diumenge, de gener 20, 2008

Que vol aconseguir el PP a Catalunya?


El Partit Popular de Catalunya està desfent en pocs mesos tots els passos que havia fet a favor de la seva normalització en el panorama polític català. Josep Piqué anava aconseguint a poc a poc convertir el PP en un element normal del paisatge català. Aquesta darrera frase no és meva. Me l'havia repetit més d’un cop un dels lloctinents de Piqué. Doncs jo li dic ara que el PP torna a ser un cos estrany per la gran majoria de catalans gràcies el viatge a la radicalitat idiomàtica i el seguidisme total a carrer Génova per part de Daniel Sirera.

Els populars catalans semblen atemorits pel fenomen Ciutadans i han fet una OPA hostil al seu electorat recuperant les tesis vidalquadristes que defensen un univers imaginari on el castellà és una llengua minoritzada a Catalunya, als qui el parlen se'ls persegueix i el català gaudeix d’una salut de ferro gràcies a les coaccions de la Generalitat al castellà. Ah, i inmersió lingüística és una mena d’experiment del doctor Mengele. Torneu al món real! És veritat, però, que aquest discurs els va portar el 1995 a 17 escons al Parlament de Catalunya i que mai més els han tornat a tenir.

El PP tenia els darrers anys l'aspiració d'anar penetrant en l’electorat més moderat de CiU. Piqué era el candidat ideal, ja que tenia un mínim de catalanisme i una trajectòria professional solvent. Ara sembla que els populars catalans renuncien a ocupar espai electoral a CiU i es conformen amb consolidar els seus votanst tradicionals i atreure’n de Ciutadans i dels sectors més espanyolistes del PSC. El 2004 el PP va aconseguir 6 escons al Congrés i el 2000 en tenia el doble, 12. Amb l’estratègia actual amb prou feines pot arribar a 8 o 9.

El PSC gairebé segur que arribarà als 20 diputats. Més de deu escons de diferència que el PP haurà d'eixugar en altres zones de l'Estat. Aquesta és l'estratègia del PP. A Tarragona i Lleida pot mantenir els actuals escons i a Girona ho té complicat per recuperar aquell diputat que només va aconseguir el 2000. Sirera deu pensar guanyar-ne algun a Barcelona, on n’hi ha més a repartir. Però com diu un altre polític del PP: des de l'oposició les coses són més difícils que des del govern. I ara el PP ve de l’oposició.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

La frase "del paissatge" és del Luna, que ens la repetia als dinars amb periodistes cada dia i ara repeteix les del Sirera.

Tondo Rotondo ha dit...

Suposo que com a partit mesell del que li marquen els seus amos, els que no espresenten a les eleccions, el PP principatí mantindrà la bossa de vots clàssica i irredenta més algun despistat que els voti per tal de pdoer arribar a final de mes. A banda d'això la seva actitud els farà augmentar en vots a Espanya, suposo.

Bé, en tot cas ja s'ho faran.

jordi pla ha dit...

Penso com ha dit Tondo re-id. S'exposen a perdre vots aquí per guanyar-los a la seva España, a les seves hectàrees, que diu el Marianu.

El Capità Tarragona ha dit...

mestre!!

em deus un meme!!

jeje

Salutacions cordials

Anònim ha dit...

Que comenci per canviars-se el cognom, tanta rabia que té al català el senyor Cereza!

Tondo Rotondo ha dit...

Jjajajaaj.... Sr. Cereza no estaria malament. O potser "Cereza-Cirera"???

octavi ha dit...

Està clar que el PP està en plena fase de transició: a Madrid ja veurem que passa si Rajoy no aconsegueix la Moncloa; a Catalunya l'efecte Sirera ja veurem com resulta (jo aposto a que malament), mentre que a Tarragona encara recordem tots els episodis de Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz.

Josep (sl) ha dit...

Doncs radicalitzar-se. Vol menjar se el vot més espanyolista de Ciutadans i el PSC, amb Piqué ja van intentar créixer sense èxit amb el vot conservador no nacionalista o nacionalista moderat. Ja que és l'únic vot socialista o sociologicament afí amb que pot créixer a Catalunya i fer restar al PSC. A més amb una política Frontista d'enfrontament els podria situar en primera línia.

Jo en vaig fer un post.
http://elsalouenc.blogspot.com/2008/01/amb-la-llengua-no-s-juga.html

Oscar Ramírez ha dit...

Estic d'acord amb l'Octavi pel que fa als efectes Rajoy i Cirera. A Tarragona jo crec que l'Alejandro Fernández ha sabut "capejar" el temporal i sortir-ne endavant. Mantindran els resultats de les últimes eleccions generals, segur, o incrementaran un pel.

Tondo Rotondo ha dit...

Cal que s'uneixin en un nou partit, el PPSOE

Anònim ha dit...

i com quedaria el PPCIU, una cosa així com a Navarra