dimarts, d’agost 28, 2007

Por a la independència?


El líder d'Esquerra Republicana, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha tornat a posar el debat sobre el referèndum de l'autodeterminació de Catalunya i ha apuntat el 2014 com una data per convocar-lo. Paral·lelament s'han produït les reaccions d'histerisme clàssiques des de les files del PP. Aquest ciop li ha tocat al flamant nou líder dels conservadors, Daniel Sirera, que ha demanat al president Montilla que desautoritzi el seu vicepresident i sinó que plegui ell. Com si fos una novetat que ERC es declari independentista.

Sempre m'ha sorprès una mica aquesta reacció furibunda del PP a un referèndum sobre la independència de Catalunya. Tanta por els fa? Però si totes les enquestes i sondejos indiquen que el "no" té totes les de guanyar enfront del sí. Personalment crec que l'autodeterminació dels pobles està per sobre de constitucions i estatuts, ja que la voluntat de les persones ha d'estar per damunt de les lleis. Igual que el Quebec ha celebrat en els darrers anys referèndums per la seva independència respecte el Quebec i Escòcia camina cap a l'organització d'una consulta popular per separar-se de la Gran Bretanya, també es podria donar la veu a les catalanes i els catalans sobre si volen seguir o no dins l'Estat Espanyol.

Falten set anys per al 2014, quan es celebraran 300 anys de la fi d'una Catalunya lliure, que formava part de la Corona Espanyola però mantenia les seves lleis i institucions. La Guerra de Successió i la victòria borbònica va significar la humiliació de Catalunya com a nació. Va ser una ocupació i una repressió terrible, repetida al llarg de la història, la darrera vegada després de la Guerra Civil. Després de trenta anys de democràcia s'ha demostrat que Catalunya no acaba d'encaixar dins l'Estat espanyol. El nou Estatut, pendent del dictamen del Tribunal Constitucional, genera molt poques esperances. L'horitzó del 2014 ens ha de fer reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la nostra nació.

Cada vegada són més les veus que demanen superar el marc polític actual dins de l'Estat autonòmic. Juristes com Alfons López Tena a través del seu darrer llibre, aposten per camina cap a la sobirania. També els partits polítics es posicionen davant de la independència i sorgeixen corrents que demanen accentuar el missatge sobiranista. Dins d'Esquerra Republicana, ara dins d'un govern que no passa de l'autonomisme més bàsic, l'exconseller Joan Carretero o el jove dirigent Uriel Bertran, han fundat corrents que van cap aquesta direcció. La direcció republicana reacciona amb les manifestacions de Carod, que subministra la dosi d'independentisme que necessiten les bases per contrarrestar els efectes que poden provocar els corrents de Carretero i Betran. També dins de Convergència i Unió ha aparegut un sector que aposta per unir esforços amb ERC per caminar cap a la sobirania, però cal tenir en compte que CiU és una formació molt heterògenia.

No hem d'oblidar altres formacions com la Candidatura d'Unitat Popular, el Partit Republicà i altres grups i grupúsculs. Els fets ocorreguts els darrers mesos -l'apagada elèctrica, els problemes a l'aeroport del Prat, el caos ferroviari- serveixen de caldo de cultiu de l'independentisme, que no ha de fer més que transformar aquest descontentament i empremyamenta general en aspiracions sobiranistes. I el més important: generar consens.

17 comentaris:

Àlex ha dit...

És molt habitual en el PP alarmar-se per una suposada independència però és normal ja que son un partit nacionalista espanyol i els hi fa molta por sentir la paraula autodeterminació. De totes formes en Carod Rovira sempre fa declaracions d'aquestes, conferències etc.. parlant de la independència i la necesitat de l'autodeterminació però encara no ha fet res per l'autodeterminació, només paraules i crear alarmisme en el sector espanyolista de la política. L'únic que ha fet fins ara és procurar estar al govern a tota costa.
Sobre el que dius tens raó, CiU és un partit molt heterogeni i també té el seu sector independentista tot i que també hi ha qui aposta només per millorar l'autogovern. Crec que abans d'apostar i fer bandera de l'independentisme s'ha d'actuar coherentment i facilitar els mecanismes a la cultura catalana donant-li cobertura per tal que no es quedi arraconada per la llengua castellana. El discurs que fa Esquerra el trobo massa fàcil i molt simple. Què facil és parlar d'autodeterminació mentres has d'obeir el que et diu el PSOE... Trobo que l'independentisme del que parla en Carod és un independentisme de galeria, per causar alarma als mitjans espanyols però tant ell com els membres d'esquerra (els quals estan molt acostumats a sentir proclames d'aquestes) ja saben que menteix.

