Torredembarra necessita una gran coalició (la vida continua)

Torredembarra viu actualment la pitjor crisi política de la seva història recent. Abans de tot, he d’aclarir-vos que aquest article l’he tancat el 22 de juliol. Per tant, el que passi després, abans de la publicació de l’article, ja no està al meu abast. El que vull fer en aquestes línies és aportar el meu granet de sorra en la resolució de la situació actual que afecta el progrés i la imatge del nostre municipi, valors que sembla que la majoria dels nostres polítics ho vegin com a secundària enfront els seus interessos polítics i personals.

Hem deixat enrera la Festa Major petita i la profunda crisi política torrenca continua sense resoldres (a 22 de juliol). Almenys cada cop sorgeixen més veus que consideren que la sortida de la crisi passa per l’entesa en entre els dos grans grups municipals, el PSC i CiU. Aquestes veus no provenien primer d’aquestes dues formacions sinó d’altres grups del plenari, com Esquerra i l’Alternativa Baix Gaià. En l’últim plenari ordinari, però, l’alcalde, el socialista Manuel Jiménez, va fer una crida a CiU a negociar un pacte de govern.

Jo també sóc dels que fa setmanes que opino que el futur govern municipal ha de tenir com a eix vertebrador el PSC i CiU. És una irresponsabilitat voler formar un govern amb nou membres aprofitant regidors trànsfugues i disensions internes de certs partits. Puc arribar a comprendre, però, que Convergència i Unió vulgui manar deixant el PSC a l’oposició. Les ferides generades durant aquest inici de mandat en les files convergents per algunes actituts socialistes són bastant profundes: el concurs de la gestió de l’aigua, el cas Muntanyans II o el menyspreu que pot haver sentit el seu cap de llista, Daniel Massagué, per part de l’alcalde…

CiU porta setmanes intentant assegurar-se la majoria suficient per tirar endavant una moció de censura que els permeti recuperar l’alcaldia perduda l’octubre de 2004 en una moció de censura. La quadratura del cercle? Però no els quadra. Crec que ja han tingut prou temps. Per responsabilitat política, CiU ha de renunciar a aquest govern i buscar altres fòrmules. I l’aposta per una entesa amb el PSC sembla l’única sortida si no volen continuar als bancs de l’oposició. Però CiU no abandona i quan escric aquestes línies la seva prioritat era negociar amb l’Agrupació.
El PSC i CiU només sumen ara per ara vuit regidors. Els caldrien més socis. La lògica ens porta què si Esquerra Republicana i Alternativa Baix Gaià defensen aquesta entresa entre els dos grans grups municipals, ells també s’unirien a aquest hipotètic govern. Dotze regidors. Estaríem davant d’un govern sòlid per treure Torredembarra de la situació actual de crisi . Els nostres polítics també recuperarien part de la credibilitat perduda els darrers mesos i Torredembarra podria sortir de la situació de bloqueig actual i encarar amb garanties els reptes de futur.


El que he escrit fins ara és ciencia-ficció? Potser quan llegiu aquest article ja estarà en marxa una moció de censura o el PSC s’haurà assegurat una nova majoria de govern. Sinó ha passat cap de les dues coses, faria una crida a la reflexió profunda als nostres polítics. Torredembarra ha de deixar de ser coneguda arreu del país pel caos polític que pateix el nostre Ajuntament, que també afecta el dia a dia dels ciutadans.


Publicat en el número de juliol del Diari de la Torre