Ciutat incòmoda i cara

Cada vegada que vinc a Tarragona i em veig obligat a deixar el cotxe en un pàrquing subterrani tinc la sensació d’haver estat estafat quan passo a pagar pel caixer. Són molt cars! A la ciutat veïna de Reus els preus són més raonables. A més, el pas del pagament per fraccions a minuts ha estat l’engany del rap ja que alguns pàrquings que encara tenien unes tarifes acceptables les han “actualitzat” sense compassió. Penso per exemple en el Saavedra.

Aparcar en superfície cada cop és més a la capital tarragonina perquè el nombre de vehicles no para d’augmentar i paral•lelament es van reduint les places d’aparcament. Mai m’hagués pensat que lamentaria la supressió de 500 zones blaves per part de l’actual govern però és que la majoria de vegades és impossible aparcar-hi quan abans hi trobaves algun forat. Almenys no és tan car com deixar el cotxe sota terra.

Els polítics –molts des de la comoditat del cotxe oficial- ens diuen que fem servir el transport públic. Però no tenen en compte que aquests serveis continuen sent molt deficitaris per la seva freqüència i comoditat sobretot els que uneixen Tarragona amb altres localitats de la comarca i comarques veïnes. El govern de la ciutat torna a parlar dels pàrquings dissuasoris, una mesura que ha estat als programes de tots els partits polítics les darreres dues o tres convocatòries electorals i que és una idea des del meu punt de vista magnífica.

Tarragona ja no és com fa trenta anys i no es pot arribar al centre amb el cotxe com i res. L’alternativa de deixar a les entrades de la ciutat i poder accedir al centre en autobusos llançadora –que fossin gratuïts no seria mala idea- o caminant –que fer exercici no va malament- seria la gran solució al col•lapse actual i a aquesta sensació d’atracament a mà armada quan t’enfrontes als caixers dels pàrquings.

Publicat a Tot tarragona.cat el 4 de juliol de 2008