Anònim ha dit...

Àlex, digue'm , doncs, quina és la política a fer. La teva també és una crítica extremadament fàcil. Suposo que està feta des de la inexperiència d'haver de conjuminar interessos polítics diferents. Quan algú és al govern, governa per a tothom, no només pels seus (o al menys així hauria de ser).

Saps que el 30 % de persones que viuen a Catalunya no mira MAI TV-3 ? És tot un símptoma: són molts més que els que votarien sí a la independència. Què fer quan moltíssima gent del carrer, bona gent gens sospitosa de tenir vel.leitats d'extrema dreta, no sent seus els símbols que tu o jo sentim com a nostres ? . Difícil.

El castellà és una llengua amb prestigi creixent, per moltes raons i no, només, per les provinents de la imposició imperialista. Quina és l'estratègia que cal seguir perquè el català aguanti amb prou dignitat ? . Difícil.

Jo dubto molt. I el que segur que em sobren són les crides abrandades, sentimentals, emotives ... que acaben en desenganys.

Em sembla que no has reflexionat prou sobre els resultats del no a l'Estatut i de com dies abans hi havia molts que creien sincerament en la victòria del no. Sovint crec que els catalans som poquets, que ens ho parlem massa entre nosaltres i que voluntàriament oblidem quina és la Catalunya real (la del 30 % que no mira TV3). És clar que de la mateixa manera també n'hi ha que obliden que l'indendentisme no són quatre arreplegats ...

El fantasma del castillo ha dit...

El 2014 es demasiado tarde, esto es otra manera de lanzar balones fuera, de los que ahora estan bien acomodados. A los sentimientos no se le puede poner, una fecha determinada. besitos

Anònim ha dit...

el 2014 vols dir que en Carod Rovira encara estarà allà?
Ja pot dir-ho això? Si que espera quedar-se anys al govern.
Perquè no intenta fer-ho durant el temps sap de segur que li queda al govern?
Això no em sembla gaire seriós.
Home, està bé que s'en parli. Quan més millor.
Però si és per aconseguir vots i després no fer res...
I si ens hem d'esperar 7 anys, això és com donar llargues. I unes llargues poc serioses.
En Carod Rovira creu que hauriem de convocar un referendum per la independència d'aquí a 7 anys.
Però clar, d'aquí a 7 anys Deu sap qui manarà.

Anònim ha dit...

No fa massa temps, el Vendrell, en una ja mítica calçotada, va posar el tema de l´autodeterminació i la celebració d´un referèdum sobre la taula (mai més ben dit) i molts que es deien independentistes, van dir que si no es podia frivolitzar sobre el tema, que si aquestes declaracions no les podia fer algú que no fos dirigent de primera línea del partit, que les formes no eren les correctes…
Doncs, bé, ara el Carod ha complert tot els requisits que se li van demanar al seu dia al Vendrell i com a vicepresident de la Generalitat, ha dit que ERC voldria convocar un referendum l´any 2014.
A veure ara quantes d´aquelles veus tan crítiques es sumen a la proposta d´ERC i fan camí per aconseguir que en un periode breu de temps, en aquest País se celebri un referèndum per aconseguir la llibertat
Penso que per una vegada, seria hora d´anar tots a una, i quan dic “tots” vul dir aquelles persones que apostin obertament per fer una consulta popular i votar que SI, ara no val ser “nacionalista” , “catalanista” o “federalista”.
Si el procés que avui el Carod ha deixat entreveure va endavant, només hi haurà dos bàndols. Els favorables a la independència i els contraris. Ja no valem mitjes tintes.

“Caretes” fora tots i totes.

Joan miquel Carrillo ha dit...

Bones,

En primer lloc, Jordi, intento enviar-te un mail però em dóna tota l'estona errada d'enviament. On et puc escriure?

Hi ha un parell de coses que m'agradaria debatir. Bé, abans de tot m'ha agradat molt el comentari de l'anònim. Una visió molt sensata de la realitat que ens envolta.

