Finançament: teatre o realitat?

No ho tinc clar. Assistim aquests dies a un creuament de declaracions entre dirigents polítics catalans i dirigents polítics d'altres punts de l'Estat espanyol amb l'eix de discusió del nou sistema de finançament. Des de Catalunya es defensa -amb diferents graus- una obvietat i és que la proposta de Solbes és una presa de pèl. El nostre país està maltractat amb un espoli fiscal sense precedents a Europa i no hi ha el més mínim interès des de Madrid per redreçar aquesta situació injusta que cada cop està enfonsant més Catalunya i els catalans. Només cal comparras les estadístiques actuals amb les de fa 10 anys, per exemple.

S'acosta el 9 d'agost, data fixada per l'Estatut perquè hi hagi un nou sistema de finançament per a Catalunya i des de Madrid ens deixen clars que ja ens podem esperar sentats a la tardor. Es passaran una llei orgànica pel forro? Sembla que sí. Doncs el 10 d'agost serà el dia de posar totes les cartes sobre la taula. S'hauran d'acabar les mitges tintes i les jugades de "trilero". Caldrà una reacció unitària de les forces catalanes (o almenys una majoria clara) per demostrar a Madrid que no se'ns en poden enfotre a la cara.

Qui es jugarà més serà el PSC. Serà llavors quan Montilla i els seus hauran de passar de les paraules -que van sonar molt bé al darrer congrés del partit- als fets. Recordem que el PSC disposa de 25 diputats al Congrés, integrats dins del grup del PSOE, però que són matemàticament capaços de provocar un daltabaix a la cambra baixa. No dubteu que els pressupostos per al 2009 tiraran endavant amb el suport de PNV i/o BNG i només un gest històric dels diputats socialistes catalans pot aturar els números de Solbes i fer reaccionar el PSOE.

Però com he dit a l'inici de l'article tinc els mes dubtes de si el PSC posarà per davant Catalunya al PSOE, un finançament just a Zapatero, la dignitat nacional caalana al socialisme espanyol. Quan sento el conseller Castells penso que és possible aquest gest històric del PSC, però quan escolto altres dirigents "nicaragüencs" ho veig més que una utopia. Paciència doncs i a esperar el 10 d'agost.

Dedico aquest article al company de feina i blocaire Jaume Renyer. Tot el suport des d'aquest bloc per les agressions que està rebent.