Acobladors d’informació

El Col·legi de Periodistes acaba de presentar l’estudi El sistema mediàtic de la demarcació de Tarragona el 2008: una radiografia, un document interessant per fer-nos una idea de quin és l’ecosistema comunicatiu del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Tarragona té 200 mitjans censats que generen 30,5 milions d'euros i donen feina a 656 professionals. Aquestes podrien ser tres xifres que resumeixen aquest sistema comunicatiu, com una mena de titular. La xifra de negocis és molt baixa. No serviria ni per pagar una tercera part del fitxatge de Cristiano Ronaldo pel Real Madrid.

Hi ha dades interessants com que el 60% d’aquests 200 mitjans són premsa escrita i el pes de les webs és encara baixa, d’un 8%. El 44% d’aquests mitjans són municipals i un 88,5% son en català, tot i que el mitjà líder està escrit en castellà. Destaca la poca concentració empresarial de mitjans i l’audiència d’aquests mitjans locals és 8 o 9 punts més baixa que a les demarcacions de Lleida i Girona, dos fets que ben segur tenen relació. Tampoc els mitjans amb seu a la demarcació tarragonina fan el salt nacional i només un 3% si que té com a marc de referencia l’estat espanyol. Curiós oi?

Dissabte es va presentar l’estudi al Col•legi de Periodistes i després es va crear un interessant debat entre els assistents. Un punt que em va interessar molt va ser l’intercanvi d’opinions sobre la crisi del sector de la comunicació a Tarragona, que en la meva intervenció –coincidint amb altres assistents- vaig qualificar d’evolució o transformació. Em va agradar molt el terme usat per part de l’autor de l’estudi, el professor Bernat López, de periodistes acobladors (ensambladores en castellà) de continguts.

Els mitjans de comunicació s’alimenten cada cop més any dels continguts suministrats des dels gabinets de comunicació de les administracions i les empreses, amb un allau de rodes i notes de premsa o per productores i altres empreses o professionals externs. Els empresaris de la comunicació van a reduir costos a base de reduir plantilles –més val tenir un autònom que un periodista en plantilla- i disminuir la qualitat de la informació. Cada cop més periodistes passen a potenciar els gabinets de comunicació, on troben millors sous i millors horaris i als mitjans hi resten els llicenciats acabats de sortir de la facultat i els més veterans en càrrecs directius. Aquest procés de reforçament dels gabinets els converteix en grans generadors de continguts pels mitjans, que acaben sent acobladors d’aquesta informació, donant-los-hi forma, matisos, creant titulars…

El periodisme d’investigació és actualment una utopia excepte en alguns mitjans molt concrets. No hi ha temps ni ganes. La majoria de diaris, ràdios i televisions, sobretot les locals, van a cop de xiulet de les rodes de premsa i l’agenda informativa marcada pels gabinets de comunicació -les migrades redaccions no donen per a mes- i són les “històries humanes” (o animals) les que fan de contrapès. Recordeu el tauró que va aparèixer a les platges tarraginines fa un parell d’estius i va omplir pàgines de diaris i minuts de ràdio i TV a nivell local i també estatal?

Aquest és el sistema mediatic tarragoní actual, no gaire diferent del de la resta de Catalunya i l’Estat. Seria interessant complementar el magnífic estudi sobre el sistema mediàtic de la demarcació amb un altre estudi sobre els gabinets de comunicació i les productores, on cada cop hi ha més periodistes treballant-hi. Llavors tindríem una radiografia més exacta i completa de l’ecosistema comunicactiu tarragoní. I també caldria repetir aquest estudi en un parell d’anys per evaluar l’impacte de la crisi econòmica, que està fent estralls en el sector de la comunicació tarragoní, amb reduccions de plantilla, periodistes a l’atur i desaparició de mitjans, com el diari Aquí o una de més recent, la del setmanari vallenc El Pati aquest divendres passat.

Publicat a Tottarragona el 29 de juny de 2008