Després, les reaccions del PP no sé de què us extranyen. A mi no em va extranyar que Carod digués el que va dir i encara menys la reacció de Sirera - Acebes, que és que no els sé distingir. No veieu que així es retroalimenten? Ja els hi va bé a tots dos debatre sobre temes simbòlics, així consoliden el seu vot fidel i es poden mantenir en els seus càrrecs. No hi ha res més lluny d'aquests polítics que resoldre els problemes de la gent.

Després, Jordi, dir que la voluntat de la gent ha d'estar per sobre de les lleis no ho trobo gaire rigurós, doncs es suposa que les lleis no són altra cosa que l'expressió de la voluntat popular en un determinat moment i que es poden canviar per adaptar-se a les noves voluntats, com ha vingut passant sempre.

Finalment, dir que el caos de les infrastructures és un caldo de cultiu de l'independentisme no ho veig molt clar. Per a mi és el caldo de cultiu de l'abstenció, que aquest sí que és un moviment amb futur. Una altra cosa és que des del nacionalisme es vulgui amplificar aquest denominat caos, doncs amb una mica de rigor, només es pot considerar un caos lo dels trens de rodalies. Un exemple clar és l'amplificació interessada dels problemes de l'aeroport, que no han estat superiors als problemes de la majoria d'aeroports del món en els dies punta.

Joan miquel Carrillo ha dit...

Em referia al primer anònim de les 5:03

Cèsar Llamborda ha dit...

El 2014 també pot ser una bona data per tal de posar en marxa els tarragonins contenidors soterrats.

300 anys, bromes a banda.

Anònim ha dit...

Segons publica aquest matí el diari AVUI, durant la primera quinzena del mes de setembre d'enguany, un grup d'intel·lectuals de l'entorn de CiU i ERC posarà en marxa un Fòrum de diàleg i opinió que tindrà per finalitat obrir un espai de debat i reflexió amb la fita d'iniciar un procés que acabi amb la constitució d'un Estat propi a curt termini. Segons fonts del diari, el grup d'opinió està obert a economistes, filòsofs, juristes, escriptors, científics i sociòlegs i el comanden l'escriptor Hèctor López Bofill i el vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Alfons López Tena. Hector López Bofill, professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, i autor de llibres tals com " La independència i la realitat: Bases per a la sobirania de Catalunya", "Montenegro Si, Catalunya també", o " La revolució silenciosa", ja fou l'impulsor del moviment crític republicà Esquerra Independentista, i en el nou Fòrum s'encarrega d'establir els contactes amb l'entorn d'Esquerra. D'altra banda, López Tena, membre del CGPJ a proposta de CiU, és qui tindrà la missió d'incorporar al debat gent propera a la Federació nacionalista. En qualsevol cas, entre les primeres adhesions pendents de confirmació hi ha Jaume Renyer, Pilar Dellunde, Ramon Tremosa, Salvador Cardús, Xavier Solano, Xavier Sala i Martín, Elisenda Paluzie, Albert Batalla, Vicent Partal, Isabel Clara Simó i els professors Felip Martí i Joan Ramon Resina.


Segons sembla, els promotors han decidit redactar un manifest que vincula la crisi de les infraestructures a la dependència de Catalunya de l'Estat espanyol i estableix que és el moment d'iniciar un procés que permeti a la societat catalana decidir si vol un Estat propi. Consideren que Catalunya està en crisi i que bona part dels representants polítics no hi "planten cara". L'objectiu és confegir estudis sobre la viabilitat d'un projecte independentista de manera "immediata". La seva intenció no passa tant per incidir en la vida política diària com per "promoure en la societat civil i els àmbits universitari i intel·lectual" el debat sobiranista.


