dimecres, de març 28, 2007

Nàstic, una novel·la de Ferran Torrent


Nàstic i consens. Són dos termes que molts ens volien fer creure que eren sinònims. Les darreres setmanes hem pogut comprovar que era una fal·làcia i que les reunions del consell d'administració grana devien ser una olla de grills espectacular. Per això als periodistes i fotògrafs no ens hi deixaven entrar ni un moment. La forma com s'han desenvolupat els esdeveniments que han portat l'anomenada "Plataforma" (el nom també té gràcia) a clarificat com és l'entorn del Nàstic i ha evidenciat que molta gent està emprenyada amb el comportament dels qui volen remenar les cireres granes.

Si algú coneix el Ferran Torrent que li expliqui que ha passat amb el Nàstic les darreres setmanes i potser en treuria una bona novel·la. Té tots els ingredients necessaris. Jordi Virgili sembla haver quedat com el bo de la pel·lícula. Va mostrar les cartes des del primer moment -aquest ha estat el seu gran handicap- i quan Josep Maria Andreu el novembre passat havia d'abandonar la presidència del consell d'administració va dir publicament que ell volia succeir-lo. Però Andreu es va haver de quedar perquè dins del consell no es trobava el famós consens. Enfront de Virgili es va col·locar José Luis 'Josele' Vilar, com a presidenciable.

El febrer Andreu abandona definitivament el vaixell després de la topada final amb l'alcalde Nadal -seria un dels moments intensos de la hipotètica obra de l'escriptor de Sedaví- i el famós consens continua sense trobar-se. Davant d'aquest "pollo", Raül Font, regidor d'Esports de l'Ajuntament, es converteix en president de la Societat Anònima Esportiva, al mateix temps que anuncia que la seva presidència serà interina. Es fixa la data de la junta general d'accionistes, el 27 de maig, i Virgili des del primer moment torna a mostrar les cartes i fins i tot presenta un projecte seriós de cinc punts si ell aconsegueix la presidència. La professionalització el club és una de les seves grans apostes. El seu handicap: amb prou feines aplega el 20 per cent de l'accionariat.

A manca de pocs dies per les eleccions apareix una plataforma d'accionistes liderada per l'expresident grana i màxim accionista privat, José Luis García, entra en escena. Deien que buscaven el consens però tothom sabia que era molt difícil aconseguir-lo. El volien? García -n'hi ha d'aver almenys un- podria ser el dolent de la pel·lícula. Constructor, implicat en l'escàndol de Terres Cavades -tot i que pocs dies abans la Justícia li havia donat la raó en aquest cas-, el qui té més accions... Al voltant seu aplega gairebé el 35 per cent del capital social. I la seva gran aposta: construir el nou estadi grana a la Budallera, on es troba actualment, en contra de l'acord signat per Ajuntament i el club.

Virgili, conscient que va cap a una derrota segura, tira la tovallola el dia abans de la junta. El dia 27 al migdia s'adjudiquen les obres de la ciutat esportiva i el nou estadi del Nàstic. En una junta d'accionistes amb ambient enrarit, García i els seus es fan amb el poder. Però no aclareixen qui serà el president. Serà que l'equip està en una situació complicadíssima a Primera Divisió i ningú vol quedar com el possible president del descens? Continuarà... Torrent disposaria de secundaris de luxe, com l'alcalde Nadal, el cap de l'oposició, Ballesteros, o l'exvicepresident grana i extinent d'alcalde d'Urbanisme, Àngel Fernández, i podria fer sortir personatges com Mallol o el mateix Paco Flores que completarien una gran novel·la.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja veig que el Ferran Torrent et continua capficant i modeles el teu entorn mitjançant les darreres narracions de l'escriptor de Sedaví. Veus com la lectura aprofita per a molt.
Sobre el tema d'ERC que has parlat als darrers posts també hi pense com el Solé. Molta boca i pocs fets (ai la precampanya que difícil és!).
Sobre el tema Llach si que et recordaré que jo si que em considere seguidor, de fet com a ex-programador cultural d'Algemesí el vaig portar el passat 23-F (quina data més emblemàtica per no oblidar).
Per cert, la precampanya també arriba al País Valencià (PV) el senyor Francisco Camps ha decidit tallar-nos les emissions de TV3 al PV, per a recuperar el vot blavero. Lamentable la censura d'aquest home.

