Mallol cabrón sal al Balcón.
Sincerament, celebro que surti de les llistes un personatge així. Pel que he pogut llegir als diaris, el problema de Mallol és el darrer any i mig -és a dir, Aregio-. Per tant, felicito a qui ha estat capaç de treure-se'l del damunt, i em fa por pensar que, un partit amb moltes possibilitats de governar, necessiti a algú que durant setze anys ha gaudit d'una posició desmesurada per a les seves capacitats.
En la conferència Mallol va explicar el que li va donar la gana, o sigui, ben poca cosa.
Encara ha d'explicar els motius concrets de la seva sortida de CDC (ningú ha confirmat mai públicament la suposada incompatibilitat amb Aregio) i com pensa donar suport a Ballesteros.
També serà interessant que expliqui com es pot comptabilitat l'anunciat "parèntesi de la vida municipal" amb la voluntat de "donar suport al futur alcalde". Encara que sigui Aregio?
Tot i això, si no ho explica no s'enfonsarà el món i així ens estalviarem més dosis de protagonisme d'aquest personatge. Que aquest senyor hagi capitalitzat la política municipal les últimes dues setmanes és l'enèsim símptome de la mediocritat dels polítics tarragonins.
El numeret del protagonista d'aquesta història està a l'alçada del lamentable paperot dels socialistes. Sembla mentida com la política municipal tarragonina ha perdut la poca credibilitat que tenia.
Aquesta mena de polítics mereix ser desterrada de qualsevol òrgan de govern.
Si el PSC acaba acceptant al Mallol a les seves llistes, demostrarà quina mena de partit és.
S'hauria de fer honor a la Tàrraco Imperial i fer cas d'allò que deia "Roma no paga a traidors".
Segons va dir es vol dedicar als veïns i el nàstic, doncs segons diuen els seus veïns del seu barri no s'ha preocupat mai, i del nàstic encara no és soci.
Quan la política es degrada i professionalitza exageradament passen aquestes coses. En tot cas penso que en Mallol juga el seu paper i sap nedar guardant la roba.
De totes maneres a mi el que més em preocupa no és com ells es reparteixen el pastís, o els pastissos, sinó si jo arribaré o no a final de mes amb certa dignitat ;-)
I aquí hi tenen a veure els polítics, que fan que cada cop els preus siguin més cars, com per exemple els abonaments i bitllets senzills de l'EMT...
Aquest senyor, com ja diu un alter blocaire no és soci delNàstic, no ha pagat una soal qüota i no fa més que omplir-se la boca de nastiquisme...és indignat. Altre cosa que indigna és l'actitut del Ballesteros que ara diu que no en sabia res!!!!Home poder que aquest senyor no s'entera de res i només fa el que li diuen, bé doncs llavors que no vulgui ser alcalde. Fan fàstic, el Hugo Chavez de Tarragona (Mallol) i el Ballesteros, que sempre baixa de la figuera.
Comparar Mallol amb el president veneçolà no te ni cap ni peus. Són dues històries tant difeenets com la nit i el dia, el sol i la lluna, el blanc i el negre...
Publica un comentari a l'entrada