Antoni Castells s'ha erigit els darrers mesos com el representant més actiu del sector més catalanista del PSC. Lluny queda el paper de conseller d'Economia i Finances amb aureola de "tècnic" dels primers anys de govern maragallià. Castells és un dels pocs que aguanta des del 2003 dins l'executiu català i cada cop està marcant més perfil propi. En un PSC sotmès al PSOE, situació que ha quedat evidència en fets com la continuïtat de Magdalena Álvarez al capdavant del Ministeri de Foment -un menyspreu als catalans-, Castells brilla cada cop més amb llum pròpia.Quin és el futur d'Antoni Castells al Partit Socialista i en la política catalana. Defensor de què el PSC tingui grup propi al Congrés, també ha apostat per la sociovergència provocant l'espant i les queixes del soci eosocialista. Ara que ja tenim les balances fiscals sobre la taula, que demostren que els catalans som cornuts i paguem el beure, el paper del conseller d'Economia ha de tenir cada cop "més text". Veurem com va l'imminent Congrés del PSC i la també cada cop més propera remodelació del Govern Montilla. Castells cada cop discrepa de la línia oficialista del PSC i els socialistes no estan massa acostumats a aquests corrents interns. Estiguem, doncs, atents.
4 comentaris:
i'm also into those things. care to give some advice?
Bé, Castells seria un bon candidat a la Presidència de la Generalitat. Però "no caerà esa breva": Carme Chacón, després del pas pel ministeri-florero, serà candidata i primera presidenta de la Generalitat. Als catalans ja ens agraden aquestes coses.
Lluny queda el 23 -F, arrel del qual es va desfer el grup parlamentari del PSC, argumentant que era moment de tancar filas en torn al PSOE, tranquilitzar als militars que veien en perill l'unitat d'Espanya i sobre tot la fi de part dels seus privilegis. Han pasat molts anys i el socialisme catalá ha anat de la mà d'un partit fortament espanyolista-PSOE-tant, que els acords d'Estat ja els ha compromès amb el PP. L' Estat plurinacional d'en Zapatero ha estat només una questió semàntica i electoralista. A Maragall s'el van carregar per anar pel seu compte, el cap d'en Carod -quina presió- va rodar per terra i Castells tan de bó s'en surti però ho te prou complicat. Pasara molt temps per veure grup parlamentari a Madrid, sino escolteu que diu en José Zaragoza. Markel.
El PSC és una part del PSOE. No us trenqueu més el cap. El Castells s'està convertint en el líder d'un sector superminoritari. La majoria és Montilla, Corbacho, Chacón, Borrell, Zaragoza... i Sabaté
Publica un comentari a l'entrada