Anònim ha dit...

hola, sóc el que en l'anterior post d'en Llach he estat crític amb els comentaris que allí hi havien. Vull matitzar que no estic en absolut en contra de Llach, hem cau molt bé i penso que ha estat un músic formidable i sincer com pocs en queden. en tot cas: el fútbol, la música, etc... tot té la seva cara positiva i la seva negativa.

les cortines de fum perjudiquen la salut mental i la qualitat reflexiva. au!

http://www.cup.cat

Anònim ha dit...

Ferrna Torrent es queda curt. Heu vist les fotos?? Tenen un aspecte un tant sinistre. N'hi ha un que m'ha recordat Martin Landau interpretant a Bela Lugosi a Ed Wood. I ves, quina casualitat, gairebé tots constructors, com si no hi hagués més professions en aquesta vida!!!
A més, calia tan de merder, si al final han acabat proposant que Raül Font segueixi de president??
Tinc la sensació que són una colla de nens grans que juguen al monopoli i es creuen importants. Que ja tenen una edat!!!!
Una a qui el futbol li porta fluixa. Es nota?

Antoni Ramos ha dit...

La Plataforma.... del totxo!! Les fotos del diari son impagables, semblen sortits d'una peli d'Al Pacino. Ara el camp nou a campclar no els acaba de convèncer.... pq no els convenç? el senyor garcia sols diu que no li agrada, pero no diu perque, algun motiu ha de tenir, no? aquesta gent no parla clar... es presenten sense projecte, sense president i sense res de res! qui sencarregara de que? que volen fer amb el nastic? si ferran torrent no fa la novel·la ja la faré jo! em dones un cop de mà mite?

Antoni Ramos ha dit...

se m'havia oblidat... millor que Plataforma... el nom que millor els quedaria seria.... EL ANDAMIO o LA BASTIDA

Unknown ha dit...

Jo em quedo amb l'actitud vital del promotor immobiliari madrileny José Moreno, que demostra al món sencer que hi ha altres vies per explorar.

Sóc testimoni de que el que serà president del Nàstic, un empresari com cal, un dia dir per les bones que s'augmentes el preu de tots els pisos que tenia a la venda en un kilo a la seva promotora. D'això se'n diu fer negocis... i és legítim en la societat x en que vivim, és clar. Res a criticar, en conseqüència.

Antonio ha dit...

Un comentari del Ricard Peris! Un altre d'aquell mític curs 1998-99! Què se n'ha fet de la teua vida? Vaig conéixer fa uns tres anys una paisana teua que treballava a Ràdio Nou a Alacant i que et coneixia, però després no havia sabut res més de tu! A veure si el fet de coincidir en aquest blog dóna peu a que ens veiem alguna volta, que vivim a només 90 km de distància!

D'altra banda, la precampanya que cites va començar ja l'endemà de la victòria del PSOE a les Eleccions Generals. Del 15 de març del 2004 ençà, el nostre govern autonòmic s'ha dedicat a practicar el més infame dels victimismes i a utilitzar els recursos públics (que són de 4.800.000 valencians i no només dels votants del PP) a fer absurdes campanyes de propaganda, mentre els serveis públics, la cultura, el territori..., ja sabem com estan.

Salut, República i Compromís!

jordi salvat ha dit...

Dos valencians que es retroben en aquest bloc. Qui ho havia de dir!!! Sóm mites molt importants. El Peris (no confondre'l amb el del Cor de la Ciutat) hauria de ser algun dia el líder del Bloc per ser president de la Xeneralitat i reunificar els Països Catalans. Somiar és gratis. Torrent continua influint-me molt. I e Llach cada cop m'agrada més. Ara que es retira.

I de l'Antonio, que ara també és escriptor com el Torrent també en podríem dir moltes coses. Lluny queden aquells dies al pis de la vila, l'A006. I els lleidatans del costat. Quina nostàlgia. Algun dia hem de fer un retrobament. Aquest bloc ens pot servir per anar contactant.

I també podrem controlar el Banderas...

Una abraçada.

Anònim ha dit...

A les novel·les de Torrent sempre acaba morint algú. Crec que, amb tant de merder, el Nàstic no es podrà mantenir a primera.

Anònim ha dit...

