diumenge, de gener 13, 2008

Les tripes de la política


La lluita pel poder accepta qualsevol estil, fins i tot el menys desitjable

Aquesta porta apareix a la portada del llibre que per Nadal m'ha acompanyat i que m'ha deixat un cert sabor agredolç. Es tracta de Maquiavel en democràcia, amb el suggerent subtítol de La mecànica del poder, de l'Editorial Mina, primer títol de la col·lecció l'Arquer. Està escrit per Edouard Balladur, nascut el 1929, exprimer ministre francès (1993-1995) i que va aspirar a la presidència de la República el 1995, sent derrotat pel seu company de files del centre-dreta Jacques Chirac. No és que hagi descobert grans primícies sobre la política i el poder, però és d'aquells llibre que et serveix per ressituar-te i ordenar pensaments. I és que els francesos en saben molt de política. Ens porten unes quantes dècades d'avantatge.

Per arribar al poder, cal fer-se estimar, seduir, agradar; per exercir-lo, s'ha de tenir exit o fer creure que s'ha tingut èxit

Aquí teniu una altra frase del llibre. Estem davant d'un manual de com moure's dins dels partits polítics -recordeu allò dels enemics, enemics profunds i companys de partit- amb l'objectiu d'accedir al poder i un cop allà com mantenir-lo. Si jo fos un jove polític amb unes certes aspiracions que llegís aquesta obra potser em repensaria la meva carrera política. Això voldria dir que no tindria fusta per polític, ja que per arribar lluny, segons l'amic Balladur, s'ha de ser -diem-ho així- una mica capullo. I també el polític que vol arribar a dalt ha d'estar disposat a afrontar la solitut del poder, deixant enrera companys de viatge que passen aliats a enemics, de vencedors a vençuts.

En la portada del llibre hi surt l'actual president francès, Nicolas Sarkozy. Vol dir alguna cosa? Sarkozy seria un clar exemple de polític triomfador, que ha aconseguit no només el seu objectiu, la presidència de la República, sinó també revolucionar el panorama polític europeu i començar a deixar la seva petjada en la història. Precisament l'últim capítol del llibre es titula Sobreviure a la mort? Però abans parlar d'agradar, de les virtuts i defectes necessaris, dels grups que cal seduir -hi ha unes quantes pàgines dedicades als periodistes-, partidaris amics i adversaris o durar.

Un dels capítols més interessants el que tracta de Perdre el poder. Si arribar al poder és difícil, mantenir-lo encara més, saber-lo deixar a temps ja és una tasca altament complicada per un ésser imperfecte com l'humà. Retirar-se a temps. Aquesta és la gran qüestió. I sinó mirem al nostre voltant i comptem els polítics que s'eternitzen el poder o o saben llegir quan toca el seu relleu, amb garanties pel seu partit. El llibre té poc més de 150 pàgines i molt recomanable per polítics i també periodistes. Als primers els pot ser útil per a progressar i a nosaltres ens pot ajudar a veure'ls venir i saber llegir millor els seus processos interns.

4 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Desconec el llibre però la música de fons em sona... Només cla fixar-se en algunes persones -i en conec- que aspiren a treballar de polític i que militen en les joventuts de tal o qual formació... Generalemnt l'interès no és vetllar pel país, per la gent, etc. sinó per fer contactes, fardar i intentar escalar apunyalant a qui sigui. Després queda la gent sincera, que milita per idees però ho te olt difícil per poder tocar poder -i peles-...

Oscar Ramírez ha dit...

M'acabo d'apuntar el nom i autor, a qui ja conec, i ja et diré que em sembla. A mi els llibres sobre la política i les campanyes polítiques m'encanten. Aquest pinta molt bé.

mossèn ha dit...

millor llegir ... el jueves !!! ... salut

nen ha dit...

algú sap una mica del senyor cinto romeu? es va pagar als quals deu diners? i una mica més sobre el grup 100x100? si saps una mica sius plaus ho posi en el salò dels penjats. merci