Tanmateix, en els darrers dies, també hem tingut constància de la creació de la plataforma per la sobirania, corrent intern creat dins de Convergència Democràtica, que defensa l'obertura d'un procés cap a la plena sobirania nacional de Catalunya. Això, unit a les plataformes i corrents internes creades amb anterioritat en el si d'Esquerra, ens permeten veure que hi ha un descontentament general entre els votants nacionalistes catalans envers la situació política actual que viu el nostre país. Recolzo amb fervor totes les iniciatives de la societat civil catalana que tinguin per objecte donar un cop d'atenció als nostres polítics en la defensa de la plena sobirania. En política catalana, i si em permeteu fer un símil futbolístic amb el què li passa al Barça quan juga al Camp Nou, i que ha estat objecte de debat en el post anterior, crec que fa falta la mobilització de la societat, que la gent s'alçi i protesti, que faci sentir la seva veu descontenta i disconforme; no pot ser que els ciutadans hagim de rebre tantes garrotades (servei de Renfe nefast, autopistes col·lapsades, el Prat desbordat), i sempre abaixar el cap, i encara demanar perdó, ja n'hi ha prou d'amagar el cap sota l'ala. Amb poc més de 30 anys, hem passat de tenir una societat mobilitzada, que sorita al carrer en defensa de les llibertats i de la democràcia, al immobilisme més dur. Tant de bo que, entre tots els que estimem aquest país, aportem el nostre granet de sorra cap a la construcció d'un Estat Propi.
Ara només espero que els amics d'Esquerra continuin amb el seu discurs independentista, que només recorden quan s'acosten uns comicis electorals. Ja ho va fer l'amic Vendrell durant la famosa calçotada, uns mesos abans de les eleccions municipals, i ara ho torna a fer Carod Rovira, proposant una data per la celebració del plebiscit independentista, precisament ara que estem a les portes d'iniciar la precampanya per les eleccions generals espanyoles.

Anònim ha dit...

L'últim anònim viu a una "Catalunya virtual" ben lluny de la Catalunya real.

Els trens en una Catalunya independent anirien a l'hora ? I hi haurien dimissions arran de desgavells com els d'aquest estiu ? No siguem il.lusos.

Anònim ha dit...

Ja ha esclatat, com era de preveure. El nucli més catalanista de CDC demana pas i crea la Plataforma per la sobirania ( www.plataformaperlasobirania.cat/ ).
Des de la plataforma es demana treballar pel futur del país conjuntament amb ERC i s’insta al Sr. Rovira a fer una moció de censura contra el Sr. Montilla.
S’han acabat les especulacions d’ERC, ara les cartes del futur del país estan sobre la taula i els toca decidir amb quin equip volen jugar aquesta lliga.
La mà està estesa i ara fa falta que el Sr. Rovira deixi de vendre peix en mal estat i exhibeixi les seves millors cartes al país.
Fer de tastaolletes s’ha acabat, els enganys ja no toquen, ara és l’hora catalans, ara és l’hora de dir prou i reclamar el que pertoca al nostre país.
Tots els que reclamem el dret històric de la nostra terra a recuperar la seva pròpia identitat cal que ens fem costat i ens deixem de romanços de si som o no d’esquerres.
Posar dates fictícies per proposar referèndums impossibles i innecessaris no és el camí a seguir, el camí és el de la unió de la catalanitat, la fórmula per assolir l’èxit és crear una convergència sòlida cap a la sobirania.
La partida continua i vostè parla Sr. Rovira, vostè parla.

Anònim ha dit...

Senyor darrer anònim ... com s'aconseguiria la independència segons vostè ? Un cop d'estat ? Demanant que Andorra ens envaexi ? Què vol dir "unió de catalanitat", sinó pura evanescència ?
Quina legitimitat tindria la independència sense un referèndum previ ?

Jo no estic disposat a donar un pas cap enlloc amb algú que no reconeix la importància de l'opinió de la gent expressada en una votació. Potser aquesta és la diferència entre ser de dretes (no cal preguntar) o ser d'esquerres (el que compta és la gent i el que diu)

jordi salvat ha dit...

Jo sempre he apostat perquè Andorra ens envaeixi i se'ns anexioni com el camí més ràpid cap a la independència. El problema és que Andorra no té exèrcit.

El debat sobre la independència de Catalunya torna a estar sobre la taula i aquest cop no és cosa de quatre il·luminats, com a inicis del 90. La base cada vegada és més àmplia, tot i que insuficient.

Estic d'acord amb tu Joan Miquel que el PP i ERC es retroalimenten un a l'altre, però no deixem que aquest arbe ens tapi el bosc. El mapa polític català és més ampli i la independència d'una nació és un dret inalienable. Les lleis han de ser el reflex de la voluntat d'un poble. Si unes lleis no satisfan la voluntat d'un poble s'han de canviar. Si el marc constitucional i estatutari arriba un moment que és un tap a les aspiracions catalanes s'haurà de canviar.

I el descontentament general es pot traduir en abstencionisme però també en altres moviments com el sobiranisme. Tot depèn dels partits i de les plataformes ciutadanes perquè en aquest debat la societat civil potser va més endavant que la classe política, massa fixada en mantenir cadires i quotes de poder.