En Banderas us controla des del cap i casal de catalunya.... jeje

Sobre el tema Nàstic, encara que la meva especialitat siguin els esports, la veritat és que conec poc aquest merder (pregunteu-me sobre la màfia de la federació catalana de futbol i us ho esplico tot)però des de la distància fa una mica de llàstima. Just la temporada en la que haurien disfrutar com si fos la última (podria ser-ho) i deixar-se de baralles per més endevant, doncs no. El poder és el poder sigui on sigui, i el totxo... ai el totxo.

Per als meus amics de valència. Això de la censura de TV3 és bastant patètic, però també diré una cosa. Perquè els valencians han de poder veure TV3 i nosaltres no Canal 9. Ja sé que la qualitat no es pot ni comparar, però no podem demanar una cosa que no acceptem nosaltres, crec. Si no només fem que potenciar la sensació que a vegades tenen els valencians amb sensibilitat catalanista, que desde catalunya volem colonitzar-los. Oi Ricard?

Salut

Albert Solé

Antonio ha dit...

Abans que responga el Ricard, ho faig jo. La sensació que els catalans volen conquistar els valencians la té molta gent, sobretot els qui menys coneixement tenen dels 'veïns de dalt'. Ara bé, això és en bona part conseqüència del propi autoodi dels valencians, de la minorització de la cultura pròpia per considerar-la 'pueblerina', per culpa de les classes benestants i la nul·la resposta de la resta de la societat.

Si a això afegim que el fet de 'mirar cap a Catalunya' es considera com una reacció política per part dels qui ara governen, tenim un còctel massa explosiu. Perquè el fet de tancar ara (i no abans ni després) els repetidors respon, com bé diu el Ricard, a un intent de captar els vots dels blaveros. El mateix que el simple fet de no reconéixer, ni de forma implícita, la unitat de la llengua, quan sí ho fa una institució que ells mateix han creat com és l'AVL (i hi han posat la presidenta), que es veu obligada a fer perífrasis estrambòtiques per definir l'origen del valencià ("el sistema ligüístic dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó").

Particularment, no defense la idea de Països Catalans (més enllà de la indiscutible unitat lingüística), crec que el País Valencià té moltes diferències socioculturals amb Catalunya (sobretot amb la part oriental) i pense que hauríem d'avançar en un nacionalisme moderat propi, sense beure tant de Catalunya i sense tractar d'aplicar ací fórmules que, ara per ara, són del tot inviables. No obstant això, "no beure'n tant" no significa "no beure'n gens": com a veïns amb notables afinitats, crec que s'hauria de potenciar el diàleg, sobretot per part del País Valencià. I des de Catalunya, actuar amb menys paternalisme, perquè trobe que sovint es pensa que ací som uns pobrets ignorants que votem (que voten, millor dit) la dreta perquè ens creiem (es creuen) el seu discurs demagògic. No s'ha de simplificar tant, les coses són prou més complicades.

I si voleu veure Canal 9, vosaltres mateixos, però tingueu a mà alguna pastilla si no voleu que us agafe una síncope. Jo no la veig mai, no vull comprovar com es malbaraten tants diners públics en una brossa de semblant calibre. Em quede, en tot cas, amb el comunicat que ha fet la Unió de Periodistes Valencians (n'ets membre, Ricard, per cert? Si no, apunta-t'hi!) al respecte: seria lloable que totes les televisions autonòmiques es pugueren veure pertot arreu. I per cert, al meu poble el 'tall' de TV3 va arribar fa ja prop de deu anys; aquesta és una de les poques comarques del PV on la televisió autonòmica catalana no es veu.

D'altra banda, reprenent el tema nostàlgic, secunde la idea del retrobament; què ha sigut de l'Albert Boix? Segueix vivint a Baells? Mira, no estaria gens malament fer-li una visita col·lectiva, en plan turisme rural...

Salut, República i Compromís pel País Valencià! El 27 de maig, batuda de gavines!

Anònim ha dit...

La notícia d'avui que la nova Junta del Nàstic posa en qüestió la ubicació del nou estadi em sembla el pitjor que podia passar. La dona del Cèsar a més d'honrada, casta i pura, ha de semblar-ho. I la cosa no sembla ni casta, ni pura, ni honrada. Caldrà donar MOLTES moltes explicacions i ser extremadament transparent, sinó l'ombra del dubte s'espesirà fins engegar-ho tot a rodar.