divendres, de gener 18, 2008

Adéu Bobby Fischer!


Avui he rebut una d'aquelles notícies que et fan venir moltes coses al cap: ha mort Bobby Fischer. Molts que no sabeu jugar a escacs i no us interessa ni el més mínim aquest esport sabeu qui és aquest geni que va marcar una època en el món de les 64 caselles. He trobat aquesta biografia força interessant i completa perquè conegueu més sobre l'escaquista i el personatge, del seu ascens i el seu interminable declivi, però també del seu magnetisme, que a mi també em va atrapar. Els que el coneixeu més coincidireu amb mi que avui és un dia trist. És com si en altres esports es morís Maradona, Michael Jordan, Miguel Indurain o Carl Lewis.

Bobby Fischer ha mort als 64 anys -el mateix número que les caselles del tauler del joc que el va fer famós- i ja feia més de 35 anys que havia aconseguit pujar al cim dels escacs -el 1972 es va proclamar campió del món en un mític matx a Reijkavik- tot i que només hi va ser tres anys a dalt de tot. El 1975 no va voler defensar el títol contra Anatoli Karpov. És més: va desaparèixer del mapa. Aquest fer va augmentar la seva llegenda.


Fischer era un nen prodigi, amb un coeficient intel·lectual de 184 -més que Einstein-. Nascut el 1943, a finals dels 50 ja lluitava pel campionat del món. Però aquella era l'època del domini soviètic. Tots els grans mestres russos tenien una aliança tàcita per evitar que Fischer els pogués apartar del tron que anaven alternant entre ells. Durant els seixanta l'escaquista nord-americana va fer-se un fart de guanyar campionats amb un joc sorprenent i excepcional. Va esdevenir una icona anticomunista. El 1972 va aconseguir situar els escacs en el centre de l'actualitat mundial. El seu duel -en a imatge de dalt- contra el llavors campió mundial, Boris Spassky, el van seguir milers de persones. Fischer va guanyar i va desaparèixer.

El 1992 va reaparèixer per repetir el mític duel del 1972 contra Sapassky. Era quan jo començava a jugar a escacs i vaig seguir el duel a través de les pàgines del Mundo Deportivo -internet no existia-. Va tornar a guanyar el geni nord-americà. Però el matx es va jugar a Iugoslàvia, llavors sancionada per la Guerra dels Balcans. I Fischer va esdevenir un proscrit. Els quinze anys posteriors han esdevingut una decadència evident per aquest geni, amb escàndols, detencions i empresonaments. Els Estats Units han oblidat la seva icona anticomunista dels 70. Ell tampoc hi contribuïa amb aquesta imatge de homeless. Però el seu cervell superdotat estava malalt i els seus darrers anys, com a perseguit pels Estats Units i finalment exiliat a Islàndia, han estat lamentables. Una trista fi pel geni.


La seva mort és de gran impacte pel món dels escacs. Perdem un dels millors jugadors de la història, que va marcar una època i va ajudar a popularitzar aquest esport. Fischer s'uneix al grup de genis que no han sabut controlar la seva personalitat excepcional. Aquest article el volia fer feia setmanes, des que un visitant del bloc em va demanar que escrivís sobre Fischer. Sigui, doncs, aquest post un sentit homenatge.

Hi ha vídeos molt interessants al Youtube com aquest.

4 comentaris:

mossèn ha dit...

jaque ... mate !!! ... salut

L'illa dels monstres ha dit...

molt interessant l'article! la veritat és que no estava posat molt en la figura de Bobby Fischer, però m'està entrant la curiositat per saber-ne més d'aquest geni. Consultaré també la biografia que has enllaçat. Gràcies!

El fantasma del castillo ha dit...

Querido Jordi...Yo me pego muchas parrafadas, pero tu, no te quedas corto. Te agradeceria, que me quitaras de tu TOP-10...Muchas gracias y besitos.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

bon post, tot un cerebre que va acabar descerebrat

salutacions