Pròxim Orient... bons i dolents? (II)

Aquest dissabte vaig estar a Barcelona i vaig topar-me amb la manifestació que demanava l'aturada de l'ofensiva israeliana a Gaza i el boicot als productes israelians. No m'hi vaig afegir però si que vaig observar una mica el panorama. Hi havia molta gent, de diferents edats, raça i suposo que motivació. Xifres? No en tinc ni idea. El que em va quedar clar és que aquella no era la meva manifestació. Hi ha coses que vaig veure que no em van agradar.

Desitjo que torni la pau a Gaza, però també a Israel. I a l'Afganistan, Irak, Filipines, el Darfur, Euskadi... i podria continuar. Però com sempre hi ha guerres mediàtiques i guerres silenciades, genocidis mediàtics i genocidis que no hi són. I també hi ha molta facilitat a usar el terme genocidi. El que està passant a Gaza no és un genocidi sinó una guerra, amb tots els desastres humans que comporten les guerres actuals, on la població civil es troba enmig del conflicte. I a Gaza encara passa més. Els líders de Hamàs s'amaguen enmig de la població civil, usant-los d'escuts humans.

Com més dies passen més comprenc a Israel i menys a tots els que s'han posicionat tan meridianament a favor del bàndol palestí. Es parla molt poc de Hamàs, un grup terrorista amb un currículum d'atemptats i atacs contra població civil israeliana. Mentre l'exèrcit israelià llença míssils, Hamàs dispara coets, com si fossin de Sant Joan i causen víctimes mortals. No hem d'oblidar que Hamàs està finançada per règims com l'Iran, basat en un integrisme religiós que a mi si que em fa por. Hamàs i Iran coincideixen en què volen la desaparició de l'estat d'Israel. Doncs jo vull que segueixi existint Israel, un dels únics estats democràtics de la zona. Tard o aviat totes les parts del conflicte hauran de sentar-se en una taula de negociació.

S'està tendint a una simplificació del conflicte del Pròxim Orient com passa en molts altres conflictes, diferenciant uns que són els bons i uns que són els dolents. Es tendeix cap a un pensament únic: els israelians són molt dolents i els palestins, molt bons. La realitat és complexa i els que ja som una mica adults ja fa anys que sabem que els reis són els pares. El que recomano és superar aquest pensament únic, escoltar totes les parts i els experts i llegir. No hem de quedar-nos en la superfície, en el maniqueïsme i la simplificació que ens volen imposar molts.

Espero que la guerra a Gaza acabi ben aviat. Però recordem que arreu del món hi ha desenes més de conflictes armats que provoquen la mort de milers de persones. També vull que aquests s'acabin.