Anònim ha dit...

Sr. Joan Ridau, portaveu d’ERC ha deixat ben clara la posició del seu partit en relació a la proposta de sobirania que enguany ha nascut del ventre de CDC.
Mostrant una vanitat seriosa, ha fet públic que prefereix pactar amb els socialistes perquè segons diu: a la llarga n’obtindran més beneficis.
Amb aquesta follia de declaracions del Sr. Ridau només queda pensar que són:
COVARDS, amb lletres de pal, com les que fan els nens quan aprenen a escriure. La careta de la mentida els oculta la seva covardia.
MENTIDERS, també amb lletres de pal. El que el Sr. Ridau vol dir però no gosa, és que la cadira del poder i el sou que els hi proporciona ja els hi va bé per no fer res pel país. Posta de sol i a cobrar a cap de mes.
VENGUTS, amb totes les lletres. Als dirigents d’ERC Catalunya no els importa ni el més mínim. Ja els hi va bé manar amb un govern nacionalista espanyol, sempre tenen l’excusa que tots dos són d’esquerres, no? Només volen ballar amb els que no tinguin ulls de poll.
OPORTUNISTES, amb majúscules. Ara que tenen el poder aprofitaran al màxim l’aliança amb els seus amics del PSC, perquè són conscients que a les properes eleccions autonòmiques se’ls acabarà la bicoca i tornaran a l’ostracisme més gris.
Ara que des de CIU s’ha reflexionat i s’ha vist que havia estat un error no comptar amb ERC quan el Sr. Pujol manava, ERC comet el mateix error i deixa als nacionalistes a les fosques, no els dóna la més mínima oportunitat de treballar plegats.
Ai las!, encara estem a temps de reconduir aquesta situació, però si l’ase no vol veure....

Anònim ha dit...

El debat del Carod per a mi és un altre. Aquest senyor per dir alguna cosa, té una estretègi política que consta en liar el pollo de la independencia i del catalanisme mesos abans de les eleccions nacionals. És a dir, fa quatre anys li va sortir d'allò millor anant a França a parlar amb de la ETA, un pla perfecte on els dos cervells pensants de Cambrils CAROD&COMPANY ho tenien tot ben calculat. Ara tornen a venir les eleccions i ells saben molt bé que el vot més radical del seu partit estar descontent, degut això i fins el proper mes de març aquests personatges anirant dient tot allò que fagi tornar a despartar l'interés d'aquests votants descontents. Un cop passat el mes de març, silenci i qui dies passar anys empeny.

El fantasma del castillo ha dit...

Totalmente de acuerdo con el anonimo de las 4:32 PM.besitos

Anònim ha dit...

Alguna cosa bull, la llavor fermenta.

Fa un temps em preguntà quina és la relació entre el Govern espanyol i les formacions polítiques nacionalistes i si atès el tarannà de Rodríguez Z. s'havia avançat en enteniment . La resposta fou :

No hi ha relació política entre el Govern espanyol i el nacionalisme, l'única relació existent és aritmètica. Si el partit espanyol de torn, PSOE o PP, no obté en la consulta electoral la majoria absoluta i persisteix en la voluntat de governar ha de sumar escons i vots d'altres formacions polítiques. Si aquells escons pertanyen a un grup nacionalista, es veurà obligat a negociar, amb obvi disgust, i en el procés ambdós partits perdran càrrega ideològica i guanyaran quota de poder, guanys i pèrdues asimètriques, beneficioses sempre per al partit espanyol, misèrrimes i enverinades per al partit nacionalista.
CiU recolzà amb els seus escons al Congrés al PSOE i al PP. L'any 1997 Felipe González declarà que "para el PSOE gobernar con CiU fue muy incómodo, para el PP ha de ser inaguantable". La frase és la síntesi del que significa per als partits espanyols l'existència dels nacionalistes.
Amb Rodríguez Z. res no s'ha avançat, el tarannà és un somriure de cariàtide, un gest estereotipat que amaga la grisor. Aquesta setmana el Govern espanyol ha necessitat al Congrés els vots de grups nacionalistes, ha negociat i ha aconseguit els del PNB i el BNG i la història continua, monòtona sense ensurts de consideració.
No hi ha relació política entre el Govern espanyol i les formacions nacionalistes per una raó estructural i estructurant : la incomprensió congènita de Espanya vers les nacions.